Potosí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
trec |Coordinates={{coord|19|35|01|N|65|45|11|E}} (redundants i equivocades) |
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a |
||
Línia 49:
Mitjançant aquesta capitulació, la ciutat va rebre el nom de Villa Imperial de Potosí i va adquirir el dret a triar a les seves autoritats. La immensa riquesa del Cerro Rico i la intensa explotació a la que el van sotmetre els espanyols van fer que la ciutat la ciutat creixés de manera sorprenent. El [[1625]] tenia ja una població de 160.000 habitants, per sobre de Sevilla i major encara que [[París]] o [[Londres]]. La seva riquesa va ser tan gran que en la seva monumental obra "[[Don Quixot de la Manxa]]" [[Miguel de Cervantes]] la cita dues vegades en la segona part de l'obra (capítols 40 i 45). Paral·lelament es va encunyar la dita castellana "vale un Potosí", que significa que alguna cosa val una fortuna, la documentació més antiga de la qual es troba, segons els registres de la Real Academia Española, a la "Historia del famoso predicador Fray Gerundio de Campazas alias Zotes" (1758), de José Francisco de Isla.
Els espanyols que vivien a la ciutat gaudien d'un luxe increïble. A començaments del [[segle XVII]] Potosí ja comptava amb trenta-sis esglésies esplèndidament ornamentades, altres tantes cases de joc i catorze escoles de ball.Hi havien salons de balls, [[teatre]]s i taulats per les festes que lluïen riquíssims [[tapis]]sos, cortinatges, [[blasons]] i obres d'[[orfebreria]]. Dels balcons de les cases penjaven [[damascos]] colorits i làmines d'[[or]] i [[plata]]. El [[1579]] ja havia a Potosi vuit Tahúres professionals i cent vint prostitutes cèlebres, amb resplendents salons concorrien els miners rics. El [[1608]] es festejava les festes del [[Santíssim Sagrament]] amb sis dies de comèdies i sis nits de màscares, vuit dies de toro i tres de saraus, dues de tornejos i altres de festa. De plata eren els altars de les esglésies i les ales dels querubins en les processons. A les cases dels miners més potentats circulaven tot tipus de perfums, joies, porcellanes i objectes sumptuosos, i es diu que fins a les ferradures dels cavalls eren de plata.
Però la població indígena, en tant, patia una explotació infrahumana. Desenes de milers d'indígenes van ser sotmesos a la mita, un sistema d'esclavitud que ja era habitual en el incario, però l'ús van intensificar els espanyols, i va créixer encara més a instàncies del virrei [[Francisco de Toledo]], davant la manca de mà d'obra per la [[mineria]]. Als mitayos (com es deia els indis sotmesos mita) se'ls feia treballar fins a 16 hores diàries, cavant túnels, extraient el metall manualment o a pic, etc. Eren molt freqüents els esfondraments i altres accidents, que ocasionaven la mort de centenars de treballadors. Les revoltes eren ofegades a sang i foc. És probable que fins a 15.000 indígenes hagin mort en l'explotació de la plata, entre [[1545]] i [[1625]].
| |||