Revisió del 06:29, 20 oct 2013 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: ncertes), Sibil.la Desllor ( -> ncertes), Sibil·la Desllor ( ← Edició anterior		Revisió del 08:25, 1 gen 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) Edició següent →
Línia 24: L'ermita de Santa Margarida, origen del monestir de Valldonzella, és una petita església romànica exactament igual a la de Valldaura i al costat d'una masia, situada en una vall boscosa de la [[serra de Collserola]], coneguda encara com a [[Torre de Santa Margarida]]. Pertanyia i pertany a la parròquia de [[Santa Creu d'Olorda]], depenent del [[bisbat de Barcelona]], on molt a prop, el bisbe Berenguer de Palou que va cedir el terreny per la casa l'ermita de Valldonzella, tenia i encara existeix la torre coneguda com ''la Torre del Bisbe'' juntament amb una altra masia, en el límit dels termes de [[Sant Feliu de Llobregat]] i [[Sant Just Desvern]].<ref name=Obiols>[http://www.tdx.cbuc.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0419106-093302//05.MOB_DONES_ORDE_CISTER.pdf OBIOLS BOU, Montserrat. ''El monacat femení en la Catalunya medieval: Santa Maria de Valldaura (1241-1399).]</ref> Però no és fins elal [[4 de novembre]] de [[1237]] quan hom té constància de la fundació del monestir cistercenc. Entre les dues dates esmentades hi ha notícies de la incorporació de diverses dones a la comunitat, de la que no s'especifica la regla que seguia. La primera comunitat era formada per [[Berenguera de Cervera]] amb 11 monges.<ref>{{format ref}} http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0069207</ref> Amb motiu de la inseguretat del lloc de Valldonzella, el [[1263]], la comunitat va obtenir el permís de [[Jaume el Conqueridor]] per a traslladar-se a Barcelona, extramurs, al lloc anomenat la [[Creu Coberta]], fet que es va produir efectivament el [[1269]]. El trasllat es feia per creure que el

Santa Maria de Valldonzella: diferència entre les revisions