Xibam: diferència entre les revisions

La ciutat és esmentada ja als segles III i IV en inscripcions, quan fou conquerida pels [[himyarites]] amb la resta de l'[[Hadramaut]]. Sota els musulmans va esdevenir d'hora un refugi d'[[ibadites]] (després de les derrotes d'aquestos el 740) i durant tres segles va formar part probablement del [[imamat ibadita de l'Hadramaut]], si be certament no n'era la capital. Al segle X els [[kindes]] ocupaven la part occidental de la província però els hadramis ocupaven encara la part oriental; llavors era una ciutat de certa importància, que tenia 30 mesquites (la meitat en ruïnes a causa dels atacs dels kindes).

 

 

Però el 1806/1807 un membre de la dinastia retornat de [[Indonèsia]], Djafar ibn Ali, va recuperar Xibam; la meitat de la ciutat fou adquirida el 1833 per un grup de la tribu dels [[yafi|yafis]] a la que el nou sultà kathiri, al-Mansur, del clan Al Isa, que governava l'altra meitat, els va arrabassar; però el 1849 la va retornar als quaiti (ara clan dirigent dels yafis) després d'una derrota dels kathiri. Xibam va restar repartit entre dos estats (Quati i Kathiri). Els [[quaiti]]s (a vegades esmentats com a dinastia quàtida i els kathiri com a kathírides) estaven dirigits aleshores pel príncep Umar ibn Awad d'al-Katn, que havia fet fortuna com a mercenari al servei del nizam de l'[[Estat de Hyderabad]] i van dominar [[al-Shihr]] i [[Ghayl]], mentre la residència principal dels kathiri era a [[Seiyun]]. Xibam va passar a control total dels quatis el 1858, i van acabar fundant un sultanat (1867) després posat sota protectorat britànic (tractats de 1882 i 1888); d'aquest sultanat, la ciutat de Xibam en va fer part. Els quati van conservar el poder fins al [[1967]] quan el sobirà va fugir, i els comunistes d'[[Aden]] es van fer amb el poder.