Unió Sud-africana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ Ref
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 79:
El 31 de maig de [[1902]] finalitza la [[Segona Guerra Bòer]], mitjançant el [[Tractat de Vereeniging]] pel qual els [[bòers]] van reconèixer la sobirania britànica i aquests es van comprometre a reconstruir el país destrossat pels estralls de la guerra. Durant els anys següents a la guerra, els britànics es van dedicar a reconstruir el país, particularment les mines de [[Witwatersrand]] que produïen un terç del total d'or que s'extreia al món. Els britànics van seguir amb el seu pla d'unir als diferents estats a Sud-àfrica. Després de diversos anys de negociacions, el 31 de maig de 1910, just deu anys després de la fi de la segona guerra bóer, la Llei de la Unió va ser aprovada, unint la [[Colònia del Cap]], [[Colònia de Natal]], [[Transvaal]] i l'[[Estat Lliure d'Orange]] en un sol estat anomenat Unió Sud-africana. En aquesta unió tot el territori estaria sota l'administració britànica, concedint-se certa autonomia als [[afrikaners]]. Els territoris de [[Basutolàndia]] (actualment [[Lesotho]]), [[Betxuanalàndia]] (actualment [[Botswana]]), [[Swazilàndia]] i [[Rhodèsia]] (actualment [[Zimbabwe]]) van continuar sota el domini dels britànics.
 
L'anglès i el neerlandès foren declarats idiomes oficials. L'[[afrikaans]] no va ser reconegut com oficial fins elal [[1925]]. A pesar de les campanyes dels negres i [[coloured]] per a obtenir dret al vot, aquest dret es va mantenir solament per als blancs i únicament els blancs podien ser membres del parlament. El primer Govern del nou estat va ser presidit pel general [[Louis Botha]], i com a vicepresident el General [[Jan Smuts]]. Ambdós pertanyien al [[Partit Nacional de Sud-àfrica]] i seguien un línia política que afavoria als britànics i a la segregació racial. Altres bòers més radicals van desertar el partit per a formar-ne altre de nou anomenat Partit Nacionalista. Aquests últims advocaven pels interessos dels afrikaners, el desenvolupament paral·lel dels dos grups de blancs i la independència de la [[Gran Bretanya]].
 
En 1924 el [[Partit Nacional (Sud-àfrica)|Partit Nacionalista]] dirigit per Hertzog va arribar al poder i el nacionalisme afrikaner va començar a prendre major força. L'idioma neerlandès va ser substituït oficialment per l'afrikaans. A mitjans de 1930 el Partit Nacionalista de Hertzog es va unir al més moderat Partit de Sud-àfrica de Smuts para formar el Partit Unit. Aquesta coalició es va esfondrar quan Smuts va prendre les regnes del partit i entre molta controvèrsia, va fer entrar Sud-àfrica del costat dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] en la [[Segona Guerra Mundial]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatitzava amb l'[[Tercer Reich|Alemanya nazi]] durant la guerra i va buscar una segregació racial o [[apartheid]] més gran després de la guerra. El nacionalisme afrikaner, lluny d'extingir-se, es va intensificar quan [[Daniel François Malan]] va crear el [[Partit Nacional Purificat]], el qual es va col·locar en el centre de la vida política del país. Per altra banda, una agrupació secreta dita "[[Germandat Afrikaner|Afrikaaner Broederbond]]" formada en 1918 per a protegir la cultura dels afrikaners, va començar a prendre força fins a convertir-se en una força amb gran influència en el Partit Nacionalista. En 1961 després d'un referèndum Sud-àfrica es va convertir en República, renunciant voluntàriament a la [[Comunitat Britànica de Nacions]] després de les pressions internacionals per la seva política de apartheid.