Hulwan: diferència entre les revisions

'''Hulwan''' fou una antiga ciutat de [[Pèrsia]] propera a [[Kermanxah]], a les muntanyes [[Zagros]], a l'entrada del congost de [[Paytak]], en la ruta cap al [[Gran Khorasan]]. Correspon al modern poblet de [[Sarpul-i Dhuhab]] a 33 km al sud-est de [[Qasr-i Xirin]]. Al lloc de la ciutat va sorgir més endavant un llogaret que correspon al modern poble de [[Sarpul-i Dhuhab]]. Durant el període assiri la ciutat fou coneguda com '''Khalmanu'''. Una tradició posterior dels àrabs diu que fou fundada pel rei sassànida [[Kobad I]] (488-497 i 499-531), però no hi ha dubte que és molt anterior, i Kobad només devia fundar la oficina cadastral que hi va existir fins a la conquesta àrab. Després de la [[batalla d'al-Qadisiyya]] ([[637]]) la cort sassànida va evacuar [[Ctesifont]] i el rei [[Yezdegerd III]] (633-649) es va refugiar breument a Hulwan, per després continuar la seva fugida cap a l'est. Els àrabs la van ocupar el [[638]]. La ciutat estava rodejada de muralles i tenia 8 portes d'accés; al centre hi havia un antic castell on es va construir la mesquita i on els jueus tenien també una sinagoga. El [[991]] el buwàyhida Baha al-Dawla en va donar el govern al cap kurd [[Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz]], que va estendre els seus dominis i va fundar la dinastia [[annàzida]]. El [[1006]] va ser ocupada per [[Badr ibn Hasanwayh]] (de la dinastia [[hasanwàyhida]]) però vers el [[1007]] la va recuperar i encara que per un temps fou vassall dels [[hasanwàyhides]], la nissaga va continuar; a la mort de Abu l-Fath el [[1010]] els dominis es van repartir, continuant a Hulwan el fill [[Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris]]. [[Toghril Beg I]] va enviar al seu germanastre [[Ibrahim Inal]] a la zona el [[1046]] i la ciutat fou ocupada i destruïda el [[1046]]; un terratrèmol el [[1049]] va completar la destrucció. El domini annàzida a la zona va durar fins al segle XII i llavors va passar a la dinastia [[kurshídida]] de [[Lur-i Kučik]].