Herat: diferència entre les revisions

Herat va tenir governadors locals supeditats al govern del [[Khorasan]]. Els [[Tahírida del Khurasan|tahírides]] (governadors del Khorasan) van dominar la regió del [[821]] al [[8738673]] en que va passar a Abu Yusuf [[Yakub I ibn al-Layth]] al-Saffar<ref>{{Ref-llibre (|cognom=Frye |nom=Richard Nelson |títol=The Cambridge History of Iran |volum=vol.4 |url=http://books.google.es/books?id=hvx9jq_2L3EC&pg=PA114&dq=tahirid+khurasan+873&hl=ca&sa=X&ei=DWzEUv39M63H7AbKqoC4DQ&ved=0CEIQ6AEwAg#v=onepage&q=tahirid%20khurasan%20873&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=1975 |pàgines=114 |isbn=0521200938}}</ref> (867-879). Aquesta època fou agitada i el poder al Khorasan va canviar diverses vegades de mans però Herat va restar en mans dels [[saffàrides]]. Després del [[900]], en data incerta, va passar als [[samànides]] de [[Bukhara]] (el seu domini està testimoniat sota [[Nuh II ben Mansur]], 976-997) que la van governar per mig d'un "faik", un noble local vassall; el faik es va revoltar alguna vegada i un dels faiks va obtenir el suport del [[karakhànida]] Bughra Khan que va anar a la regió i va dominar Herat (finals del segle X, vers [[892]]). Va estar sota sobirania dels [[karakhànides]] fins almenys vers el [[994]] quan els samànides van demanar el suport de [[Subuktegin]] (fundador de la dinastia dels [[gaznèvides]] llavors vassalla dels samànides) que va derrotar al faik local i va ocupar la ciutat.<ref>Francis Henry Skrine i Edward Denison Ross, The heart of Asia: a history of Russian Turkestan and the Central Asian Khanates from the earliest times, Routledge, 2004, ISBN 978-0-7007-1017-1</ref> Enfonsada la dinastia samànida ([[1009]]) Mahmud va fer un tractat amb els karakhànides per el qual es va fixar el riu [[Oxus]] com a frontera (vers [[1002]]) i Khorasan va quedar dins els seus dominis. Hi han nombroses referències a la ciutat del [[segle X]].