Zeila: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint errors lingüístics |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 22:
A la primera meitat del segle XIX la ciutat era ja una ombra del que havia estat, Abir escriu: "un llogaret gran rodejat per una muralla baixa, amb una població variable segons l'estació, entre 1000 i 3000 persones.<ref>Abir, ''Era of the Princes'', p. 14</ref> Conservava només certa importància com a port d'Harar i Shewa, però l'obertura de noves rutes entre Tadjurah i Shewa van augmentar la seva decadència <ref>Abir, ''Era of the Princes'', p. 16</ref>
El [[1821]] i fins
La construcció del ferrocarril de [[Djibouti (ciutat)|Djibouti]] fins [[Addis Abeba]] al final del segle XIX (1897, acabat el 1917) va accelerar la decadència de Zeila quan Harar fou substituida per [[Dire Dawa]] (a la línia fèrria) i el comerç entre Harar i Zeila va quedar molt reduït. Al principi del segle XX a l'edició de [[1911]] de la ''Encyclopædia Britannica'' se la descriu com un lloc amb un bon port visitat sovint per velers àrabs de l'entorn; però els vaixells grans havien d'ancorar a dos km de la costa. El subministrament d'aigua es feia de les fonts de Takosha a uns 5 km, i es portava a la ciutat en camells per dones somalis que entraven a la ciutat en una processó pintoresca. Les importacions llavors eren cotó, arròs, dàtils, i seda i les exportacions (procedents d'Abissínia) el cafè, pells, marfil, ramats, mantega de búfal i perles. Dels pous de Takosha sortien les caravanes cap a [[Scioa]]. Uns altres pous propers eren els de Warambot d'eon sortien les caravanes cap a Gildessa on es repartien cap a Erer i Ankober per arribar a Shoa, o cap a Bab al-Futuh, per arribar a Harar.
|