Tiberi Semproni Grac: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Biografia: Numància (Hispània),
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 10:
Degut a la derrota que havia patit Mancí els termes proposats i acordats eren prou favorables a Roma, però massa poc per ser acceptats pel Senat, i a la tornada a Roma el Senat va anul·lar el tractat i Mancí, com a responsable, fou entregat als numantins ([[136 aC]]). Sembla que fou en el seu viatge a Hispània, quan va passar per [[Etrúria]], que es va adonar de l'existència d'una enorme quantitat de terres quasi bé no explotades; grups d'esclaus carregats de cadenes treballaven amb els ramats a les immenses finques pertanyents a rics latifundistes romans que en bona part ni s'explotaven, mentre els pobres no tenien gairebé terra per cultivar.
 
Tiberi Grac va ser elegit [[tribú de la plebs]] el juny del [[134 aC]] i va entrar en el càrrec a finals d'aquell any ([[10 de desembre]]) fins elal [[133 aC]]. Com a tribú, va proposar una llei (anomenada ''[[Lex Sempronia agraria]]'') que permetia a l'Estat confiscar tots els terrenys de l<nowiki>'</nowiki>[[Ager publicus]] sense indemnitzar el qui els posseïa a títol d'ocupació (encara que es respectaven els arrendaments fets per l'Estat). Els ocupants de bona fe conservarien cinc-centes ''iugera'' (126 hectàrees) amb dues-centes cinquanta ''iugera'' addicionals per cada fill, i tot això a títol de propietat plena perpètua. Si no n'hi hagués, serien indemnitzats. També s'indemnitzarien les millores, edificis i plantacions. Les terres que així revertissin a l'Estat serien repartides en lots de trenta jovades, i distribuïdes entre ciutadans romans o bé entre ciutadans d'altres ciutats aliades de Roma situades a Itàlia, en arrendament perpetu i hereditari, a canvi de conrear-les i pagar una renda (''modica'') al Tresor. Es crearien [[triumvir]]s encarregats de la seva execució i elegits anualment en les assemblees per tribus (''comitia tributa''). Els triumvirs decidirien els litigis, quan la discussió fóra si la propietat era de l'Estat o era d'un particular (el sistema d'ocupació, vigent durant segles, feia difícil distingir entre terres particulars pròpies i terres administrades en règim d'ocupació). El repartiment es faria fins a exhaurir l<nowiki>'</nowiki>''ager publicus'' i si no era suficient, el Tresor romà adquiriria nous terrenys a particulars per repartir-los.
 
L'aristocràcia s'oposava a aquesta llei, en ser qui detenia, sovint sense dret, la major part de l<nowiki>'</nowiki>''ager publicus'', o almenys les millors terres. Els senadors i grans propietaris (''possessores'') es van alarmar i van mostrar la seva oposició. L'aristocràcia estava dirigida per [[Publi Corneli Escipió Nasica Serapió|Publi Corneli Escipió Nasica]].