Obre el menú principal

Canvis

388 bytes afegits ,  fa 5 anys
+ Ref
Quan [[Al-Àhnaf ibn Qays]] va conquerir el [[Khorasan]] va evitar Herat ([[652]]) que es devia sotmetre voluntàriament.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bosworth |nom=Clifford Edmund |títol=Historic Cities of the Islamic World |url=http://books.google.es/books?id=UB4uSVt3ulUC&dq=652+herat+conquest&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=anglès |editorial=Brill |data=2007 |pàgines=p.153 |isbn=9004153888 }}</ref> Un governador musulmà apareix esmentat poc després. Es va revoltar vers el [[660]] però fou recuperada el [[661]]. Formà part del govern de [[Khorasan]]. Un grup favorable a Ibn al-Ashath va dominar Herat el [[702]] però foren derrotats per Yazid ibn al-Muhallab. Hi va haver agitació en els anys precedents a la presa del poder pels abbàssides ([[750]]). Fou centre dels partidaris d'[[Ustadhsis]].
 
Herat va tenir governadors locals supeditats al govern del [[Khorasan]]. Els [[Tahírida del Khurasan|tahírides]] (governadors del Khorasan) van dominar la regió del [[821]] al [[8738673]] en que va passar a Abu Yusuf [[Yakub I ibn al-Layth]] al-Saffar<ref>{{Ref-llibre (|cognom=Frye |nom=Richard Nelson |títol=The Cambridge History of Iran |volum=vol.4 |url=http://books.google.es/books?id=hvx9jq_2L3EC&pg=PA114&dq=tahirid+khurasan+873&hl=ca&sa=X&ei=DWzEUv39M63H7AbKqoC4DQ&ved=0CEIQ6AEwAg#v=onepage&q=tahirid%20khurasan%20873&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=1975 |pàgines=114 |isbn=0521200938}}</ref> (867-879). Aquesta època fou agitada i el poder al Khorasan va canviar diverses vegades de mans però Herat va restar en mans dels [[saffàrides]]. Després del [[900]], en data incerta, va passar als [[samànides]] de [[Bukhara]] (el seu domini està testimoniat sota [[Nuh II ben Mansur]], 976-997) que la van governar per mig d'un "faik", un noble local vassall; el faik es va revoltar alguna vegada i un dels faiks va obtenir el suport del [[karakhànida]] Bughra Khan que va anar a la regió i va dominar Herat (finals del segle X, vers [[892]]). Va estar sota sobirania dels [[karakhànides]] fins almenys vers el [[994]] quan els samànides van demanar el suport de [[Subuktegin]] (fundador de la dinastia dels [[gaznèvides]] llavors vassalla dels samànides) que va derrotar al faik local i va ocupar la ciutat.<ref>Francis Henry Skrine i Edward Denison Ross, The heart of Asia: a history of Russian Turkestan and the Central Asian Khanates from the earliest times, Routledge, 2004, ISBN 978-0-7007-1017-1</ref> Enfonsada la dinastia samànida ([[1009]]) Mahmud va fer un tractat amb els karakhànides per el qual es va fixar el riu [[Oxus]] com a frontera (vers [[1002]]) i Khorasan va quedar dins els seus dominis. Hi han nombroses referències a la ciutat del [[segle X]].
[[Fitxer:Herat Masjidi Jami courtyard.jpg|thumb|200px|Mesquita a Herat]]
Sota els gaznèvides s'hi va establir la secta herètica dels [[Karramiyya]] o Karamiyya. El Khorasan va passar als [[seljúcides]] després de la victòria de [[Toghrul Beg]] a l'estepa de [[Dandankan]] (o Dandanakan) el [[23 de maig]] de [[1040]], quan els gaznèvides van perdre les seves possessions a [[Pèrsia]]. No abans del [[1161]] (segurament vers [[1175]]) els gúrides, que s'havien independitzat de [[Gazni]] i havien deixat de pagar tribut al seljúcida [[Sandjar]] el [[1152]], van dominar el Khorasan incloent Herat, que fou especialment important durant aquesta dinastia dels gúrides; Ghiyath al-Din el [[1201]] hi va construir una mesquita; el sultà, després de donar inicialment suport als karamiyya, es va passar finalment al ritus xafita.
104.889

modificacions