Wasit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: a que cap el 715 va d -> a que cap al 715 va d |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 4:
{{millorar estructura|data=abril de 2013}}
Fundada l'any [[702]] per [[Al-Hajjaj ibn Yússuf]], governador omeia de l'Iraq, a mig camí entre [[Madain]] i [[Bàssora]], [[Kufa]] i [[Ahwaz]], com a campament militar de les tropes sirianes, fou un dels principals centres militars durant els califats [[Califat omeia|omeia]] i [[Califat abbàssida|abbàssida]].<ref>{{Versaleta|Muir}}, William. ''[http://www.answering-islam.de/Books/Muir/Caliphate/index.htm The Caliphate, its rise, decline and fall]'', Capítol L, pàg. 339. Edinburgh: John Grant, 1924</ref>
També es convertí en un important centre administratiu, comercial i portuari. Fou la capital de l'[[Iraq (província del Califat)|Iraq]] del 684 al 713 o 723. Sembla que cap al 715 va deixar de ser ja la residència del governador quan es va incorporar a la província el districte del [[Khurasan (província del califat)|Khurasan]]; [[Umar II]] va dividir la província en tres ([[Kufa]], [[Bàssora]] i Khurasan) amb governadors separats i Wasit fou desmilitaritzada i buidada de tropes sirianes encara que [[Yazid II]] la va tornar a militaritzar breument fins
Els [[abbàssides]] la van conquerir el 750 després d'un setge. El 762 va donar suport a la revolta [[hasanita]]. La fundació de [[Bagdad]] la va deixar com un centre administratiu de segon orde. El 834 fou saquejada pels [[zutt]], els rebels d'origen indi (del Sind i altres llocs) i després damnada pels [[zandj]] en la seva revolta (869-883). El 871 fou assolada per una epidèmia i el 877 els zandj la van destruir, especialment la seva part oriental; es va reconstruir però el 904 fou en part destruïda altre cop per unes inundacions, seguides d'unes altres encara més greus el 922. [[Ibn Raik]] era governador de Wasit quan fou promogut a ''amir al-umara''. Durant el domini dels [[buwàyhides]], Wasit fou disputada per la riquesa de la seva terra entre els [[Baridis]] d'[[al-Ahwaz]], l'''amir al-umara'' i els buwàyhides. Del 949 al 971 fou sovint residència de [[Muïzz al-Dawla]] i del seu successor [[Izz-ad-Dawla Bakhtiyar]] i emprada com a base d'operacions contra [[Imran ibn Shahin]], senyor o emir de la [[Batiha]] (les maresmes del Baix Iraq) que s'havia revoltat al seu domini i amenaçava el poder buwàyhida.
| |||