Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: transfons -> rerefons
==Ordinals com a sobirans d'Aragó==
[[Fitxer:Cronica_de_Aragon.jpeg|thumb|Índex de ''[[Crónica de Aragón]]'' (1499), obra de [[Gualberto Fabricio de Vagad]] en la que els sobirans de la [[Corona d'Aragó]] estan numerats amb l'ordinal del regne Sobrarbe presentant-los d'aquesta manera en un baula ininterrompuda que els unia amb el [[Regne de Sobrarbe|mític regne de Sobrarbe]]<ref name="Vagad">[Vagad o la identidad aragonesa en el siglo XV]; pàg. 96</ref> :<br/>: García I<br/>: Garcia II<br/>: Aznar I <br/>: Sancho I<br/>: Iñigo Arista<br/>: Garcia III<br/>: Sancho II<br/>: Garcia IV<br/>: Sancho III<br/>: Ramiro I<br/>: Sancho IV<br/>: Pedro I<br/>: Alfonso I<br/>: Ramiro II <br/>: Alfonso II (Alfons el Cast)<br/>: Pedro II (Pere el Catòlic)<br/>: Jayme I (Jaume el Conqueridor)<br/>: Pedro III (Pere el Gran)<br/>: Alfonso III (Alfons el Franc)<br/>: Jayme II (Jaume el Pacífic)<br/>: Alfonso IV (Alfons el Benigne)<br/>: Pedro IV (Pere el Cerimoniós)<br/>: Johan I (Joan el Caçador)<br/>: Martin I (Martí l'Humà)<br/>: Fernando I (Ferran d'Antequera)<br/>: Alfonso V (Alfons el Magnànim) ]]
Per bé que el 1866 Àlvaro Campaner y Fuertes<ref>[http://books.google.cat/books?id=wVo9AQAAIAAJ&dq=zurita%20numeracion%20reyes&hl=ca&pg=PA83#v=onepage&q&f=false Memorial numismático español, Volums 1-2]; pàg.83</ref> assenyalà a l'historiador aragonès [[Jerónimo Zurita y Castro|Jerónimo Zurita]] com a introductor de la numeració seguint la llista dels reis d’Aragó, tal com també assenyalen l'heraldista Armand de Fluvià<ref> Fluvià, Armand de. Els quatre pals. L'escut dels comtes de Barcelona. Barcelona. «Episodis de la Història», núm. 300 (Barcelona, Rafael Dalmau. 1994).pàg.81. {{Citació|El primer que va donar, als Peres i als Alfons, una numeració seguint la llista dels reis d’Aragó fou Zurita, cronista oficial del regne d’Aragó, als seus Anales de Aragón (1562), escrits per encàrrec dels diputats aragonesos}}</ref> i la historiadora Eulàlia Duran,<ref>Eulalia Duran a <<El comienzo de la modernidad.>> A: Cuenta y Razón, 36, abril-maig 1988{{Citació|Como mínimo parece evidente que exitió una reacción aragonesista que consideraba Aragón como el reino más importante de la Corona de Aragón, que ostentaba nada menos que su nombre. Esta tendencia fue iniciada por el cronista del rey Fernando el Católico, Gauberte Fabricio de Vagad, con su polémica Crónica de Aragón y tuvo su mejor representante en el historiador Jerónimo Zurita, el cual en sus Anales de la Corona de Aragón, que empezó a publicar desde 1562, realizó una obra bien informada y serie y sentó las bases para reivindicar la primacía de los reyes del reino de Aragón sobre los condes de Barcelona, numerando a los reyes a partir de los primeros. Esta nueva numeración fue asumida posteriormente por la historiografía castellana.}}</ref> la segona numeració dels sobirans de la [[Corona d'Aragó]] fou obra de [[Gualberto Fabricio de Vagad]], qui en la seva [[Crónica de Aragón]] impresa a Saragossa el [[1499]]<ref>[http://roderic.uv.es/handle/10550/6385 Crónica de Aragón: Vagad, Gualberto Fabricio de]</ref> els atorgà l'ordinal segons el [[Regne de Sobrarbe|mític regne de Sobrarbe]].<ref name="Vagad"/> Vagad, un monjo benedictí que havia estat nomenat el 1466 cronista oficial de [[Ferran el Catòlic]] i el [[1495]] cronista oficial del regne d'Aragó, fou requerit pels diputats de la Generalitat Aragonesa i li demanren la redacció d'una crònica a fi de «''procuar la honra: fama y gloria; y publico beneficio del reyno''».<ref>[http://www.reis.cis.es/REIS/jsp/REIS.jsp?opcion=articulo&ktitulo=236&autor=CARMELO+LIS%D3N Vagad o la identidad aragonesa en el siglo XV]; pàg. 99</ref> Per a l'elaboració de l'obra consultà els arxius reials de [[Reial Monestir de Sant Victorià|Sant Victorià]], de [[Arxiu de la Corona d'Aragó|Barcelona]], de [[Castell de Montaragó|Montaragó]] i de [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet|Poblet]], així com diverses cròniques medievals catalanes; els historiadors dels segles posteriors però criticaren l'obra durament per la seva manca d'objectivitat. L'historiador Carmelo Lison Tolosona, estudiós de l'obra de Vagad, matisa que allò que pretenia demostrar amb la inclusió de relats llegendaris sense transfonsrerefons històric com ara la [[Llegenda de Guifré el Pilós]] o la llegenda dels [[Furs del regne de Sobrarb]] és que els furs, les llibertats, i les institucions de la Corona d'Aragó provenien d'un temps immemorial originat en el [[regne de Sobrarb]];<ref>[Vagad o la identidad aragonesa en el siglo XV]; pàg. 120-122</ref> <ref>[Vagad o la identidad aragonesa en el siglo XV]; pàg. 112</ref> <ref> [http://plan.aragob.es/FBA.nsf/0/FD564F8C7184C1CCC1257035003675F7?OpenDocument; Historia y ficción en las crónicas aragonesas: cronistas y propaganda política en la edad media; Juan F. Utrilla Utrilla], pàg. 108]</ref> <ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=814501 La creación de la memoria histórica, una selección interesada del pasado; J. Ángel Sesma Muñoz]</ref> en definitiva, els constitucionalistes aragonesos bastiren tot un corpus historiogràfic i icònic a fi de legitimar els seus arguments en defensa dels furs davant les tesis cesaristes. En aquesta obra els reis es presenten numerats amb l'ordinal segons el [[regne de Sobrarbe]], enllaçant d'aquesta manera als mítics i llegendaris reis d'aquell regne fins a enllaçar amb [[Alfons el Magnànim]], avi de [[Ferran el Catòlic]].
 
Les faules mítiques sobre el regne de Sobrarbe foren descartades pel següent cronista oficial del regne d'Aragó, [[Jerónimo Zurita y Castro]], qui en la seva obra [[Anales de la Corona de Aragón]] (1562-1580) creà la tercera numeració dels reis segons l'ordinal que els corresponia com reis d'Aragó, numeració que fou seguida pel també cronista del regne d'Aragó [[Jerónimo de Blancas y Tomás]] en l'obra [[Aragonensium rerum commentarii]] (1588). D'aquesta manera s'inclouen en el còmput d'ordinals tots els reis d'Aragó, inclosos els anteriors a la unió dinàstica amb els comtes de Barcelona, de manera que queden enumerats de la següent manera:
1.114.979

modificacions