Zähringen: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Wappen Zaehringer.png|thumb|L'escut de la casa de Zâhringen]]El primer membre conegut podria haver estat un comte de nom Landold cap al [[950]], que va tenir un fill anomenat Bertold, pare d'un altre Landold [[comte]] al [[Breisgau]]. El seu suposat fill Bertold I el Barbut <ref> el nom del pare de Bertold és incert ja que totes les fonts no coincideixen </ref> va titular-se comte d'Ortenau i Brisgau (1052), va reclamar el ducat de Suàbia, i el [[1161]] fou nomenat duc de [[Caríntia]], títol que va perdre el [[1077]] al rebel·lar-se contra [[Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric III]], [[emperador romanogermànic]]. El va succeir el seu fill Bertold II que va heretar el [[comtat de Rheinfelden]] el [[1090]], va construir el castell de Zähringen agafant el llinatge el nom de Zähringer i el domini comtat de Zähringen, i va prendre el títol de [[ducat de Suàbia|duc de Suàbia]] el [[1092]], duc de Caríntia i marcgravia de Verona (fins a 1098), i de duc de Zähringen el [[1000]], títol aquest que li fou concedit a canvi de renunciar a la seva reclamació sobre Suàbia, Caríntia i Verona. El [[1111]] el va succeir el seu fill Bertold III (titulat també duc de Zähringen) que va morir el [[1122]] i el va heretar el seu germà Conrad que cap al [[1130]] fou nomenat [[vicari imperial]] del [[regne d'Arle]], vicariat que va esdevenir hereditari en els Zähringen. Conrad va morir el [[1152]] i com que el seu fill gran anomenat també Conrad ja havia mort, el va succeir el seu segon fill Bertold IV, fins elal [[1186]], en què va morir i el va heretar el seu fill Bertold V, fundador de [[Berna]]. A la mort d'aquest darrer, la línia principal es va extingir. L'herència es va dividir entre dues germanes de Bertold V, una casada amb el [[comtat de Kyburg|comte de Kyburg]], i un altra casada amb el [[comtat d'Urach|comte d'Urach]].