Revisió del 12:30, 2 gen 2014 modifica Hinio (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.046 edits m →‎Història ← Edició anterior		Revisió del 12:31, 2 gen 2014 modifica desfés Hinio (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.046 edits m →‎Història Edició següent →
Línia 4: == Història == Els làkhmides eren governats per la tribu dels '''Banu Lakhm''' (en àrab {{lang\|ar\|'''بنو لخم'''}}, ''Banū Laẖm''), de la qual en deriva el nom (vegeu [[Lakhm]]). El fundador de la dinastia va ser [[Amr I ibn Adi\|Amr ibn Adi]]; el seu fill [[Imru-l-Qays ibn Amr\|Imru-l-Qays]] es va convertir al [[cristianisme]] i, gradualment, tota la ciutat es va convertir a la mateixa fe. Imru-l-Qays pretenia establir un regne àrab unit i independent, i amb aquest objectiu va prendre diverses ciutats d'[[Aràbia]] derrotant el rei [[Himyar Xemrir al-Àïxa]]. Aleshores va organitzar un gran exèrcit i va transformar el regne en una potència naval, amb una flota de naus que operaven a la costa de [[Bahrain]]. Des d'aquesta posició va atacar les ciutats costaneres de l'[[imperi persa]], que en aquell moment es trobava immers en una guerra civil, arribant a saquejar la regió natal dels reis [[sassànides]], la [[província de Fars]]. El [[325]] els perses, liderats per [[Sapor II]], van iniciar una campanya contra els regnes àrabs. Imru-l-Qays va demanar ajuda a l'[[imperi romà]], però l'emperador [[Constantí II]] no va proporcionar-li l'ajuda que necessitava i l'exèrcit persa obtingué diverses victòries que culminaren en la captura d'Al-Hira. Línia 10: Sapor II va ordenar l'extermini de tota la població de la ciutat com a represàlia pel saqueig de [[Fars]]. Va nomenar [[Aws ibn Qal·lam]] governador de la ciutat i va convertir el regne en una [[marca (territori)\|marca]] de l'imperi persa a la frontera amb la resta de pobles àrabs de la península. Imru-l-Qays va fugir a Bahrain, i d'allí a [[Síria]], on morí mentre encara perseguia la consecució de la creació de l'estat àrab. Dos anys després de la seva mort, el [[330]], va tenir lloc una revolta en la que el seu fill [[Amr ibn Imri-l-Qays]] va recuperar el poder, després de la mort d'Aws ibn Qal·lam. Tanmateix, el regne es va mantenir com a vassall de l'Imperi persa. A partir d'aleshores, els làkhmides van consolidar-se com els principals rivals dels [[gassànides]], una tribu vassall de l'[[imperi bizantí]] (els grans enemics dels sassànides). El regne làkhmida es convertí en el centre més important del corrent [[Nestorianisme\|nestorià]] del cristianisme, que era afavorit pels sassànides en oposar-se a l'ortodòxia bizantina.

Làkhmides: diferència entre les revisions