Àcid valproic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a |
|||
Línia 6:
L'àcid valproic és un líquid a la [[temperatura d'una habitació]], però pot reaccionar amb una base com l'[[hidròxid sòdic]] per formar la sal valproat de sodi, la qual és un sòlid. L'àcid la sal o una mescla de tots dos (valproat de semisodi) es comercialitzen sota diverses marques comercials Depakote, Depakote ER, Depakene, Depakene Crono, Depacon, Depakine, Valparin i Stavzor.
==Història==
L'àcid valproic va ser sintetitzat primer per B.S. Burton l'any 1882 com un [[anàleg (química)|anàleg]] de l'[[àcid valèric]], que es troba de forma natural en la [[valeriana]].<ref>{{cite journal | author = Burton B.S. | year = 1882 | title = On the propyl derivatives and decomposition products of ethylacetoacetate | url = | journal = Am Chem J. | volume = 3 | issue = | pages = 385–395 }}</ref> L'àcid valproic és un [[àcid carboxílic]]. Fins a l'any 1962 Pierre Eymard no va descobrir per casualitat les seves capacitats anticonvulsives (en rates de laboratori).<ref>{{cite journal | author = Meunier H, Carraz G, Meunier Y, Eymard P, Aimard M | year = 1963 | title = Propriétés pharmacodynamiques de l'acide n-dipropylacetique | url = | journal = Therapie | volume = 18 | issue = | pages = 435–438 | pmid = 13935231 }}</ref>
El seu ús va ser aprovat per la [[FDA]] el 1978, el 1995 pel transtorn bipolar i trastorns maníaco-depressius i el 1996 per prevenir la migranya.
| |||