Des del punt de vista lingüístic, el serbi i el [[Croat (llengua)|croat]] són dues variants estandarditzades d'un mateix idioma, sent les diferències entre ambdues de tipus menor i existint una plena intel·ligibilitat mútua.
Des del punt de vista polític, fins elal 1991 es va considerar que el serbi formava, juntament amb el croat i el [[bosnià]], una de les varietats del [[serbocroat]]. El terme serbocroat es va utilitzar durant la major part del segle XX per referir-se a l'idioma comú de croats i serbis. Aquesta denominació va ser ussada des de 1921 fins a la [[guerra dels Balcans]] a principis dels anys noranta, a manera de genèric dels dialectes parlats per serbis, croats, bosnians i montenegrins. Amb la separació de Iugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme «serbocroat» va caure en desús, a excepció de la lingüística. Avui en dia, la denominació de l'idioma és una qüestió polèmica, en la qual tenen molt a veure la història i la política. Després de la desintegració de [[Iugoslàvia (zona geogràfica)|Iugoslàvia]] i el cessament d'aplicació dels acords lingüístics entre [[Croàcia]] i Sèrbia es ve insistint molt, sobretot del costat croat, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acord que es pot aconseguir en aquest sentit és el d'admetre que el serbi i [[Croat (llengua)|croat]] (juntament amb el bosnià) formen part del «[[diasistema]] [[llengües eslaves meridionals|eslau centre-meridional]]».
