Tiznit: diferència entre les revisions

Abans del segle XIX no apareix mai esmentada excepte en la tradició oral que diu que fou fundada per una prostituta que després fou santa; la gossa de la dona va descobrir la primera font (''L'in Akdim'', la Font Vella). Fou assetjada pel xerif Hashim u-Ali, assassinat el 1825; per què s'oposava constantment a l'hegemonia del [[Tazerwalt]], va ser fortificada el 1883 pel sultà alauita [[Hassan I del Marroc]], que la va dotar amb una llarga muralla rodejant l'antiga medina; llavors tenia un miler d'habitants. L'expedició del sultà [[Hassan I del Marroc]] del 1886 va reforçar el poder del govern central a la zona. S'hi van instal·lar alguns jueus. El xeic [[Ma al-Aynayn|Maa al-Ayn]] s'hi va retirar després de ser expulsat del [[Sàhara]] el [[1909]]. El seu fill [[Ahmad al-Hiba]] va tenir el suport de les tribus de la zona i va iniciar la [[gihad]] contra els francesos; es va proclamar sultà el 1912 i Tiznit va esdevenir la capital d'aquest sultanat, però fou derrotat a prop de [[Marràqueix]]. El 1936 la població era de 4.662 habitants, dels quals hi havia 357 jueus i 132 europeus. Va restar una petita població que després del 1969 fou clau pel control de l'enclavament colonial espanyol de l'[[Ifni]]; després de la fugida dels espanyols del [[Sàhara]] el 1975, va començar a créixer considerablement i el 1982 tenia 23.000 habitants; quan fou elevada a capital de la província del Sus encara va augmentar la seva importància fins elsals 56.000 habitants dels primers anys del segle XXI.