República de Tanganyika: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: conferencia -> conferència
m Corregit: conferencia -> conferència
Línia 95:
El gener del [[1963]] a la conferència anual del partit TANU, Nyerere va anunciar una reforma constitucional per l'establiment del règim de partit únic. En aquesta línea, dirigents polítics com Zuberi del Partit del Congrés Nacional Africà , Bryceon, ministre de raça blanca, i Amir Jamal, líder hindú van ingressar al TANU. El [[24 d'abril]] el ministre de Interior Lusinde va anunciar la posada en vigor d'una llei més dura per combatre la delinqüència que comportava l'establiment de càstigs corporals ; contra això es van manifestar moltes veus inclosa la del bisbe anglicà de Masasi, Huddleston. El dret de vaga també s'havia retallat el [[1962]] amb la imposició d'una sèrie de tràmits previs que les fien quasi impossibles; a aquesta llei s'havia oposat Victor Mkello, president de la Federació de Sindicats . El gener hi van haver algunes vagues (il·legals) a plantacions de sisal (que van afectar al 75% d'aquest sector) i Mkello i altres sindicalistes foren confinats en un lloc allunyat a la frontera amb [[Rhodèsia]].
 
Nyerere va assistir a la conferenciaconferència de l'[[Organització de la Unitat Africana]] a [[Addis Abeba]], junt amb altres 24 caps d'estat i va donar suport a dedicar el 1% del pressupost de cada estat a alliberar el continent del colonialisme. Es va crear una oficina d'alliberament a Dar es Saalam dirigida per un comitè de 9 estats entre els quals Tanganyika.
 
El [[17 de gener]] de [[1964]] es van enviar policies a Zanzíbar a petició de les autoritats republicanes d'aquest país (130 policies). El [[20 de gener]] de [[1964]] es van amotinar el soldats del primer batalló de Rifles de Tanganyika a Colito prop de la capital i van arrestar als seus oficials, la majoria britànics, dirigint-se cap a Dar es Salaam als carrers de la qual es van produir tirotejos i saquejos. Van morir 14 persones i 120 van ser ferides. La revolta segons el caporal Daudi Kiyangi, era un afer exclusivament militar, contra tenir oficials britànics i estar mal pagats. Nyerere va fugir de la capital al sospitar un cop d'estat; el dia 23 es va saber de motins similars a [[Uganda]] i [[Kenya]]. El 24 Nyerere va demanar ajut als britànics com els seus veïns. El dia 25 van desembarcar soldats britànics del portaavions Centaur i van ocupar els llocs estratègics de la capital i van desarmar als amotinats; tres d'aquestos van morir. En dies successius les forces armades foren reorganitzades.