Sistan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al menys -> almenys |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 12:
===Període saffàrida ===
{{article principal|Saffàrida}}
El 1033 fou conquerit pels gaznàvides (Mahmud de Gazni); hi foren nomenats diversos governadors entre els quals Tahir II ibn Khalaf (1009-1029) i Tadj al-Din I Abu l-Fadl Nasr (1029-1073) que va fundar una dinastia ([[dinastia nàsrida|Nàsrida]]) de maliks que depenia dels [[gaznèvides]] fins que el 1048 va passar a ser vassalla dels [[seljúcides]]. El llarg regnat de Tadj al-Din II Abu l-Fadl Nasr (1106-1164), que es va casar amb una germana del sultà seljúcida [[Sandjar]], anomenada Safiyya Khatun, els va permetre consolidar el seu poder i prosperar; sovint van col·laborar amb els seljúcides amb tropes destacant per l'expedició a [[Gazni]] del 1116/1117 quan va ser instal·lat [[Bahram Shah]], i a la batalla de [[Katwan]] (o [[batalla de l'estepa de Katwan]]) contra els [[kara-khitai]] al Turquestan, el 1141; al interior van defensar el país principalment contra atacs o ràtzies periòdiques dels [[ismaïlites]] del [[Kuhistan]]. Els ''maliks'' van prendre part a la lluita entre [[gúrides]] i els [[khwarizmshah|khwarizmshahs]] i des de 1194 foren vassalls d'aquestos. La situació va durar fins
Llavors la província fou atacada per segona vegada pels mongols i va pujar al tron una nova dinastia: els [[mihrabànides]]. Aquestos van competir amb la [[dinastia Kart]] d'[[Herat]]; els ismaïlites havien estat eliminats però el seu lloc el van ocupar en les ràtzies unes bandes turco-mongoles entre les que destacaven els [[karaunes]] (''karawnas'') i un dels seus grups els ''negüders'' o ''nikudaris''. El 1383 el país fou devastat per [[Tamerlà]], el ''malik'' fou deposat i Zaranj i Bust saquejades (aquesta segona va quedar tant destruïda que fou abandonada) i el embassament de Band-i Rustam que retenia l'aigua del [[riu Helmand|Helmand]] i servia per regar tota la zona per mig de canals fou també destruïda. Els ''maliks'' es van refugiar uns anys al Sarhadd, un territori muntanyós entre Sistan i [[Regió de Makran |Makran]]. El 1507 l'uzbek [[Muhammad Shaybani]] Khan es va apoderar d'Herat (on governaven els [[timúrides]]) i tot seguit va dirigir una expedició contra Sistan, però el 1510 el safàvida [[Ismail I]] va derrotar decisivament als uzbeks a [[Merv]]. Els maliks mihrabànides es van declarar vassalls dels safàvides però aquestos van ocupar el país i no van tardar a eliminar la dinastia sota el xa [[Tahmasp I]] (vers 1537), a la mort del darrer malik. Els ''wakils'' safàvides van agafar el poder.
| |||