Llengües cèltiques: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint errors lingüístics
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a
Línia 34:
Malgrat aquests fets, hi va haver petites illes lingüístiques que van sobreviure bastant temps a aquest influx, havent-hi testimonis de [[gàlates]] parlants de llengua cèltica al [[segle IV|segle IV dC]].
 
Les llengües cèltiques van mantenir més vigor a les illes britàniques. Allà les llengües natives gaèliques i britòniques van mantenir la seva hegemonia fins a l'Edat Mitjana, sent la llengua predominant en el [[Regne d'Escòcia]] i en els comtats i regnes irlandesos i gal·lesos. El seu declivi a la [[Gran Bretanya]] va començar amb les [[anglosaxons|invasions anglosaxones]], quedant reduïda la seva presència després de la [[Muralla d'Offa]] a [[Gal·les]] i al [[Regne d'Escòcia]]. Uns segles més tard també van començar a perdre pes i presència les llengües cèltiques en aquestes regions i a Irlanda degut principalment la pèrdua d'independència política i cultural, així com per l'aïllament econòmic, en detriment del llavors puixant [[Regne d'Anglaterra]] al [[segle XVI]], si bé aquest procés es va donar de manera lenta i constant des de segles enrere.
La llengua parlada a l'[[illa de Man]] es veuria molt influenciada per aportacions nòrdics, fruit de les successives [[invasions víkings]].