Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida, fa 5 anys
m
Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
A Tàrent van fer un acord Antoni i Octavi el [[36 aC]]. En els anys següents el port de Brundusium va agafar més importància i va afavorir la decadència de Tàrent. Amb l'emperador [[Neró]] s'hi va establir un altra colònia, aquesta de veterans, que no va arrelar. No torna a aparèixer a la història fins al [[segle IV]] quan s'havia recuperat i mantenia la importància del seu port. Fou capturada per Belisari als ostrogots però reconquerida per [[Tòtila]] el [[549]] que la van retenir fins que fou reconquerida per Narsès i va romandre en mans bizantines fins que fou ocupada pel duc llombard de Benevento. Romuald, el [[661]].
 
L'historiador [[Ibn al-Athir]] esmenta un '''emirat de Tàrent''', que va existir entre el [[845]] o [[846]] i el [[880]]. De les activitats sarraïnes a la zona no se'n sap res però ja abans de l'establiment de l'emirat a Tàrent, bandes de sarraïns actuaven a la zona i milicians musulmans van servir als prínceps ''Radelchis I'' (839-851) de [[Benevent]], i ''Sicone II'' (839-851) de [[Salern]]; dos aventurers coneguts pels noms llatinitzats de [[Apolaffar]] i [[Massar]] (Abu Djafar i Abu Mashar segurament) van dirigir les milícies musulmanes de la zona de Tàrent i la Pulla al servei el primer de Salern i el segon de Benevent; es suposa que foren no sols els caps de la milícia sinó emirs de part del que després fou l'emirat de Tàrent i haurien dominat la regió excepte la ciutat de Tàrent el primer vers el [[840]] i fins elal [[845]] i el segon vers 845-850. Tàrent hauria estat conquerida vers el [[845]] i fou reconquerida pels bizantins vers el [[880]] fins que Robert Guiscardo la va ocupar el [[1063]] i des llavors fou un principat.
 
El [[principat de Tàrent]] va formar part del regne de Nàpols i de les Dues Sicílies fins a la seva incorporació a Itàlia el [[1861]]. Fou base aliada a la [[Primera Guerra Mundial]].
1.076.168

modificacions