Patriarca de Moscou: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Check Wikipedia 68 dins VP:QQ13 |
|||
Línia 1:
[[Fitxer: Dvenadsatapostolov2.jpg|thumb|200px |L'[[Església dels Dotze Apòstols]], seu domèstica dels Patriarques de Moscou]]
El '''Patriarca de Moscou i de Totes les Rússies''' ([[rus]]: Патриарх Московский и всея Руси) és el títol del màxim representant<ref>El primer obispo de la Iglesia se denomina ''príncipe'' (en ruso:
== Història ==
L'Església Ortodoxa separada de la unió amb la [[Vaticà|Seu de Pere]] l'any 1054, seguint l'exemple de [[Constantinoble]] amb el [[Gran Cisma]] i amb això, es tancà també cap a [[occident]], fragmentant-se paulatívament en esglésies autònomes o autocèfales. A diferència del [[Protestantisme]], els ortodoxos han conservat la unitat doctrinal i de culte, però han perdut la unitat de jurisdicció.
L'[[Església Ortodoxa Russa]] era, en els seus inicis, depenent del [[Patriarcat Ecumènic de
Des dels temps dels [[tsar]] [[Pere I de Rússia|Pere ''el Gran'']] i fins a [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]], l'Església Ortodoxa va ser administrada per un [[Sant Sínode]], sota l'estricta supervisió de l'[[Imperi rus]]. Malgrat aquesta influència secular de l'Església, durant el segle XIX va haver un gran ressorgiment teològic, de l'espiritualitat i de la vida monàstica en tota [[Rússia]].
Línia 12:
=== Període normand ===
A finals del segle IX, els normands pagans havien conquerit el territori al voltant de Kíev, als voltants del riu [[Dnieper]]. Al 957, la princesa russa [[Olga de Kíev|Olga]], vídua d'[[Ígor de Kíev]], de l'estirp normanda dels [[vareg]]s, va ser [[Bateig|batejada]] a [[Constantinoble]]. El seu net [[Vladímir I de Kíev|Vladímir]] també es batejà a
=== Període tàrtar ===
Al 1224 van irrompre les [[Imperi mongol|hordes mongoles]] de [[Gengis Khan]]. Al 1237 [[Batu Khan]] conquerí [[Moscou]], exterminant tota la seva població. Al 1240 conquerí Kiev, i el [[bisbe metropolità|metropolità]] Josep va ser assassinat. Al 1242 constituí l'Imperi de l'[[Horda d'Or]], amb capital a [[Sarai]], a la riba del [[Volga]]. Els [[tàrtar]]s van dominar Rússia durant 240 anys (1240-1480). Per superstició van respectar l'Església. Sota l'[[Imperi Tàrtar]], diversos prínceps russos es disputaven l'hegemonia. A inicis del segle XIV, [[Ivan I de Moscou|Ivan Daniilovitx Kalita]] s'imposà a la resta de senyors russos, s'
Però aquest esperit imperial es transformà, segons el model tàrtar, en un absolutisme rus-mongol. El seu net, [[Ivan IV de Rússia|Ivan IV ''el Temible'']], va caure en el despotisme asiàtic. Va estendre les seves fronteres fins al [[mar Caspi|Caspi]] i [[Sibèria]], i als 17 anys es titulà ''Tsar de Totes les Rússies''. La idea imperial havia quallat. Van circular poemes i narracions literàries que la van popularitzar, com aquests versos del [[starets]] [[Filofei de Psok]], contemporani d'Ivan ''el temible'': ''La dona vestia del Sol, l'Església cristiana, fugí de l'antiga Roma a causa de l'heretgia. Va fugir a la nova Roma, és a dir, a la ciutat de [[Constantinoble]]. Però tampoc allà trobà la pau; l'Església de Constantinoble va ser destruïda. Per això fugí a la tercera Roma, aquesta és la nova Rússia''. Al 1589, el metropolità de Moscou passà a titular-se ''Patriarca de la ciutat del Tsar, Moscou, la nova Roma, i de totes les Rússies''.
Línia 31:
=== Període post-soviètic ===
[[Fitxer:Vladimir Putin 7 January 2002-1.jpg|thumb|right|Ofici d'[[Epifania]] a la [[Catedral de l'Assumpció]], amb el [[President de Rússia|President]] [[Vladímir Putin]] amb l'Arquebisbe Eulogi de Vladimir i Suzdal.]]
Les converses per a la reunificació començaren tan bon punt es [[dissolució de la Unió Soviètica|desintegrà la Unió Soviètica]] el 25 de desembre de 1991 i finalitzaren el 17 de maig del 2007 amb la signatura a la [[Catedral de Crist Salvador]] de [[Moscou]] (reconstruïda durant el mandat del [[President de Rússia|President]] [[Borís Ieltsin]]) de l'Acta de Comunió
Segons aquesta Acta, el Patriarcat de Moscou reconeixia l'autonomia de l'[[Església Ortodoxa Russa fora de Rússia]] en els afers pastorals, administratius, i patrimonials, però en unitat canònica amb tota l'[[Església Ortodoxa Russa]]. Per a efectes pràctics, l'Església fora de Rússia elegeix al seu primer Metropolità d'acord al seu propi reglament, però aquesta elecció ha de ser ratificada per Sa Santedat i pel Sant Sínode del Patriarcat de Moscou.
| |||