Sébastien Le Prestre de Vauban: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: exercit -> exèrcit |
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a |
||
Línia 18:
[[Fitxer:Statua del Vauban a Versailles.jpg|thumb|200px|esquerra|Estàtua de Vauban al palau de Versalles]]
El [[1668]], després de la presa de Lilla, li ordenaren que, junt amb el seu primer cap Clevirlle, redactés un projecte de reforma de les fortificacions de de la citada plaça. Aviat toparen les idees dels dos enginyers, i Vauban envià el seu projecte a banda, el qual va merèixer la aprovació de [[François Michel Le Tellier de Louvois|Louvois]], ministre de la [[Guerra]] de [[Lluís XIV]]. Vencent grans dificultats amb els seus col·laboradors, assolí que el [[1670]] la [[Ciutadella (arquitectura)|ciutadella]] ja estigués en condicions de sostenir un setge. La plaça cridà l'atenció de nacionals i estrangers i constituí l'obra mestra del gran enginyer militar, sent objecte dels seus desvetllaments i estudis durant anys i anys, fins a l'extrem que el [[1699]] va sotmetre encara al rei un «Projecte definitiu de la fortificació de la ciutat i ciutadella de Lilla i del fort Saint-Sauveur». Louvois, que el va prendre sota la seva protecció, li encarregà totes les obres de fortificació de les fronteres del Nord, encàrrecs en els quals demostrà la seva honradesa i intel·ligència, assajant el seu sistema que és conegut en la història de la fortificació amb el nom de sistema de Vauban. En la [[guerra d'Holanda]] dirigí la major part dels setges, prenent les places de [[Maastricht]], que fortificà, i [[Trèveris]].
El [[1674]], en presència del rei, dirigí el setge i prengué la plaça de [[Besançon]], sent nomenat brigadier després d'obligar en [[Guillem III d'Orange-Nassau]] a aixecar el setge d'Oudenaarde. El [[1675]] creà el cos d'enginyers militars, ascendint a [[mariscal de camp]] el [[1676]], i aconseguint durant l'any següent la presa de Valenciennes, [[Cambrai]], [[Saint-Omer]] i altres places fortes. Després de la [[pau de Nimega]], en la seva qualitat de comissari general de fortificacions envoltà França, des de [[Dunquerque]] als Pirineus, d'una formidable xarxa de fortaleses, i va reforçar el Château-Trompette de [[Burdeus]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Guilhe |nom=Henri C. |títol=Études sur l'histoire de Bordeaux, de l'Aquitaine et de la Guienne |url=http://books.google.fr/books?id=UNJSAAAAcAAJ&pg=PA351&dq=Ch%C3%A2teau-Trompette+fronde+vauban&hl=fr&sa=X&ei=OnLcUdMJ8sbsBrGKgZAG&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q=Ch%C3%A2teau-Trompette%20fronde%20vauban&f=false |llengua=francès |editorial=Chez Lavigne Jeune |data=1835 |pàgines=351 |isbn=}}</ref> que havia estat pres pels rebels durant la [[Guerra de la Fronda]] en [[1649]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mailly |nom=Jean Baptiste |títol=L'espirt de la Fronde, ou Histoire politique et militaire des troubles de France pendant la minorité de Louis XIV |url=http://books.google.fr/books?id=PxYJAAAAQAAJ&pg=PA39&dq=Ch%C3%A2teau-Trompette+fronde&hl=fr&sa=X&ei=mHDcUcbeIcW7hAfm74EY&ved=0CEUQ6AEwAw#v=onepage&q=Ch%C3%A2teau-Trompette%20fronde&f=false |llengua=francès |editorial=chez Moutard |data=1772 |pàgines=39 |isbn=}}</ref>
| |||