Diferència entre revisions de la pàgina «Kirguisos»

m
Corregit: diferencia -> diferència
m (Corregit: fins el(s) -> fins al(s))
m (Corregit: diferencia -> diferència)
El [[840]] els kirguisos van expulsar als [[uigur]]s de la regió de l'[[Orkhon]] ([[Mongòlia]]), per ser expulsats al seu torn el [[920]] per una incursió dels [[kitan]], i van restar nòmades a l'alt Ienissei sense tenir cap paper històric. La continuïtat amb els kirguisos moderns és suposada però no segura, doncs les característiques antropològiques descrites sobre ells no apareixen en el poble modern. Els kirguisos dominaven aleshores algunes zones que incloïen la població de Panchul (després [[Aqsu]]) al [[Turquestan Xinès]]; la majoria no obstant vivia a l'alt Ienissei. A la regió avui dia anomenada Minusinsk, es van sedentaritzar; la seva capital era Kemidjkat on residia el seu ''khakan'' i la resta eren poblats de tendes. Els kirguisos de l'Alt Ienissei (regions de Tannu Ola i Minussinsk) es van sotmetre voluntàriament a [[Genguis Khan]] el [[1207]] però la submissió no fou efectiva abans del 1218, quan fou reprimida la darrera rebel·lió. Es suposa que la major part van emigrar entre el segle XIII i el XV cap al sud, al territori dels moderns kirguisos, els ''kara kirguís''. A partir de la dinastia Ming, aquestes tribus s'unificaren i s'establiren de forma estable a la zona de les muntanyes de [[Tian Shan]]. El 1514 un cert Muhammad fou nomenat khan dels kirguisos per Sad Khan, cap dels mongols.
 
El [[1607]] es van sotmetre als [[kazakhs]] però el 1609 van matar a un preceptor enviat per aquestos. El [[1642]] el khan [[calmuc]] Batur els considerava com dels seus (els calmucs els anomenaven ''buruts''). El [[1646]] el plenipotenciari rus Daniel Arshinskiy els considerava subjectes a [[Rússia]]. El [[1703]], després d'un acord amb Rússia, foren transferits pels calmucs cap al sud a la regió de la moderna [[Semireche]]; es creu que llavors eren entre tres i quatre mil tendes (uns 200.000 o 300.000). Aviat foren expulsats de Semireche cap a [[Fergana]] i [[Karategin]] però quan fou destruït l'imperi calmuc pels xinesos el [[1758]]-[[1759]] van retornar. En aquest temps els russos anomenaven ''kirguís'' als kazaks i per distingir-los dels altres kirguisos (els verdaders), aquests darrers foren anomenats ''kara kirguís'' (Kirguisos Negres, és a dir: Meridionals) nom que el poble mai va acceptar. A diferenciadiferència dels kazakhs, els kirguisos (''kara kirguís'') no tenien aristocràcia ni noblesa; els seus caps, anomenats ''manap'', eren ancians i no eren elegits sinó que arribaven a la situació per influència personal. Els ''auls'' kirguisos estaven formats per una tribu i per tant eren més grans que els dels kazakhs, que eren només de famílies o clans.
 
Al [[segle XVIII]] Xina va reclamar autoritat sobre els kirguisos sense cap resultat i al [[segle XIX]] ho feren els uzbeks de [[khanat de Khokand|Khokand]]; el 1864 van imposar el seu domini els russos. La revolta kirguís de [[1916]] contra Rússia va provocar l'emigració a Xina d'una part del poble, i el govern rus va confiscar les seves terres de pastura excepte la vall del Tekes, i va obrir aquests territoris als colons russos. Fins després del [[1924]] el nom de ''kirguís'' representava als kazakhs mentre els kirguisos verdaders eren encara anomenats ''kara kirguís''. Sovint s'anomenava als primers com kirguisos de Kaizak o de Kazak, el que evitava la confusió entre kazakh i [[cosac]].
1.123.794

modificacions