Al-Hadjdj Umar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{millorar estructura}} +{{millorar estructura|data=abril de 2013}})
m Corregit: carrega -> càrrega
Línia 13:
El [[1858]] Umar va fortificar Joundian i va entrar al Boundou i al Futa atacant el [[1859]] Matam, però fou rebutjat i va tornar a Nioro. Els francesos van ocupar Guénou, van netejar les rodalies de Bakel i es van apoderar del territoris del Dimar i del Damga. El Futa Toro es va escapar a l’autoritat d'Umar i llavors va voler desplaçar a la població de la zona cap a Kaarta, que havia quedat despoblada, amb la idea de tenir pobles fidels prop de Nioro; però els tocolor no volien emigrar i va caler fer cremar els pobles per obligar a la gent a marxar a [[Kaarta]]; l’èxode va provocar malalties i sobretot una gran fam. El [[1860]] Umar va reprendre la conquesta del regne bambara de [[Kaarta|Segu]], que fou assolat. El gener del [[1861]] va vèncer a Tio als exèrcits d'Ali Diara de Segu i d'Ahmadou Ahmadou de Masina, i va ocupar Nyamina, Sansanding i finalment Segu el [[10 de maig]] de [[1861]]. La ciutat fou fortificada i l'islam imposat al tot el regne. El mateix [[1861]] va conquerir Masina després de derrotar una darrera resistència d'Ahmadou Ahmadou i de l'antic rei de Segu Ali Diara. L'exèrcit de Masina, dirigit per Ba Lobbo, fou derrotat altre cop per Umar amb 30.000 sofes, en una gran batalla el [[8 d'abril]] de [[1862]] i en una segona batalla a Tiaewal poc després (els peuls eren 50.000) en la que va quedar ferit Ahmadou Ahmadou. Hamdallahi fou ocupada i el rei executat. Masina va quedar sotmesa i Umar va agafar el títol de sultà de Masina.
 
Poc després Umar va conquerir [[Tombuctú]] i la va saquejar però els maures kounta de la Bakkakiyya es van aliar als peuls que es van revoltar dirigits per Balobo, germà del executat rei de Masina, i junts van assetjar Hamdallahi durant 8 mesos; quan la gana va fer impossible la resistència, Umar va fer cremar la ciutat i es va refugiar als penyasegats de Bandiagara, on abandonat pels seus partidaris, va morir misteriosament, fent saltar una carregacàrrega d'explosiu; el seu cos no es va trobar. El seu hereu fou el seu fill Ahmadou al-Kabir al-Madani que va governar (1864-1892) les regions orientals com a ''faama'' o virrei; com sobirà suprem o califa el va succeir el seu nebot Tidani Tal.
 
El seu imperi que anava de Masina al Falèmé i del Tinkisso al Sahel, va començar desaparèixer al cap de setze anys i es va extingir amb un quart de segle. Umar va deixar escrites diverses obres religioses destacant dues relatives a la secta Tidjaniyya del shaykh al-Tidjani.