Carmona: diferència entre les revisions

Fou conquerida per [[Musa ibn Nusayr]] el [[712]]. Carmona va conservar la seva importància durant l'època musulmana. Fou primer capital d'una kura (cora) o districte que limitava amb [[Ixbíliya]] ([[Sevilla]]) i [[Qurtuba]] ([[Còrdova]]). Les seves muralles la feien quasi inexpugnable; tenia segons [[al-Himyari]] una fabricafàbrica d'armes, banys públics i una gran mesquita amb columnes de marbre; la seva vega era fèrtil i extensa, amb aigua abundant i nombrosos pobles, produint blat i ordi; abundaven les pedreres d'argila i pedra calcària, i el granats que brillaven de nit; a les muntanyes properes hi vivien els berbers. El [[763]] els iemenites favorables a al-Ala ibn Mughith van assetjar a [[Abd al-Rahman I]] a Carmona durant dos mesos. El [[844]] es van refugiar a la ciutat els sevillans que fugien de l'[[Expedició normanda de 844|atac dels normands]].<ref name=EIS>{{Ref-llibre |cognom=James |nom=David Lewis |cognom2=ibn ʻUmar Ibn al-Qūṭīyah |nom2=Muḥammad |títol=Early Islamic Spain: the History of Ibn al-Qūṭīya: a study of the unique Arabic manuscript in the Bibliothèque Nationale de France, Paris, with a translation, notes, and comments |url=http://books.google.cat/books?id=x3spJpD-0Y0C&dq=moron+844&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=anglès |editorial=Taylor & Francis |data=2009 |pàgines=p.14 |isbn=041547552X }}</ref> Durant les lluites contra l'emir omeia [[Abd-Al·lah ibn Muhàmmad]] (888–912) al final del segle IX fou un centre de la rebel·lió i el [[913]] i altre cop el [[914]] va caure en mans de [[Muhammad ibn Hadjdjadj]] que la va conservar fins al [[917]] quan fou sotmesa per l'[[hadjib]] Badr.