Turquestan (ciutat): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Astana +Astanà)
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 9:
Al segle XV va canviar el nom de Yasi pel de Turkistan mentre el mausoleu era anomenat Hadrat-i Turkistan (o Hazrat-i Turkistan, que vol dir "El sant o el Beneit de Turkistan) i era lloc de pelegrinatge i s'hi enterraven els ''sahykhs'' musulmans i després els khans uzbeks [[shibànides]] i els khans [[kazakhs]]. Al final del segle XV se la disputaven els darrers [[timúrides]] de [[Transoxiana]], els khans [[txagataïdes]] de [[Mogolistan]] ([[Yunas Khan]] i [[Mahmud Khan]]), els khans [[kazakhs]] i els khan uzbek [[Muhammad Xaibani]]. Era possessió del timúrida [[Sultan Ahmad Mirza]] però en un conflicte amb el khan de Mogolistan, Mahmud Khan, aquest va conquerir la ciutat (vers 1489). Xibani que havia passat al seu servei el 1488 va rebre el govern de Yasi com a recompensa pels seus serveis. Això va molestar molt a [[Djanibek Khan]] i [[Karai Khan]], els khans kazakhs,<ref> apareixen esmentats a partir del 1451, però després del 1488 no tornen a ser citats i no se sap si van morir i com van deixar de governar</ref> ja que Yasi havia estat part del seu patrimoni originari; els dos khans van iniciar la guerra per recuperar-la. Mahmud va ajudar a Xibani amb tropes i també li van donar suport antics servidors del seu avi; va tenir diversos xocs amb els kazakhs. Xaibani després d'assegurar totes les fortaleses de la zona va marxar a [[Sighnak]] on va lluitar amb [[Burunduk Khan]], el nou khan dels kazakhs.<ref> Burunduk Khan fou khan dels kazakhs, fill de Karai Khan i successor del seu pare i de Djanibek Khan vers 1488. Va governar fins vers 1509/1510 </ref> Finalment Mahmud va recuperar Yasi i va cedir a Xibani la ciutat de [[Otrar]]; just llavors la població de [[Sabran (Àsia central)]] va expulsar al governador Kul Muhammed Terkhan i es va sotmetre a Mahmud Sultan, germà de Xibani, i tota la regió va reconèixer l'autoritat dels dos germans. Els kazakhs van atacar Sabran i els habitants es van apoderar de Mahmud Sultan a traïció i es van rendir a Kasim (després [[Kasim Khan]]<ref> Khan kazakh supeditat a Burunduk Khan </ref>), la mare del qual era germana de la mare de Mahmud. Kasim el va retenir un temps i després el va enviar sota escorta a [[Suzak]], però pel camí Mahmud va poder fugir i reunir-se amb el seu germà a les muntanyes Ugusman, retornant junts a Otrar. Poc després Burunduk Khan va atacar Otrar, però al cap d'uns dies es va ajustar la pau. Vers 1490 Xibani es va dirigir a Yasi que estava governada (en nom del khan Mahmud Khan) per Muhammad Masud Terkhan (o Tarkhan) que fou fet presoner i enviat a Otrar. Davant aixó Mahmud Khan de Mogolistan va marxar en ajut del seu governador i Xibani va alliberar a Tarkhan i el va enviar a [[Samarcanda]]. Mahmud Khan va començar a considerar perillós a Xibani i es va aliar als kazakhs en contra seva; van tenir por d'atacar a Xibani a Yasi però van assetjar al seu fill Muhammad Timur Sultan a Otrar; aquesta atac fou rebutjat. Poc després Burunduk Khan donava la mà de dues germanes al fill i al germà de Xibani restablint així les relacions; al final del segle Sighnak, Suzak i Sawran (Sabran) pertanyien als kazakhs i Otrar, [[Uzgend]], [[Arkuk]] i Yasi o Turkistan pertanyien a Xibani.
 
El 1511 Turkistan fou refugi dels prínceps uzbeks després de la mort de Xibani a mans del xa [[safàvida]] [[Ismail I]] a la batalla de [[Merv]] ([[2 de desembre]] de [[1510]]). El khan kazakh [[Tagir Khan]] hi hauria mort vers el 1533 però altres fonts diuen que va morir més tard miserablement entre els [[quirguisos]]. Turkistan va restar en mans dels uzbeks [[shibànides]] i després del 1598 dels [[astrakhànides]]. El 1583 la va atacar el kazakh [[Tevkel Khan]]; no se sap quan va passar a mans dels kazakhs però fou probablement sota [[Ishim Khan]] en la victòria d'aquest del [[1621]] si es que no la van conquerir abans. A la mort del khan [[Yahangir Khan]] (1652 en combat contra els [[dungars]] o [[sungars]] o [[dzungars]] segons unes fonts; vers 1680 segons unes altres) fou enterrat a la ciutat en la que hauria residit habitualment; el va succeir el seu fill [[Tiavka Khan]] (Tawke Khan) que va seguir residint a Turkistan. El 1694 una ambaixada russa procedent de Tobolsk va arribar a Turkistan (els russos l'anomenaven Turkestan) dirigida pels cosacs Fedor Skibin i Matvej Tročin i quatre anys després va rebre una ambaixada dels sungars, dzungars o dungars ([[oirats]] o [[calmucs]]). Al segle XVII Tiavka Khan ja no era reconegut com a autoritat suprema dels kazakhs; el 1717 el seu successor [[Kaip Khan]] es va sotmetre a Rússia. El 1723 els oirats van ocupar la ciutat al mateix temps de [[Sayram]] i [[Taixkent]]; després de la derrota dels oirast o dzungars el 1758, Turkestan va ser ocupada pels xinesos fins elal 1760; quatre seccions independents de kazakhs es van apoderar del territori i una d'ellds, la de Shaykantawr, dominava el territori el 1780. Yunus Khan Khoja que fou khan dels Shaykantawr i de [[Taixkent]] (vers 1784) va governar fins vers 1799 i llavors va seguir el seu fill Sultan Khoja (vers 1799 - 1809); els dos es van reconèixer vassalls de [[Khanat de Bukharà|Bukharà]]; [[Alim Khan]] es va apoderar de Taixkent el 1809, però el khanat kazakh va subsistir a Turkestan amb Tozay Khan fins la conquesta per [[Muhammad Umar Khan]] de [[Khanat de Kokand|Kokand]] el 1814 o 1815.
 
El segle XIX fou un temps de decadència general per Turkestan com per altres ciutats del [[Sir Darya]] (decadència ja iniciada al segle XVIII); la vida sedentària va disminuir en favor de la nòmada i la crisi econòmica fou general, en part causada per l'emigració d'uzbeks però també per altres causes. El desembre de 1864, després de tres dies de combats, fou sotmesa pels russos (un batalló de cosacs de l'Ural dirigits pel tinent Verevkin) en la seva guerra contra el [[khanat de Kokand]]. Llavors tenia 5.000 habitants. Fou part de l'oblast de Syr-Darya dins dels [[govern general del Turquestan]] (creat el 1867). Al cens de 1897 hi havia 11.253 habitants dels quals 8.940 uzbeks (79.45%), 1.415 kazakhs (kara kirguís al cens, un 12,57%) i 312 russos (2,77%). Al cens de 1910 es comptaven 13.514 habitants. El 1917 fou part del [[govern de Kokand]] i després de la república de [[Turquestan]] (soviètica, soviètica autònoma, socialista soviètica i socialista soviètica autònoma); fou incorporada a la [[República Socialista Soviètica Autònoma dels Kazakhs]] (o del Kazakhstan) l'abril de 1925.