Karl Ferdinand Braun: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
he afegit referència
m Robot canvia ISBN incorrecte
Línia 9:
El [[1874]] Braun va observar que certs cristalls [[semiconductor]]s actuaven com rectificadors, convertint el [[corrent altern]] en [[corrent continu]], permetent el pas del corrent en una sola direcció. A causa de aquest descobriment va inventar el primer receptor de ràdio, el primer [[transistor]] a la fi del [[segle XIX]].
 
El [[1897]] va desenvolupar el primer [[tub de raigs catòdics]], element determinant per al desenvolupament del sistema per fer possible el televisor<ref name=Brotons>{{citar llibre |cognom= Brotons |nom= Ròmul |títol= El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé)|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5878|editorial= Albertí Editor |lloc=Barcelona |any=2010 |pàgines=139 |isbn= 84978-724684-0887246088-1 |ref= }}</ref>, i posteriorment el primer [[oscil·loscopi]], de manera que el fluxe d'[[electrons]] del tub es dirigís cap a una pantalla fluorescent per mitjà de camps magnètics generats pel corrent altern. Des de [[1898]] també va treballar en la [[Telegrafia|telegrafia sense fils]], inventant el rectificador de cristall. [[Guglielmo Marconi]], denominat l'inventor de la [[ràdio]], va admetre posteriorment haver "agafat prestada" la patent de Braun.
 
El [[1909]] va rebre el [[Premi Nobel de Física]], juntament amb Marconi, ''per les seves contribucions al desenvolupament de la telegrafia sense fils'' i especialment per les millores tècniques introduïdes en el sistema de transmissió (circuits ressonants magnèticament acoblats). <ref name=Brotons>{{citar llibre |cognom= Brotons |nom= Ròmul |títol= El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé)|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5878|editorial= Albertí Editor |lloc=Barcelona |any=2010 |pàgines=17 |isbn= 84978-724684-0887246088-1 |ref= }}</ref>
 
Braun es traslladà als [[Estats Units]] al començament de la [[Primera Guerra Mundial]] per ajudar a defensar l'estació alemanya de telegrafia sense fils de Sayville dels atac la ''British Marconi Corporation''. Va morir el [[20 d'abril]] de [[1918]] a la seva residència del barri de [[Brooklyn]] a la ciutat nord-americana de [[Nova York]].