Associació d'Estudis Reusencs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 2:
'''L'Associació d'Estudis Reusencs''' és una entitat cultural de la ciutat de [[Reus]], dedicada a la publicació de llibres i articles que facin referència a la història o la societat reusenca, o bé d'escriptors locals. Fou fundada el [[1953]]<ref>{{GEC|0055046|Reus}}</ref> per [[Gaietà Vilella i Puig]], un financer reusenc relacionat amb la darrera banca local (la [[Banca Vilella]]), i en foren impulsors i dugueren la direcció inicial [[Josep Iglésies i Fort|Josep Iglésies]] i [[Salvador Vilaseca i Anguera]] (conseller-assessor, i després president el 1967). Entre els seus presidents hi figurà l'onomatòleg [[Ramon Amigó i Anglès]].<ref name="v2011">La Vanguardia, 19/9/2011, [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2011/09/19/pagina-31/87800763/pdf.html Mestre de l’onomàstica]</ref> El centre té la seva seu ubicada al [[Centre de Lectura de Reus]].<ref>[http://entitatsreus.cat/entitats/detall/189/associacio-d-estudis-reusencs Associació d'estudis Reusencs]. Directori d'entitats. Ajuntament de Reus.</ref>
 
Les obres publicades són molt nombroses, entre elles les del poeta [[Xavier Amorós]] (''Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca. Llibre primer, 1941-1950''), les del filòleg [[Jordi Ginebra i Serrabou]] ("''Antoni de Bofarull i la Renaixença''", 1988 i "''El grup modernista de Reus i la llengua catalana''", 1994), les del jurista [[Antoni Pedrol i Rius]] (''Estudio sobre el proceso del asesinato del general Prim''),<ref name="v1960">La Vanguardia, 28/12/1960, [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1960/12/28/pagina-35/32728318/pdf.html HOMENAJE AL DOCTOR DON ANTONIO PEDROL RIUS]</ref>, del filòleg Josep Lluís Savall Rom (''El vocabulari dels pescadors de Cambrils'')<ref>revistacambrils.com, [http://www.revistacambrils.com/index.php?c_noticia=2087 Mor el cambrilenc Josep Lluís Savall Rom, autor del llibre "El vocabulari dels pescadors de Cambrils"]</ref> i les dels historiadors locals [[Salvador Vilaseca i Anguera]],<ref>reusdigital.cat, [http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=22489 Reeditat el llibre de Salvador Vilaseca sobre les estacions de sílex del Priorat (1936)]</ref> Albert Arnavat, [[Pere Anguera i Nolla]]<ref>{{citar llibre |cognom=Anguera i Nolla |nom=Pere |enllaçautor=Pere Anguera i Nolla |títol=Societat, sociabilitat i ideologia a l'àrea reusenca |url=http://books.google.es/books?id=E9bBAQAACAAJ&dq=inauthor:"Associació+d'Estudis+Reusencs"&hl=ca&ei=4izpTpi0O8Kd8gPFgpzNAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CEoQ6AEwAw |editorial=Associació d'estudis Reusencs |data=1999 |pàgines= |isbn=8492176180 }}</ref> i [[Ramon Amigó i Anglès]],<ref>{{citar llibre |cognom=Amigó i Anglès |nom=Ramon |enllaçautor=Ramon Amigó i Anglès |títol=Noms actuals i pretèrits del terme antic de Cornudella de Montsant |url=http://books.google.es/books?id=A1zdAAAACAAJ&dq=inauthor:"Associació+d'Estudis+Reusencs"&hl=ca&ei=4izpTpi0O8Kd8gPFgpzNAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CGUQ6AEwCA |editorial=Associació d'estudis Reusencs |data=1990 |pàgines= |isbn=8440484364 }}</ref>, ha rescatat textos inèdits del segle XVIII ([[Celedoni Vilà i Torroja|Saldoni Vilà]]), o del XIX (el dietari d'Antoni Pons i la voluminosa història de la primera guerra carlista d'[[Antoni de Bofarull i de Brocà|Antoni de Bofarull]]), i reeditat en facsímil revistes reusenques de difícil accés (''Eco de Reus'', ''Centinela de la Patria en Reus'', ambdós de la guerra del Francès o ''La Veu del Camp'', portaveu de l'Associació Catalanista entre 1885 i 1890), en quatre volums). El catàleg conté biografies ([[Baldomer Galofre i Giménez|B. Galofre]], [[Marià Fortuny i Marsal|M. Fortuny]], [[Joan Rebull Torroja|J. Rebull]], [[Josep Llunas i Pujals|J. Llunas i Pujals]]...), la transcripció del ''Llibre de la Cadena'', el fogatge de 1496, toponímies (Reus, Castellvell, Prades, Les Borges del Camp...), llibres d'etnografia i cultura popular (catàlegs de goigs i romanços, jocs infantils, costumari ...), entre d'altres.
 
== Referències ==