Diferència entre revisions de la pàgina «Ducat de Gandia»

m
Corregit: fins l'/la/les -> fins a
m (Corregit: fins l'/la/les -> fins a)
El [[1483]] el ducat és adquirit per [[Roderic de Borja]] (futur papa Alexandre VI) per al seu fill [[Pere Lluís de Borja]], després de satisfer un deute que el rei tenia des del [[1470]] amb la ciutat de [[València]], en el que Gandia actuava com a penyora. El títol de duc de Gandia fou legitimat per [[butlla]] del [[papa]] [[Sixt IV]] en [[1481]].
 
A la mort de Pere Lluís de Borja li succeeix son germà [[Joan Borja]] qui maridà amb Maria Enríquez (cosina de [[Ferran el Catòlic]]), d'aquest matrimoni va nàixer Joan de Borja, el qual resta orfe molt menut per l'assassinat de son pare a [[Roma]] l'any [[1497]], i que fou pare de [[Sant Francesc de Borja|Francesc Borja]]. El nou duc emprèn una tasca urbanitzadora de la ciutat de Gandia --segona muralla-- i cultural que duu la ciutat a una etapa d'apogeu cultural i polític, a l'estil [[Renaixement|renaixentista]] [[Itàlia|italià]]. En [[1550]], quan ingressa en la Companyia de Jesús, abdica en son fill, [[Carles Borja]], el qual contrau matrimoni amb [[Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona|Magdalena Centelles i Folch]], germana i hereva del [[Comtat d'Oliva|comte d'Oliva]], i manté Gandia com un dels nuclis més influents i poderosos del panorama, fins a l'endeutament de la noblesa i les [[revolta de les Germanies|Germanies]].
 
En [[1520]], l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] l'incloguè com un dels venticinc ''Grandes de España'' de Primera Creació. En [[1693]] el ducat de Gandia tingué un important paper en fer esclatar la [[Segona Germania]]. Després de la mort de na Maria Anna Antònia Lluisa de Borja Aragó i Centelles, XII Duquessa de Gandia, en [[1748]] el títol de duc de Gandia quedà vinculat al de [[comte-duc de Benavente]], marit de na Maria Ignasia Joana Magdalena de Borja Aragó i Centelles, germana de la duquessa.
1.134.577

modificacions