Senyoria de Montpeller: diferència entre les revisions

[[Guillem VI de Montpeller]], que posseïa molts castells a les terres de Montpeller que formaven una baronia amb capital a [[Frontinhan]], va mirar de fer que la vegueria de Montpeller, en mans d'una branca secundària de la dinastia (dita els Aimon), deixés de ser hereditària però es va haver de fer enrere davant de la revolta popular el [[1141]], fins elal [[1143]] quan va recuperar la ciutat amb ajuda genovesa i catalana, va participar en la [[Croada contra al-Mariyya]] el [[1147]] i va morir el [[1162]]. El va succeir el seu fill [[Guillem VII de Montpeller]], mort deu anys després, que va comprar l'Omeladès i les seves dependències el [[1168]]. El següent senyor fou el seu fill [[Guillem VIII de Montpeller]], que fruit del seu primer matrimoni fou pare de [[Maria de Montpeller]]; però Guillem es va casar en segones noces (sense anul·lació del matrimoni anterior) amb [[Agnès de Manzanedo]] i va tenir mes fills, que tractà de legitimar. El [[1197]] Maria de Montpeller va renunciar a la successió i el [[1202]] el seu germà [[Guillem IX de Montpeller]] fou proclamat senyor; fou deposat però el [[1204]] per decisió del Papa, que el va declarar bastard. [[Maria de Montpeller]] va recuperar el seus drets i es va casar amb el rei [[Pere el Catòlic|Pere II d'Aragó «el Catòlic»]].