Orde de Fontevrault: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a |
||
Línia 44:
Al final del segle XII, però, les guerres amb Anglaterra havien empobrit el país i les fundacions, i les monges havien de fer treballs manuals per sostenir els monestirs. La prosperitat tornà al segle XIV, quan [[Elionor de Bretanya]], néta d'[[Enric III d'Anglaterra]], prengué l'hàbit. Poc després en fou abadessa Elisabet de Valois, besnéta de [[Lluís IX de França]].
Un conflicte intern provocat pel descontent dels monjos amb motiu de la seva posició subordinada va ocasionar una nova crisi. Durant el segle XV hi hagué intents de reforma de l'orde, que no es dugueren a terme fins a l'arribada a l'abadiat de Maria de Bretanya, germana del duc [[Francesc II de Bretanya]], en 1457. La [[Guerra dels Cent Anys]] va portar moltes fundacions a una crisi, general per als altres ordes monàstics. Moltes fundacions comptaven amb moltes més monges que monjos; en tres priorats només vivien cinc monges i un monjo. En 1459, el papa havia permès de rebaixar el rigor de la regla. Maria de Bretanya, disconforme, va anar com a priora a La Madeleine-les-Orléans en 1471, deixant Fontevrault, i treballà en una reforma de la regla, basant-se en les directrius originals de Robert, i les de les regles benedictina i [[regla de Sant Agustí|augustiniana]].
El resultat, que seria la nova regla de l'orde, va ser aprovat per [[Sixt IV]] en [[1475]] i es va fer obligatòria per a totes les cases de l'orde. Les següents abadesses, Anna d'Orleans i Renata de Borbó, van continuar en aquest línia. La segona va restablir la disciplina en 28 priorats i va acabar d'imposar la reforma arreu, que es reflectí en l'entrada de moltes novícies d'alt rang. Quan Renata va morir, a Fontevrault hi havia 160 monges i 150 monjos. Les guerres de religió van suposar moltes pèrdues i algunes cases van desaparèixer. Als segles XVI-XVII, l'orde coneix un nou floriment, amb la protecció de la família reial dels [[Borbó]], membres de la qual són abadesses de la casa mare de Fontevraud, que esdevé un centre espiritual i intel·lectual.
| |||