Obre el menú principal

Canvis

2 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
Corregit: fins l'/la/les -> fins a
Els '''ilercavons''' foren una tribu [[ibers|ibèrica]] entre els [[segle VI aC|segles VI]] i [[segle I aC|I aC]]. Abastava aproximadament el territori entre el [[Coll de Balaguer]], [[Sagunt]] i [[Mequinensa]]. La denominació ''Ilercavònia'' apareix en textos i documents [[Antiga Grècia|grecs]] i [[Antiga Roma|romans]].
 
El seu origen probable és el poble dels [[ilaraugats]], esmentat per [[Hecateu de Milet]] al segle VI aC. Vers el [[segle III aC]] aquest poble s'hauria dividit en dues branques, els ilercavons de la costa, i els [[ilergets]] de l'interior. Els ilercavons s'haurien estès, aleshores, fins a les aigües del riu [[Guadalop]], que farien de frontera amb els [[Sedetans]].
 
[[Plini el Vell]] i [[Claudi Ptolemeu]] fan referència als ilercavons. El primer els situa des del riu ''Udiva'' (possiblement el [[riu Millars]]) fins passat l'[[Ebre]]. Ptolomeu anomena el cap i el port ''Tenebri'' (possiblement [[Orpesa]]), la desembocadura de l'Ebre i les ciutats de ''Cartago Vetus, Biscargis, Theana, Adeba, Tiarulia i Sigarra''. Si acceptéssim que ''Cartago Vetus'' es [[Cantavella]] —com, de vegades, s'ha anat sostenint, amb fonaments escassos—, els ilercavons comptarien amb una dilatada superfície en la zona muntanyenca de l'interior, on s'haurien estès fins les aigües del riu [[Guadalop]], que farien de frontera amb els [[Sedetans]]. Se suposa que el límit entre els ilercavons i els ilergets és la [[serra de la Llena]], i que el [[Coll de Balaguer]] els separa dels [[cossetans]]. En general, es pot dir que vivien al sud de Catalunya i nord del País Valencià (la plana, a Castelló) fins a la [[serra d'Almenara]]. El riu Ebre era el centre dels seus territoris i una via bàsica de comunicació i comerç.
1.115.298

modificacions