Obre el menú principal

Canvis

m
LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Des del [[1318]] i fins al [[1993]] tingué seu al [[Palau del Lloctinent]] del [[Palau Reial Major de Barcelona]], i partir d'aquella data s'efectuà un traslladat parcial a l'Edifici Almogàvers, de manera que actualment té dues seus: la històrica del Palau es manté per a actes protocolaris, exposicions i cursos, mentre que la nova serveix per a la investigació i custòdia.
 
El [[20 de gener]] del [[2007]] es firmà la creació del [[Patronat de l'Arxiu de la Corona de d'Aragó]] al [[Palau del Lloctinent]] de [[Barcelona]], per part dels presidents de Catalunya, [[José Montilla]], d'Aragó [[Marcelino Iglesias]], de la Comunitat Valenciana [[Francisco Camps]], i de les Illes Baleares [[Jaume Matas]], així com la ministra de Cultura [[Carmen Calvo]].
 
== Història ==
Els precedents per a la de l'arxiu són les col·leccions de pergamins provinents de les escrivanies dels primers [[Comtes de Barcelona]] i dels [[Llista de reis d'Aragó|reis d'Aragó]]. És esmentat per primer cop un '''arxiu del rei''' el [[25 d'octubre]] de [[1180]].<ref name="colectanea"/> L'any [[1194]] el rei [[Alfons el Cast]] encarrega la compilació dels documents de l'arxiu reial amb validesa legal útils per als drets de la Corona a [[Ramon de Caldes (jurista)]], degà de la Seu de Barcelona i jurista. El resultat va ser el [[Liber feudorum maior]]. El propi Ramon de Caldes, va manifestar que l'arxiu es trobava ''in ordinatione confusa''. Gràcies a aquesta compilació tenim coneixement de més d'un miler de documents, els més antics del [[segle IX]].
 
Aquestes mentions tempranes no volen dir que existís encara un arxiu ordenat sinó que s'havien catalogat diversos pergamins que podien estar dispersos geogràficament, i normalment no es pren aquestes mencions com un precedent delde l'actual Arxiu.<ref name="lopez33">LÓPEZ RODRÍGUEZ, CARLOS: Qué es el Archivo de la Corona de Aragón? pp 32-33</ref> La primera menció a d'un dipositdipòsit realreial de documents és alel 1255 per un dipositdipòsit situat al monasterimonestir de [[Santa Maria de Sixena]], llavors situat al centre geogràfic de la Corona.<ref name="lopez33" />
 
Amb [[Jaume I d'Aragó]] es va intensificar l'ús del paper, fet que va incrementar el ritme de producció dels documents i marca l'inici dels registres de [[Cancelleria reial]].
 
==Creació==
El rei en [[Jaume II d'Aragó]] el Just creà el [[1318]] l''''Arxiu Reial''' al [[Palau Reial Major]] de Barcelona i, alhora, també es va crear l'[[Arxiu del Mestre Racional]]. Aquell arxiu es va crear amb caràcter d'arxiu únic i central de tota la [[Corona d'Aragó]], conservant la documentació de tots els territoris sobre els quequals s'exercia sobirania (bona part de l'orient de la Península Ibèrica, part de l'actual Sud de França, i parts d'Itàlia, Grècia i Àfrica). Els documents es conservaven en funció de qui els atorgava (el rei, la reina, etc.) i no segons un criteri territorial; això éses deu déual afet que en els temps inicials la [[Cancelleria Reial]] no registrava els documents en grups separats per a cadascun dels diferents estats, sinó per ordre d'emissió.
 
Per altra banda el dipòsit de documents del [[Monestir de Santa Maria de Sixena]] ([[Regne d'Aragó]]) va ser traslladat el [[1308]] al dipòsit reial de Barcelona conservat al monestir de Sant Joan de Jerusalem. Altrament també existien dipòsits de la Casa del Temple de Barcelona, de la Casa del Temple de Saragossa i al [[Palau Reial de Barcelona]].
 
=== Accés públic als documents ===
Durant aquest temps, a Catalunya es va anar concretant aquella idea de l'arxiu amb utilitat pública, i les [[Corts Catalanes]] de 1481 van aprovar una Constitució que obligava els arxivers a mostrar les cartes relatives a particulars i a fer-ne còpies si es demanaven. El 1503 es demanava que tots els registres ingressessin a l'arxiu 10 anys després de la seva finalització. Es van dur a terme diversos altres intents per garantir l'accés públic a la documentació i el 1706, amb l'Arxiduc Carles, els Estaments van elaborar uns articles amb les reformes necessàries per fer accessible tota la informació. Però amb Felip V l'arxiu es va considerar un arxiu definitivament tancat i es van acabar les transferències el 1727 i el 1738 el rei firmava una Real Cédula establint les disposicions d'organització dels documents, la seva conservació i el nomenament dels oficials. Va ser durant el segle XVII que es va generalitzar la designació de l'arxiu amb el nom amb el quequal se'l coneix ara, però Felip V va ser el primer monarca ena posar-lo per escrit. Es va nomenar Francisco Javier de Garma y Duran (1740-1783) com a arxiver i es van començar a endreçar els documents, sense respectar alguns fons petits, sí però el fons antic de l'Arxiu. Es va proposar traslladar a Barcelona els arxius reials de València i de Saragossa, però no ho va aconseguir –per desgràcia l'arxiu reial de Saragossa va ser destruït pels francesos durant la guerra de la independència, i només es van salvar uns pocs documents–. El 1770 els documents van ser traslladats a unes dependències del Palau de l'Audiència, en aquell moment els treballs d'ordenació es donaven per acabats, noperò aixíno els índexs. El 1783 va morir Garma i, a partir d'aquell moment, es van deixar de segellar els documents amb el segell personal de l'arxiver i es va crear un segell propi de la institució.
 
[[Fitxer:Palau_del_Lloctinent_-_Escala.JPG|thumb|Escalinata. Al replà, porta esculpida per [[Josep Maria Subirachs i Sitjar|Subirachs]]]]
La constitució, al gener del 2007, del patronat posa punt final a més de dues dècades de negociació, ja que les primeres gestions per a fer-ho possible van començar l'any 1981. En endavant hi tindran representació els quatre governs.
 
El govern espanyol va aprovar les condicions constituents del patronat de l'Arxiu. Es va acordar que el patronat serà presidit per el/la ministre/a de Cultura de l'Estat espanyol i tindrà dues vice-presidènciesvicepresidències: l'una, l'ocuparà un càrrec de l'executiu espanyol i, l'altra, un dels consellers de Cultura (que es rellevaran cada any). Amb el patronat es vol millorar la conservació del fons i facilitar la investigació històrica i la projecció de la institució.
 
== Fons ==
11.311

modificacions