|
Un '''revelador''' o '''denunciant''' és una persona que treballa per a un organisme i denuncia públicament o a un tercer les faltes o les irregularitats comeses per aquest organisme per motius d'[[interès públic]].<ref>Consulta [[Optimot]]: La paraula anglesa ''whisthleblower'' és una paraula de la llengua general que en català es pot traduir per ''denunciant'', ''esbombador'', ''delator'' o ''revelador''. Qualsevol d'aquests mots podria ser adequat per a designar la persona que fa saber, que fa públic o que dóna a conèixer una situació o un fet que en principi hauria de quedar amagat. En el context concret de [[WikiLeaks]], les denominacions més adequades semànticament serien denunciant o revelador, amb el sentit de 'persona que treballa per a un organisme i denuncia públicament o a un tercer les faltes o les irregularitats comeses per aquest organisme'.</ref>
El terme anglès ''whistleblower'' o [[xiulet|xiulador]], prové de la pràctica dels oficials de policia britànics que sonaven els seus xiulets quan s'adonaven de la comissió d'un crim per a alertar al públic i altres policies del perill.<ref>Winters v. Houston Chronicle Pub. Co., 795 S.W.2d 723, 727 (Tex. 1990) (Doggett, J., concurring).</ref> En [[neerlandès]] es diu [[campaner]]<ref>en neerlandès: ''klokkenluider''</ref>, en referència a la persona que sona la [[campana]] d'[[alarma]].<ref>Guido Geerts & Ton den Boon, «Noodklok», ''Van Dale Groot woordenboek der Nederlandse Taal'', Utrecht-Antwerpen, Van Dale Lexicografie, 1999, pàgina 1653 (en català: Van Dale Gran diccionari de la llengua neerlandesa)</ref> El límit entre un denunciant, un terme amb una [[connotació]] ètica positiva i un [[delació|delator]] o [[traïció|traïdor]] amb una connotació negativa depèn del punt de vista de l'observador.<ref>Marco Bardazzi, [http://www.catalunyaoberta.cat/index.php/continguts/view_veus/mon/13357 «Robar secrets no canvia la història»], ''[[La Stampa]],'' 11 de juny de 2013]</ref> En denúncies en l'ambit polític, sovint cal una distància històrica per tal de poder triar entre denunciant i traïdor. L'eticitat de l'acte depèn damunt de tot de l'absència d'ànim de lucre o altres benificis personals en la persona del revelador.
Aquesta revelació pot ser de diversos tipus: una violació d'una llei, una regla o regulació que pot ser una amenaça a l'interès públic. Es tracta sovint de frau financiària, d'[[abús de béns socials|abusos de bens socials]], no respecte sistemàtic de lleis de salut o seguretat o de corrupció política i econòmica. Com generalment la persona pertany a aquesta mateixa organització que acusa, l'organització invoca la ruptura del [[secret professional]] o l'abús de confiança i àdhuc [[espionatge]] quan es tractaria de [[secret d'estat|secrets d'estat]] per a contraatacar.
Els reveladors, poden fer les seves al·legacions internament, amb altres persones, en l'organització o, externament, a reguladors, agències, grups mediàtics o grups que tinguin una relació amb el tema. Es troben sovint en un conflicte personal entre la seva lleialtat a l'organització, la seva [[Consciència (ètica)|consciència ètica]] i els riscs als quals s'exposen: represàlies, pèrdua de la feina i llargs plets costosos. A un [[estat de dret]] les regles internes d'una organització no poden ser contràries al dret públic i una organització no pot en qualsevol cas obligar els seus membres o empleats de silenciar actes criminals o errors majors. El que sí pot prohibir-se és la revelació de secrets de fabricació, de plans estratègics ecc. Uns altres secrets protegits poden ser les confidències obtingudes dins una relació d'assistència indivudual per un metge, un advocat o un terapeuta així que el dret d'un periodista de no revelar les seves fonts.
==La protecció legal del revelador==
Després d'uns [[escàndol]]s a l'inici del segle, la [[Unió Europea]] va decretar el 2004 unes disposicions més estrictes per a reglar la denuncia d'irregularitats. El 2012 es van actualitzar les disposicions per tal de recordar als empleats que: «tot i que la denuncia és un dret en molts sistemes jurídics, al cas d'empleats de la Unió Europea, és un [[deure]].<ref>[http://europa.eu/rapid/press-release_IP-12-1326_es.htm «La Comisión presenta nuevas directrices para recordar a su personal su obligación de denuncia en caso de irregularidades» {{es}}], ''[[Comissió Europea]],'' 6 de desembre de 2012 (en català: La Commissó presenta directiues noves per a remembrar al seu persona que tenen una obligació de denuncia en cas d'irrigularitats) [consuta el 30 de juny de 2013]</ref> En certs casos, l'omissió d'una denuncia pot considerar-se com a [[complicitat]]. El desembre de 2010 el [[Senat dels Estats Units]] va aprovar un projecte de llei que protegeix els empleats governamentals que informin de casos d'abús, frau i malbaratament.<ref>{{cite web |url=http://voices.washingtonpost.com/federal-eye/2010/12/senate_passes_whistleblower_pr.html?wprss=federal-eye |title=Senate passes whistleblower protection bill |author= |date=12-12-2010 |work= |publisher=The Washington Post |accessdate=13 de diciembre de 2010}}</ref> L'[[Agència espanyola de protecció de dades]] va propagar un sistema de denuncies internes dins les empreses, compatible<ref> [http://www.agpd.es/portalwebAGPD/canaldocumentacion/informes_juridicos/otras_cuestiones/common/pdfs/2007-0128_Creaci-oo-n-de-sistemas-de-denuncias-internas-en-las-empresas-mecanismos-de-whistleblowing.pdf «Creación de sistemas de denuncias internas en las empresas (mecanismos de “whistleblowing”)» {{es}}], ''[[Agència espanyola de protecció de dades]],'' (en català: Creació de sistemes de denúncies internes a les empreses (mecanismes de “whistleblowing”))</ref> amb les disposicions de protecció de [[dades personals]]. L'[[Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic|OCDE]] va decretar una directriu voluntària per a empreses a la qual recomanen que l'empresa «estableix mecanismes de protecció de treballadors que de bona fe, donen la senyal d'alarma […] o que informen les autoritats públiques competents de pràcitques contràries a la llei.»<ref> OCDE [http://www.ccoo.cat/pdf_documents/rse/linies%20directrius%20de%20la%20OCD%20per%20empreses%20multinacionals%201976.PDF «Líneas directrices de la OCDE para empresas multinacionales»] citat per [[Comissions Obreres]], [http://www.ccoo.cat/rse/noticia/138248/linies-directrius-de-locde-per-a-empreses-multinacionals#.UdBT3xbSFcs «Línies directrius de l'OCDE per a empreses multinacionals»]</ref>
Tot i aixó, a [[Espanya]] aquesta pràctica és quasi desconeguda.<ref>Ramon Alcoberro i Pericay, [http://www.alcoberro.info/pdf/eticaemp3.pdf «WHISTLEBLOWING - Denúncia d'irregularitats»], ''Filosofia i pensament'', ''s.d.''</ref> A Catalunya, l'[[Oficina Antifrau de Catalunya|Oficina Antifrau]] va crear-se el 2008 i un dels seus papers en la lluita antifrau als serveis públics consisteix en donar un canal discret per a reveladors de frau als serveis públics de la Generalitat.<ref>[http://www.antifrau.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=421%3Ala-proteccio-de-linformant-una-alternativa-segura-al-silenci&catid=44%3Adestacatsnous&Itemid=167&lang=ca ''La protecció de l'informant: una alternativa segura al silenci''] al web oficial de l'Oficina Antifrau de Catalunya</ref> La situació d'empleats d'empreses privades incita a la prudència: cal verificar si no hi hagués un procediment intern per seguir o una autoritat pública (policia, tribunal...) competent per contactar abans d'adreçar-se a les mitjans de comunicació. És important disposar de proves i d'un fitxer ben documentat, incloent-hi els passos empresos després de conèixer la irregularitat. S'aconsella d'informar-se sobre els seus drets i deures prop del seu [[sindicat]] o un [[advocat]].<ref>Guido Strack, director de l'associació ''Whistleblower Netzwerk'', a l'article «Wie sicher leben Informanten, Herr Strack?» ''[[Der Spiegel]],'' 1 de juliol de 2013, pàgina 45 (en català: Com és la seguretat d'informants, senyor Strack?)</ref>
* [[Daniel Domscheit-Berg]] (1978), pseudònim de Daniel Schmitt, un activista informàtic alemany.
* 2006 A nivell internacional el [[lloc web]] [[Wikileaks]], creat per [[Julian Assange]], distribueix revelacions d'informació confidencial que li confien denunciants anònims. Altres llocs web, que han aparegut posteriorment, són [http://brusselsleaks.com/ Brussels Leaks], [http://www.openleaks.org/ OpenLeaks], [http://www.tradeleaks.com/ TradeLeaks], [http://www.indoleaks.org/ IndoLeaks].
* El juny 2013, [[Edward Snowden]] antic col·laborador de la [[Agència Central d'Intel·ligència|CIA]] i de l'[[Agència de Seguretat Nacional|NSA]] va desvelar l'existència d'un vast programa de vigilància de l'[[internet]], realitzat secretament per els [[Estats Units]] i el [[Regne Unit]].
== Referències ==
|
