Revisió del 13:17, 3 gen 2014 modifica EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) ← Edició anterior		Revisió del 03:46, 4 gen 2014 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.415 edits m Robot treu puntuació penjada després de referències Edició següent →
Línia 58: === Mitològics === En les antigues creences norrenes -i de fet, també germàniques- les runes eren d'origen diví (norrè occidental antic: ''reginkunnr'', ''reginkuðr'' ‘divinal, d'origen diví’). Aquesta afirmació no s'ha d'entendre en el sentit que ‘foren creades pels déus o per un déu’, sinó en el de ‘existeixen des de sempre, com els déus o des de molt antic, com el món’. A una inscripció dels voltants de l'inici del segle VII d.C., la [[pedra rúnica de Noleby\|pedra de Noleby]], [[Suècia]], hom hi llegeix: ''rūnō fāhī raginakundō tōjeka...'', que significa "pinto<ref>norrè occidental antic: '''fá''', pretèrit '''fáða''' ‘pintar runes de vermell’, alemany antic '''fêhen''' ‘pintar’, anglès antic '''fǽn''' ‘pintar’.</ref> la runa, faig<ref>gòtic '''taujan''', '''gataujan''' ‘fer’, alemany antic '''zouwen''' ‘fer’, anglès modern '''to taw''' ‘preparar, adobar (pells, cuiro)’.</ref> la d'origen diví...")<ref name="reginkunnr">Transcripció i translliteració de [[Rundata]].</ref>) i a la [[pedra rúnica de Sparlösa\|pedra d'Sparlösa]] del segle IX (''Ok rað runa{{mida\|1=R}} þa{{mida\|1=R}} rægi[n]kundu'', que significa "i interpretar les runes de diví origen").<ref name="reginkunnr" />). En un document literari com ara els'' [[Hávamál]]'', estrofa 80, les runes també es descriuen com a ''reginkunnr'': {\| Línia 104: <br />fins on arriben ses arrels. No m'hi donaren<ref>El norrè occidental antic '''sǽla''' (pretèrit: '''sǽlda''') significa, literalment, “fer feliç algú, agraciar algú”: ningú no va alleugerir la seva situació oferint-li pa o beguda.</ref> pa ni cap banya,<ref>És a dir, beguda, ja que hom emprava les banyes dels animals morts, especialment el bestiar boví, com a recipients per a beure-hi.</ref>, <br />vaig mirar cap a sota, <br />Prenguí les runes, Línia 124: : flein at fleygia,     frǫccor dýia, : hestom ríða,     hundom verpa, : sverðom bregða,     sund at fremia.<ref>''[http://titus.uni-frankfurt.de/texte/etcs/germ/anord/edda/eddat.htm Rígsþula]'' en «Edda». On the basis of the edition ''Edda'', ''Die Lieder des Codex Regius nebst verwandten Denkmälern'', herausgegeben von Gustav Neckel, Band I: Text. 5., umgearbeitete Auflage von Hans Kuhn. Heidelberg: Carl Winter 1983. Prepared for the TITUS collection by David Stifter and Sigurdur H. Palsson, Vienna 1994; corrections by Fabrizio Ducci, 2001.</ref>. \| :35. En Iarl allà va créixer, a les sales de la llar: :hi va aprendre a aixecar l'escut de fusta de tell,<ref>és a dir, a manejar-lo per a defensar-s'hi.</ref>, a posar corda a l'arc, :a corbar la fusta de l'oma per fer-ne l'arc, a posar l'asta a les sagetes, :a fer volar la javelina, a agitar les piques<ref>frakka ‘llança, pica’. És a dir, a lluitar amb la llança de mà, no la llancívola.</ref> :a muntar a cavall, a afuar els gossos, :a desembeinar l'espasa, a nedar.<ref>Traducció al català: Macià Riutort Riutort, URV</ref>. \| \|} Línia 144: \| :36. Del bosc arribà caminant en Rígr, :En Rígr caminant, va ensenyar-li [a en Iarl] les runes,<ref>En sentit estricte, el vers en realitat només diu que el déu Rígr ensenya al Noble l'ús de les runes, no pas que les inventés per a en Noble.</ref>, :li va donar el seu nom,<ref>és a dir, imposa a en Iarl el nom de Rígr.</ref>, el va declarar fill seu; :li va pregar que prengués en propietat els [seus] camps pairals, :els [seus] camps pairals, les contrades habitades d'antic.<ref>Traducció al català: Macià Riutort Riutort, URV</ref>. \| \|}

Alfabet rúnic: diferència entre les revisions