Mathura: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a
Línia 4:
La ciutat és esmentada al [[Ramayana]]. La ciutat va agafar el nom de Madhuvan, del que va derivar Madhupura i després Mathura. Els puranes atribueixen la fundació a Ayu, fill de Pururavas i de la nimfa Urvashi. Els historiadors pensen que el nom de la ciutat derivaria del rei yadava Madhu (vers 1600 aC). Vers el segle VI aC fou la capital del regne de Surasena o Shoorsena, avi de [[Krishna]] i dels [[Pandaves]]; el regne va estar governat per Kamsa, oncle matern de Krishna.
 
Al segle IV aC va passar a la dinastia [[maurya]] de [[Magadha]]; [[Megastenes]] que escrivia al [[segle III aC]] esmenta la ciutat amb el nom de Μέθορα (''Méthora'').;<ref>Megastenes, fragment 23 "...els surasenians, una tribu índia, amb dos grans ciutats, ''Methora'' i ''Clisobora''; el riu navegable ''Iomanes'' corre pel seu territori..." segons consta a una cita d'Arrià a ''Indica'' 8.5. En un altre fragment diu: "... el riu Jomanes ([[Yamuna]]) corre a través de Palibothri fins al [[Ganges]], entre les ciutats de ''Methora'' i ''Carisobora''." ; es pot trobar a [http://www.mssu.edu/projectsouthasia/history/primarydocs/Foreign_Views/GreekRoman/Megasthenes-Indika.htm FRAGM. LVI. Plin. Hist. Nat. VI. 21. 8-23. 11.]<!-- ERROR 404 --></ref> després va passar efímerament als [[sunga]] (vers el segle II aC) per caure tot seguit en mans dels indogrecs de [[Bactriana]] probablement abans del 100 aC, fins a la seva fragmentació passant llavors als [[indoescites]] o [[saques]] en algun moment del [[segle I aC]] probablement vers la meitat del segle.
 
En aquest temps vivia a la ciutat un nombrós grup de jainistes segons les troballes arqueològiques. Alguns dels sàtrapes (khsàtrapes) escites foren Hagamasha i Hagana, que van anar seguits del gran sàtrapa saka [[Rajuvula]]. Les excavacions més profitoses a la zona han estat les de Maghera a uns 17 km de Mathura on s'han trobat objectes i algunes inscripcions. Un document important esmenta la donació d'una stupa budista per la reina Nadasi Kasa, esposa del rei indoescita de Mathura, Rajuvula; un altra inscripció esmenta la genealogia de diversos reis ksàtrapes indoescites de Mathura; aquesr Rajuvula segons un altra inscripció hauria eliminat al darrer rei indogrec [[Estrató II]] vers l'any [[10]] i hauria conquerit la seva capital [[Sagala]]. Altres inscripcions confirmen la conquesta de Mathura pels sakes i hi ha referències a Kharaosta Kamuio i a Aiyasi Kamuia. El khsàtrapa Yuvaraja Kharostes fou fill d'Arta segons les seves pròpies monedes <ref>''Kshatrapasa pra Kharaostasa Artasa putrasa''. Vegeu: ''Political History of Ancient India'', 1996, pàgina 398, Dr. H. C. Raychaudhury, Dr. B. N. Mukerjee; ''Ancient Kamboja, People and the Country'', 1981, pàgina 307, Dr. J. L. Kamboj; ''Ancient India'', 1956, pàgines 220–221, Dr. R. K. Mukerjee; ''Kambojas Through the Ages'', 2005, pàgina 168, S. Kirpal Singh.</ref> i aquest Arta era el germà del rei Moga o [[Maues]] (vers 80 aC);<ref> Ancient India, pàgines 220–221, Dr R. K. Mukerjee; Kambojas Through the Ages, 2005, pp 168–169, S. Kirpal Singh; Ancient Kamboja, People and the Country, 1981, pàgines 306–09, Dr J. L. Kamboj; Corpus Inscriptionum Indicarum, Volum II, Part 1, p 36, D. S. Konow</ref> Aiyasi Kamuia correspon a la princesa Aiyasi Kambojaka o Kambojika, que fou la reina principal del rei saka mahakshatrapa (gran khsàtrapa) Rajuvula. La presència dels [[kamboges]] a Mathura és confirmada també pel [[Mahabharata]].<ref>El Dr. Jayaswal escriu: "Mathura estava sota domini de pobles estrangers com els [[yavanes]] i kamboges... que tenien una manera especial de lluitar" (Manu i Yajnavalkya, Dr. K. P. Jayswal); vegeu també: ''Indian Historical Quarterly'', XXVI-2, pàgina 124. El Profesor Shashi Asthana comenta: ''"L'èpic Mahabharata parla d'un setge de Mathura pels yavanes i kamboges'', vegeu: ''History and Archaeology of India's Contacts with Other Countries, from Earliest Times to 300 B.C.'', 1976, pàgina 153, Shashi Asthana). El Dr. Buddha Prakash observa:'' "junt amb els sakes, els kamboges havien entrar al Hindustan i s'havien estès per tota el nord de l'Índia especialment als moderns Panjab i Uttar Pardesh. El Mahabharata conté referències als yavanes i kamboges que haurien conquerit Mathura (12/105/5)...''. També hi ha una referencia als kambojas a les inscripcions de Mathura i a les del khsàtrapa saka Rajuvula trobades a Mathura (''India and the World'', pàgina 154, Dr. Buddha Parkash); també: ''Ancient India'', 1956, pàgina 220, Dr. R. K. Mukerjee</ref> Per tant ès possible que sakes i kamboges governessin més o menys units sobre Mathura i Uttar Pradesh; es revelador que el [[Mahabharata]] només parla de kamboges i yavanes com els habitants de Mathura, i no es refereix als sakes <ref>Mahabharata 12.101.5.</ref> el que indicaria que per l'èpica els sakes estan inclosos dins els kamboges (segons el Dr. J. L. Kamboj) o que eren considerats el mateix que els yavanes, si bé hi ha la possibilitat que el Mahabharata es refereixi a una primera invasió dels yavanes vers [[150 aC]]. Els khsàtrapes indoescites de Mathura són coneguts com a khsàtrapes septentrionals en oposició als khsàtrapes occidentals que governaven a [[Gujarat]] i [[Malwa]]. Després de Rajuvula es coneixen diversos successors però ja vassalls dels [[kushanes]], com el gran sàtrapa Kharapallana i el sàtrapa Vanaspara, coneguts per una inscripció a Sarnath, datada el tercer any del [[kushana]] [[Kanishka]] (vers 130), en la que rendeixen homenatge al sobirà kushana.<ref>Rapson, "''A Catalogue of the Indian Coins in the British Museum. Andhras etc...''" pàgina 103</ref>