Simbolisme a Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ivista de caire francès. -> ivista de caràcter francès. |
m canviant enllaç a desambiguació per enllaç a l'article correcte |
||
Línia 6:
Després de l'any 1892, [[Santiago Rusiñol]] (1861-1931) accentua l'aspecte intimista i psicològic del seu art. Pinta retrats de noies i dones joves mitjançant els quals vol suggerir un [[estat d'ànim]], un sentiment de [[solitud]] i de [[malenconia]] que reflecteixen el sentiment de crisi, de decadència alhora personal i col·lectiva de final de segle. L'any 1894, l'artista rep la influència del prerafaelitisme britànic i s'adhereix al medievalisme neogòtic en els plafons ogivals, decoratius i al·legòrics alhora, per al [[Cau Ferrat]].<ref name="gencat1307"/>
L'any 1897 continua la via simbolista amb una curta incursió en el [[misticisme]], amb quadres de monjos de [[Abadia de Montserrat|Montserrat]] i, finalment, l'any 1898 a [[Granada (Andalusia)|Granada]] aprofundeix el tema dels jardins. Aquests jardins de Rusiñol, sobretot els d'[[jardins d'Aranjuez|Aranjuez]], són un viatge simbolista fora del temps a la recerca del repòs absolut; l'espai hi esdevé una escenografia tancada, un món ideal.<ref name="gencat1307"/>
[[Alexandre de Riquer]] (1856-1920) va ser, amb Rusiñol, l'altre introductor del simbolisme plàstic a Catalunya, arran d'un viatge a [[Anglaterra]] el 1894, on va connectar amb el ''[[Modern Style]]'' britànic. Va conrear sobretot aleshores la pintura decorativa amb unes al·legories idealistes de les ''Quatre estacions'', de ''La Poesia'' i de ''La Música'' i plafons per a l'[[Institut Industrial de Terrassa]].<ref name="gencat1307"/>
| |||