Sennar: diferència entre les revisions

Al segle següent el trencament de la línia reial va erosionar la successió matrilineal i el control del comerç per l'estat i va fer entrar el regne en decadència; van sorgir línies patrilineals que es van disputar les terres i es van fundar 20 noves ciutats amb una classe mitjana que desafiava les prerrogatives reials. El 1762 va agafar el poder un grup de militars de baixa extracció (el clan Hamaj) que van posar un rei nominal i van actuar com a regents; a la mort del seu cap Muhammad Abu Likaylik (1775) el regne va caure en l'anarquia i la guerra civil. El 1787/1788 el 49è cap dels hamaj i quart regent, Nasir ibn Muhammad Abu Likaylik va fracassar contra un cop d'estat reialista i en revenja va incendiar la ciutat i els barris de la riba oest. El rei va recuperar el poder però la lluita va seguir. El febrer del 1804 els combats van permetre a un governador provincial dominar el palau durant dos mesos, sent llavors saquejat. Sennar fou llavors en part abandonada i la gent va passar a combatre al camp i als districtes dels esclaus de l'est de la vila que foren devastats. El [[1821]] els egipcis van entrar a la ciutat i van posar fi al soldanat; llavors Sennar estava en runes.

 

 

==Vegeu també==