Mikoian-Gurévitx MiG-21: diferència entre les revisions

| nom = Mikoian-Gurèvitx MiG-21

| tipus = [[Caça (avió)|avió de combat]]

| fabricant = [[Mikoian Gurèvitx]]

| imatge = Fitxer:MiG-21PFM-Egypt-1982.jpg

| peu de foto = MiG-21 PFM Fishbed de les Forces Aèries d'[[Egipte]]

| dissenyador = [[Mikoian Gurèvitx]]

| primer vol = [[14 de febrer]] de [[1955]]

| Pes en buit = 5.843 kg

| Amplada = 7,15 m

| Llargada = 14,40 m

| Alçada = 4,12 m

| Velocitat màxima = 2.175 km/h

| Pes en buit =

| Pes màxim = 10.400 kg [8.726 kg amb armament]

| Radi d'acciò = 1.505 km

| Sostre = 17.500 m

| motor =

| Armament = Un [[canó automàtic]] bitub GSh-23L de 23 × 115 mm amb 200 trets. 1.500 kg sobre cinc punts d'ancoratge exteriors

| introduït = 1959 (MiG-21F)

| retirat = anys 90 a [[Rússia]]

| estat = actiu en alguns països [vegeu llista]

| usuari = [[Força Aèria Soviètica]], [[Rússia]]

| altres usuaris = [[Bulgària]], [[Polònia]], [[Índia]], [[Romania]] i [[Vietnam]] entre altres.

| producció =

| unitats construïdes = 11.496

| cost unitari =

| variants = [[Chengdu J-7]]

El desenvolupament del que esdevindria el MiG-21 va començar a principis de la dècada de 1950 per part de l'oficina de disseny Mikoyan OKB que el 1954 va acabar un estudi de disseny per al primer [[prototip]] designat Ye-1 que comptava amb ales en fletxa. Aquest projecte va ser refet ràpidament pel fet que es va veure el motor que es pretenia utilitzar no tenia prou potència. Aquest redisseny s'anomenà Ye-2 i se'n construí un tercer Ye-3 l'últim prototip basat en ales en fletxa. Fou l'Ye-4 el primer prototip que utilitzava ales tipus delta, tal com l'avió de producció, i va realitzar el seu primer vol de probes el 16 de juny de 1955. També feu una aparició pública durant l'exhibició de Dia d'Aviació Soviètica a l'Aeroport Tushino de [[Moscou]] el juliol de 1956. El MiG-21 era la primera aeronau soviètica reeixida que combinava característiques de [[caça (avió)|caça]] i d'[[interceptor]] en una sola aeronau. Es tractava d'un caça lleuger capaç d'aconseguir Mach 2 amb un motor de reacció amb [[postcremador]] relativament poc potent, per això era comparable a l'[[F-104 Starfighter]] i el [[Northrop F-5]] [[Estats Units d'Amèrica|americans]] així com al [[Dassault Mirage III]] [[França|francès]].<ref name="Gordon 2008" /> La seva configuració bàsica s'utilitzà per a molts altres dissenys soviètics: l'ala delta també s'utilitzarà en l'interceptor [[Su-9]] i el prototip de MiG E-150, mentre que un fuselatge molt semblant s'utilitzà per al reeixit caça [[Su-7]] i el prototip interceptor [[I-75]] de Mikoyan tot i això aquests dos dissenys utilitzaven ala en fletxa. Tanmateix la disposició característica amb l'admissió d'aire per al motor entorn del con del radar/morro del fuselatge no s'utilitzà gaire a fora de l'USSR i finalment s'abandonà perquè tenia un desenvolupament limitat sobretot a causa de l'espai molt reduït que deixava per als equips de disponible per als equips de [[radar]].

L'ala delta tot i que excel·lent per a guanyar altura ràpidament, ideal per a un interceptor, també implica una ràpida pèrdua de velocitat a l'hora de realitzar girs, com en el combat aeri a curta distància. Tot i això la càrrega lleugera de l'ala de l'aeronau permetia una taxa de trepada de fins a 235 m/s (en el cas d'un MiG-21bis amb càrrega de combat),<ref name="Gordon 2008" /> poc menys que les prestacions del posterior caça americà [[Lockheed Martin F-16 Fighting Falcon|F-16A]]. De fet amb un pilot amb experiència i míssils avançats seria competitiu enfront dels caces contemporanis. Amb un pilot entrenat i míssils capaços podria donar un bon compte de si mateix contra lluitadors contemporanis.

Un total de 10.645 unitats es van construir a la USSR. <ref name="Gordon 2008" /> Es va produir en tres factories,: GAZ 30 a [[Moscou]] (també coneguda com a Znamya Truda), GAZ 21 a [[Gorky]] (actualment anomenat Nizhny Novgorod) i a GAZ 31 a [[Tbilissi]]. El tipus de "MiG" fabricats diferien en funció de la factoria: a Gorky es construïen els caces monoplaces per a les forces soviètiques, a Moscou es construïen els monoplaces per a exportació i a Tbilissi fabricava els biplaces (per entrenament) tant per a l'exportació com per a l'USSR. Tot i això hi ha excepcions com el MiG-21R i MiG-21bis per a exportació i el mercat domèstic es construïren a Gorky a més 17 monoplaces es construïen a Tbilissi (variants MiG-21 i MiG-21F). Altres excepcions són el MiG-21MF que començà a fabricar primer a Moscou abans de passar a Gorky i el MiG-21U que es construïa tant a Moscou com a Tbilissi. En resum el recompte per a cada factoria és:

* 1,678 a Tbilissi.<ref name="Gordon 2008" />

El MiG-21 té una [[ala delta]] amb un angle de fletxa al [[caire d'atac]] de 57° i una superfície aerodinàmica tipus S-12 de [[TsAGI]]. L'[[angle d'incidència]] és de 0° mentre l'[[angle de díedre]] és de −2°. Al caire de caiguda hi ha [[aleró|alerons]] amb una àrea d'1,18 m² i ''flaps'' ([[Dispositiu hipersustentador|dispositius hipersustentadors]]) amb una àrea d'1,87 m². Davant dels alerons que hi ha petites aletes directrius.

La cabina és pressuritzada i amb aire condicionat. La cúpula de la cabina fins a la variant MiG-21PFM s'obria cap endavant comptant amb una frontissa a la part frontal. A partir del MiG-21PFM la frontissa és a la dreta del pilot i l'obertura es realitza cap aquest mateix cantó. En cas d'ejecció del [[seient projectable]] SK-1 la cúpula es projecta conjuntament amb el seient i el pilot (formant una càpsula protectora) per després separar-se i permetre l'obertura del [[paracaigudes]]. Tot i això la separació de la cúpula tardava massa i això va ocasionar algunes morts de pilots que s'havien ejectat a poca altura.

|2x canons automàtics NR-30 (30mm) amb 60 cpa

||1x tanc de combustible de 490 litres PTB-490<br />1x contenidor GP-9 amb un canó automàtic GSh-23-2 amb 200 trets

|cognom = Mehrotra

|nom = Santosh

|títol = India and the Soviet Union: trade and technology transfer

|editorial = Cambridge University Press, 1990

|isbn = 0521362024, 9780521362023}} </ref> Quan arribaren l'any 1964 el MiG-21 es va convertir en el primer caça a reacció supersònic de l'IAF. A causa del nombre limitat d'aparells introduits i la manca d'entrenament dels pilots els MiG-21 va jugar un paper limitat a la Guerra Indopakistanesa del 1965. <Ref name=Canberra>[http://www.bharat-rakshak.com/Iaf/History/1965War/Chapter7.html El Canberra I El MiG-21] </ref> Tanmateix guanyaren experiència operativa dirigint el MiG-21 en sortides defensives durant la guerra <Ref name=Canberra/> . L'opinió positiva dels pilots durant la guerra de 1965 va impulsar el govern indi a realitzar més ordres de compra arribant, l'any 1969, a 120 MiG-21 adquirits a l'URSS.<Ref name=Santosh> {{Ref-llibre

|cognom = Sharma

|nom = Shri Ram

|títol = India-USSR relations: 1947–1971

|editorial = Discovery Publishing House, 1999

|isbn = 8171414869, 9788171414864}} </ref> Per altra banda va realitzar les grans inversions necessàries per construir la infraestructura de manteniment així com un extens programa d'entrenament de pilots.

L'historial de seguretat del MiG-21 va causar preocupació al parlament indi i als mitjans de comunicació d'aquest país fins al punt que a la Força Aèria Índia se l'anomenava extraoficialment el "taüt volador". <ref name="wboi">[http://www.warbirdsofindia.com/Crashes/crdetails.php?crno=Iaf0601 Singh, Varinder Singh ''8 moren en l'accident de MiG-21'', Servei de Notícies de Tribú, 3 de maig, 2002, accedia al 17 d'abril, de 2007]</ref><ref name="ti1"> [http://www.tribuneindia.com/2002/20020504/edit.htm#1 "Encara un Altre Accident de MiG" ''Tribú Índia'', accedit 19 d'abril, de 2007] </ref> Una font calcula que durant els nou anys de 1993 a 2002 la Força Aèria Índia va perdre més de 100 pilots en 283 accidents.<ref name="ti1"/> Durant la seva vida de servei del MiG-21 l'Índia ha perdut com a mínim 116 aeronaus en accidents (sense incloure-hi els perduts en el combat), amb 81 accidents des de 1990. <ref name="di1">[http://www.defenceindia.com/def_common/mig_chronology.html "Cronologia d'Accident de MiG" ''Defensa Índia'', accedit 19 d'abril, de 2007] </ref>

|cognom = Geoffrey

|nom = Till

|títol = Globalisation and Defence in the Asia-Pacific

|editorial = Taylor & Francis, 2008

|isbn = 0415440483, 9780415440486}} </ref> Les capacitats del MiG-21 i les habilitats dels seus pilots indis es posaren aviat a prova durant la [[Guerra indopakistanesa de 1971]]. Durant la guerra, el MiG-21 van jugar un paper crucial permetent la superioritat aèria completa per part de les forces índies en punts vitals i en les àrees del teatre occidental del conflicte. <Ref> [http://www.globalsecurity.org/military/world/india/air-force-history.htm Air Force History - Globalsecurity] </ref>

|cognom = Coggins

|nom = Ed

|títol = Wings That Stay on

|editorial = Turner Publishing Company, 2000

|isbn = 1563115689, 9781563115684}} </ref>

A causa de l'actuació formidable del MiG-21 indis algunes nacions, incloent-hi l'[[Iraq]], s'adreçaren a les forces aèries índies per a realitzar programes d'entrenament per als seus pilots. A principis de la dècada de 1970 més de 120 pilots iraquians van ser entrenats per la Força Aèria Índia en l'ús del MiG-21.<Ref name=Coggins>{{Ref-llibre |cognom=Cooper |nom=Tom |títol=Arab MiG-19 and MiG-21 units in combat |editorial = Osprey Publishing, 2004 |isbn = 1841766550, 9781841766553}}</ref>

Després d'un milió de sortides de combat i quasi 1.000 avions americans perduts l'operació 'Rolling Thunder' acabà l'1 de novembre de 1968.<ref>Michel 1997, p. 149</ref> Les fortes pèrdues davant dels caces MiG enemigs, més petits i àgils, durant la primera part de la guerra portaren a les forces aèries i la marina americanes a crear programes d'entrenament específics.<ref>Michel 1997 1, p. 186</ref> Aquests utilitzaven el caça subsònic [[A-4 Skyhawk]], així com els supersònics [[Northrop F-5]] i l'F-106 Delta Dart (capaç d'arribar a 2,4 vegades la velocitat del so).<ref>Michel 1997, p. 187</ref> Fent una anàlisi de tota la guerra,<ref>Anderton, p. 70–71</ref> entre el 3 d'abril de 1965 i el 8 de gener de 1973, ambdós combatents acabaren reclamant ràtios de victòries aèries favorables.

L'amenaça més gran per al Vietnam del Nord durant la guerra sempre eren els [[B-52 Stratofortress]] de SAC (l'Strategic Air Command, és a dir els bombarders de llarg abast americans). Els interceptors [[Mig-17]] i [[Mig-19]] de [[Hanoi]] no podrien aturar aquests bombarders degut a la gran altura a què volaven. L'estiu de 1972 les forces aèries nord-vietnamites van entrenar dotze pilots de MiG-21 per a la missió específica d'atacar i abatre els B-52, 8 dels quals especialitzant-se en atacs nocturns.<Ref>Toperczer, pàg. 61 </ref>

El 26 de desembre de 1972, dos dies després l'artiller de cua d'un B-52 Albert Moore destruís un MiG-21,<ref>Toperczer, pàg. 66 </ref> el pilot nordvietnamita Pahm Tuân va reclamar haver abatut un B-52 sobre l'espai aeris de [[Hanoi]].<ref name="Toperczer, pàg. 66">. Toperczer, pàg. 66 </ref> Els Stratofortress es trobaven a una altura de 9.000 metres en missió de bombardeig de l'operació 'Linebacker II' quan el comandant Tuân va disparar dos míssils aire-aire [[Vympel K-13|Atoll]] a una distància 2 quilòmetres, afirmant haver destruït un dels bombarders dels tres que volaven en formació.<ref name="Gordon 2008" /> <ref name="Toperczer, pàg. 66"/> Què sembla haver passat de fet, era que ataqui l'última cèl·lula de tres bombarder d'un grup de quatre. Mentre els seus míssils fallaven el seu objectiu, els B-52 començaren maniobres evasives i llavors un altre B-52 fou destruït per un míssil SAM de la [[defensa antiaèria]], això pot haver fet que Tuân pensés que els seus míssils destruïen un dels B-52.<Ref> Michel 2002, pàg. 205-206. </Ref>

El bàndol vietnamita també reclama una altra victòria que diuen va tenir lloc el 28 de desembre de 1972, en una missió sobre Vu Xuan Thieu d'un MiG-21 de la 921a Força. Segons la versió vietnamita el MiG-21 de Thieu s'acostà massa a prop del bombarder en llençar l'atac, resultant destruït per l'explosió dels seus propis míssils conjuntament amb un B-52 enemic. <Ref>. pàg. Toperczer 67 </ref> En aquest cas la versió vietnamita sembla ser una fabricació completa: mentre que un MiG-21 va ser destruït per F4-Phantom americans aquella nit (el qual podia haver estat el MiG de Thieu), cap B-52 va ser perdut en aquesta data a la ubicació donada. <Ref>. Michel 2002, pàg. 213. </Ref>.

* '''1966''': Els Estats Units reclamen haver destruït 6 MiG-21, i el Vietnam del Nord en reclama 4 [[McDonnell Douglas F-4 Phantom II]] i 11 [[F-105 Thunderchief]] abatuts per MiG-21.

* '''1967''': Els Estats Units reclamen haver destruït 21 MiG-21, mentre que Vietnam del Nord reclama que els seus MiG-21 van abatre a 17 [[F-105 Thunderchief]], 11 [[McDonnell Douglas F-4 Phantom II]], i 2 [[RF-101 Voodoo]], un [[A-4 Skyhawk]], un [[F-8 Crusader]], un B-66 Destroyer i tres avions més sense identificar.

* '''1968''': Els Estats Units reclamen haver destruït 9 MiG-21, mentre que Vietnam del Nord reclamen 17 avions americans abatuts per MiG-21.

* '''1969''': Els Estats Units reclamen haver destruït 3 MiG-21 i un avió no tripulat Firebee fou destruït per un MiG-21 nordvietnamita.

* '''1970''': Els Estats Units reclamen haver destruït 2 MiG-21, Vietnam del Nord reclama que els seus MiG-21 havien destruït un [[McDonnell Douglas F-4 Phantom II]] i un [[helicòpter]] [[CH-53 Sea Stallion]].

* '''1972''': Els Estats Units reclamen haver destruït 51 MiG-21; mentre que Vietnam del Nord reclamava 53 avions americans abatuts per MiG-21 incloent-hi dos B-52 Stratofortress. El general soviètic Fesenko, principal assessor soviètic de l'Exèrcit de l'Aire Vietnamita,<ref name="Toperczer, pàg. 67">. Toperczer, pàg. 67 </ref> va registrar unes pèrdues en combat l'any 1972 de 34 MiG-21, 9 [[MiG-17]] i 9 MiG-19.<ref name="Toperczer, pàg. 67"/>

El MiG-21 també s'ha utilitzat extensament en els conflictes d'[[Orient Pròxim|Orient Mitjà]] del 1960, 1970 i 1980 per les forces aèries d'[[Egipte]], [[República Àrab Siriana|Síria]] i l'[[Iraq]]. El MiG-21 primer es va enfrontar als [[Mirage III]]C israelians el 14 de novembre de 1964, però no va ser fins el 14 de juliol de 1966 quan el primer MiG-21 va ser abatut. Sis MiG-21 sirians foren abatuts pels Mirage israelians el 7 d'abril de 1967. El MiG-21 també es va enfrontar als [[McDonnell Douglas F-4 Phantom II|F-4 Phantom II]] i als [[A-4 Skyhawk]]. Posteriorment ja es va veure àmpliament superat per dissenys occidentals més moderns com l'[[F-15 Eagle]] i l'[[Lockheed Martin F-16 Fighting Falcon|F-16 Fighting Falcon]], adquirits per Israel a mitjans de la dècada del 1970.

:Les primeres versions produïdes massivament així com models de desenvolupament posterior. Les versions principals són: Ye-6, Ye-50P, MiG-21F, Ye-6T, MiG-21P-13, MiG-21F-13, Ye-6V.

[[Fitxer:MiG-21 of SAF.JPG|thumb|right|Un MiG-21 bis de la Força Aèria Sèrbia]]

* Anderton, David A. ''North American F-100 Super Sabre.'' 1987, Osprey Publishing Limited. ISBN 0-85045-662-2.

* Michel III, Marshall L. ''Clashes; Air Combat Over North Vietnam 1965–1972.'' Naval Institute Press, 1997, 2007. ISBN 1-59114-519-8.

* Michel III, Marshall L. ''The 11 days of Christmas'' Encounter Books, 2002. ISBN 1-893554-27-9.