Guillermo Espinosa Grau: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: critica -> crítica |
m Corregit: eximia -> exímia |
||
Línia 7:
El [[1932]] aconseguí encara més grans elogis en aparèixer en l´''Akademie der Künste'' al front de l’''Akademische Orchester'' amb un programa quasi exclusiu d'obres americanes. Les ressenyes musicals de totes les fulles berlineses aplaudeixen –en especial els crítics Max Donisch de ''Der Tag'', Karl Hestermeyer del ''Berliner Tageblatt'' i H.H. Stuckenschmidt del ''B. Z. Am Mittag''— al jove director colombià, lloat sense reserves la seva interpretació, principalment del [[Stabat Mater]] de [[Giovanni Battista Pergolesi|Pergolesi]].
Immediatament una de les orquestres més prestigioses del Continent –la Radio-Orkestret de [[Copenhaguen]]--, reclamà el seu concurs, i, un mes després, es va difondre un programa americà amb el poema simfònic ''Campo'', d'[[E. Fabini]]; una ''Serenata'', d'[[Uribe Holguin]], i les ''Lamentacions Huilliches'', de [[C. Lavin]]. Els diaris ''Politiken'' i ''Berlingske Politiske'' s'inclinen davant els mèrits de l'excel·lent director i de la cantant [[Johanna Karstens]]. Continua a [[França]] per dirigir una altra sèrie d'audicions en la Ràdio Colonial de París i, amb la seva esposa, la concertista de [[piano]] [[Tatiana Gontscharowa]], s'embarca per a [[Veneçuela]]. A [[Caracas]] organitza un ''Homenaje a Teresa Carreño'', el 1932, en la sala de l'Escola de Música i Declamació. Els més caracteritzats concertistes de la capital acudiren a rendir el seu tribut d'admiració a l'
La seva arribada a Colòmbia fou saludada amb elogioses al·lusions a la seva carrera, i després se li concedeix l'organització del primer ''Festival Iberoamericano'' ([[1934]]) en el teatre [[Teatro Colón|Colón]], que és el màxim coliseu de [[Bogotà]]. Donà a conèixer en aquesta ocasió produccions de 17 compositors continentals amb la participació dels més re nombrats instrumentistes i cantant de la capital de Colòmbia. El [[1935]] actua al front de l'Orquestra de Cambra de Bogotà, i amb tota la seva tasca artística s'assenyala potser com el més decidit promotor que hagi tingut la vida musical colombiana. Col·laborant amb el compositor [[Alberto Castilla]], director del Conservatori d'[[Ibagué]], i els no menys entusiaste dirigents J. Rozo. I A. M. Valencia, el mestre '''Espinosa''' aconsegueix portar a la realitat el primer Congres Nacional de Música, que fou un pretext per abordar la iniciativa d'un segon Festival Internacional de Música.
| |||