Operació Maquillatge: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Substituint plantilles de ref redirigides
Augment de informació a partir de noticies als diaris i la sentència de l'Audiència de Palma
Línia 1:
{{Cas de corrupció | Nom = Operació Maquillatge | Lloc = [[Mallorca]]| Data fets = 2003-2006| Data difusió = [[21 d'octubre]] de [[2009]]| Particulars = | Funcionaris = | Polítics = [[Maria Antònia Munar]], [[Miquel Nadal i Buades|Miquel Nadal]], [[Miquel Àngel Grimalt]], [[Miquel Àngel Flaquer]], [[Bartomeu Vicens Mir]] ([[UM]]) | Estat = En investigació| Data sentència = | Òrgan =Jutjat d'Instrucció de Palma nº2| Sentència = }}
L''''Operació Maquillatge''' és un presumpte escàndol de [[corrupció]] política, derivat i inclòses enva eljutjar com a peça separada del [[Cas Son Oms]], que afectaafectà diversos alts càrrecs d'[[Unió Mallorquina]] per la concessió d'ajuts i subvencions del [[Consell Insular de Mallorca]] a societats del sector audiovisual vinculades a aquest partit polític.
 
== PrimeresOrigen actuacionsde l'operació ==
El [[cas Son Oms]] va néixer el [[4 de juliol]] de [[2007]], quan la [[Fiscalia Anticorrupció]] va obrir unes diligències informatives després de rebre una primera denúncia per presumpta estafa d'[[Ángel Ochando]], un dels petits propietaris de solars que al seu dia van ser requalificats per constituir el polígon industrial del mateix nom. En la causa, investigada en dues instàncies i subdividida en diverses parts, s'investiguen els negocis particulars que van fer destacats polítics en relació al polígon industrial i possibles desviaments d'altres fons públics a fins privats.
L'operació Maquillatge va sortir a la llum pública arran de les actuacions desenvolupades el [[21 d'octubre]] de [[2009]] per la [[Fiscalia Anticorrupció]] de les [[Illes Balears]], consistents en l'escorcoll de set empreses de [[Palma]] i [[Cala Rajada]], i en el requeriment de documentació al [[Consell de Mallorca]] i a la [[Televisió de Mallorca]], tot això en el marc d'una operació d'investigació de les relacions de [[Miquel Nadal Buades|Miquel Nadal]] i [[Bartomeu Vicens]] amb diverses societats mercantils, i duita a terme dins una de les peces separades del [[Cas Son Oms]].<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/10/22/anticorrupcion-registra-7-sedes-empresas-vinculadas-nadal-vicens/514824.html Diario de Mallorca], 22/10/2009 {{es}}</ref>
 
El [[29 de maig]] de [[2008]] la [[Fiscalia Anticorrupció|fiscalia]] va denunciar el cas davant el [[jutjat d'instrucció 2 de Palma]], dirigint les acusacions inicials contra [[Maximilià Morales]], expresident del Parlament per [[Unió Mallorquina]] (UM); [[Bartomeu Vicens Mir]], exconseller de Territori de l'anterior [[Consell Insular de Mallorca]] per [[Unió Mallorquina|UM]] i [[Jaume Montis Suau]], advocat, empresari i un dels promotors del polígon. El jutjat d'instrucció 2 els va imputar i després va ampliar la nòmina d'encausats a l'esposa de Vicens, [[Antònia Martorell]], a la presumpta testaferro d'aquest matrimoni, [[Elisabet Diéguez Andrés]], a l'antic comptable de Vicens, [[Tomàs Martín San Juan]], i als promotors de l'àrea industrial [[Bernardo Febrer Brunet]] i [[Miquel Munar Munar]]. El [[16 d'octubre]] de [[2008]] el jutge d'instrucció número dos va demanar al [[Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears|Tribunal Superior]] que assumís el [[cas Son Oms]], pel fet que la condició d'aforat de Vicens, en aquell moment [[diputat]] del Grup Mixt del [[Parlament de les Illes Balears|Parlament]], li impedia avançar en el procés. El [[27 d'octubre]] de [[2008]] l'[[Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears|Alt Tribunal]] es va declarar competent per seguir la instrucció de la part principal del cas, encara que va deixar en mans del jutge número 2 la resta. Aquest magistrat, [[Juan Ignacio Lope Sola]], va obrir mesos després la peça separada declarada secreta i que va donar peu a l''''operació Maquillatge'''.<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/10/22/poligono-negocios-paralelos/514823.html Un polígon i negocis paral·lels] {{es}}</ref>
L'[[1 de desembre]] de [[2009]] es va conèixer que el Jutjat d'Instrucció número 2 de Palma havia citat a declarar com a imputats la presidenta del [[Parlament de les Illes Balears]], [[Maria Antònia Munar]]; el, en aquell moment, conseller de Turisme, [[Miquel Nadal Buades|Miquel Nadal]]; el també conseller de Medi Ambient, [[Miquel Àngel Grimalt]]; el diputat del Grup Mixt [[Bartomeu Vicens]] i el, en aquell moment, president d'[[Unió Mallorquina]], [[Miquel Àngel Flaquer]]. Tots ells acusats de lucrar-se amb més de nou milions d'euros provinents dels contractes signats pel Consell amb les productores audiovisuals Vídeo U i Studio Media, quan es posà en marxa la [[Televisió de Mallorca]] en la legislatura 2003-2007. També varen ser citats a declarar el periodista Alfredo Conde; la seva dona, Elisabeth Diéguez; la dona del conseller Nadal, Maria José Sard; el cunyat del conseller, Miquel Sard; i la seva dona, Cristine Alice Read.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/Balears/el-fiscal-acusa-els-caps-d-um-de-lucrar-se-amb-9-milions-d-euros.html Diari de Balears], 1/12/2009</ref> La llista d'imputats es va ampliar fins a vint persones el dia 11 de desembre de 2009.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/Balears/el-jutge-cita-onze-nous-imputats-dins-de-l-operacio-maquillatge.html Diari de Balears], 12/12/2009</ref>
 
El [[14 de maig]] de [[2009]], el [[Diario de Mallorca]] treu a la llum que [[Miquel Nadal i Buades|Miquel Nadal]], així com la seva dona, [[María José Sard Bauzá]], estaven sent investigats en una peça secreta del cas Son Oms. Les indagacions, en què participava el [[grup de Delictes Econòmics de la Policia]] i l'[[Agència Estatal de l'Administració Tributària|Agència Tributària]], intentaven aclarir els vincles i operacions realitzades per Nadal amb dos presumptes testaferros de [[Bartomeu Vicens Mir]], el diputat autonòmic que apareixia com a principal imputat en el sumari. La [[fiscalia anticorrupció]] havia demanat al jutjat d'instrucció 2 de Palma, que investigués Nadal i la seva dona, a [[Elisabet Diéguez Andrés]] i [[Alfredo Conde Bonnin]], considerats dos supòsits homes de palla de Vicens i la seva dona; ia altres persones com el segon directiu de la televisió IB3. Els fiscals [[Juan Carrau Mellado|Juan Carrau]] i [[Pedro Horrach Arrom]] van sol·licitar que aquestes noves diligències es fessin en el si d'una peça separada del cas Son Oms que va ser declarada secreta. Les sospites sobre Nadal giraven al voltant d'un grup de societats creades a partir del [[2002]], en què apareixen com a administradors o accionistes destacats dirigents del partit, així com els seus familiars i altres persones catalogades com a testaferros. El nom de Miquel Nadal, que ja figurava com a imputat en el [[Cas Can Domenge]], ja havia sortit a la llum en el sumari de [[Cas Son Oms|Son Oms]] en un informe de l'[[Agència Estatal de l'Administració Tributària|Agència Tributària]] de [[gener]] del [[2008]].<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/05/14/juez-son-oms-ordena-investigar-conseller-nadal-pieza-secreta/463663.html El jutge de Son Oms ordena investigar el conseller Nadal en una peça secreta] {{es}}</ref>
 
== Cronologia ==
L'operació Maquillatge va sortir a la llum pública arran de les actuacions desenvolupades el [[21 d'octubre]] de [[2009]] per la [[Fiscalia Anticorrupció]] de les [[Illes Balears]], consistents en l'escorcoll de set empreses de [[Palma]] i [[Cala Rajada]], i en el requeriment de documentació al [[Consell Insular de Mallorca]] i a la [[Televisió deOna Mallorca]], tot això en el marc d'una operació d'investigació de les relacions de [[Miquel Nadal Buades|Miquel Nadal]] i [[Bartomeu Vicens Mir]] amb diverses societats mercantils, i duitaduta a terme dins una de les peces separades del [[Cas Son Oms]].<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/10/22/anticorrupcion-registra-7-sedes-empresas-vinculadas-nadal-vicens/514824.html Diario de Mallorca], 22/10/2009 {{es}}</ref>
 
L'[[1 de desembre]] de [[2009]] es va conèixer que el Jutjat d'Instrucció número 2 de Palma havia citat a declarar com a imputats la presidenta del [[Parlament de les Illes Balears]], [[Maria Antònia Munar i Riutort]]; el, en aquell moment, conseller de Turisme, [[Miquel Nadal Buades|Miquel Nadal]]; el també conseller de Medi Ambient, [[Miquel Àngel Grimalt]]; el diputat del Grup Mixt [[Bartomeu Vicens Mir]] i el, en aquell moment, president d'[[Unió Mallorquina]], [[Miquel Àngel Flaquer]]. Tots ells acusats de lucrar-se amb més de nou milions d'euros provinents dels contractes signats pel Consell amb les productores audiovisuals Vídeo U i Studio Media, quan es posà en marxa la [[Televisió de Mallorca]] en la legislatura 2003-2007. També varen ser citats a declarar el periodista Alfredo Conde; la seva dona, Elisabeth Diéguez; la dona del conseller Nadal, Maria José Sard; el cunyat del conseller, Miquel Sard; i la seva dona, Cristine Alice Read.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/Balears/el-fiscal-acusa-els-caps-d-um-de-lucrar-se-amb-9-milions-d-euros.html Diari de Balears], 1/12/2009</ref> La llista d'imputats es va ampliar fins a vint persones el dia 11 de desembre de 2009.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/Balears/el-jutge-cita-onze-nous-imputats-dins-de-l-operacio-maquillatge.html Diari de Balears], 12/12/2009</ref>
 
=== Declaracions davant jutge ===
El [[16 de desembre]] de [[2009]], Miquel Nadal va negar haver signat una subvenció per a la productora Vídeo U, una de les empreses audiovisuals investigades en la causa, encara que va recordar que va presidir el ple en què es va aprovar aquesta ajuda a l'asseverar que "votava tot el que es portava a ple" i en aquest cas "sense pensar que podia ser incompatible" participar en aquesta subvenció . En una compareixença que es va prolongar per espai de dues hores , l'encausat va assegurar que "no va tenir a veure" amb la contractació de Studio Media, en aclarir que la contractació correspon a la institució insular i Nadal "no tenia càrrec de conseller executiu", pel que va incidir que no va signar cap contracte amb aquesta companyia .<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/16/nadal-niega-haber-firmado-subvencion-video-u/530718.html Nadal nega haver firmat una subvenció per Video U] {{es}}</ref> El jutge Juan Ignacio Lope Sola, a petició de la [[Fiscalia Anticorrupció]] li va retirar el passaport, obligant-lo a presentar-se mensualment a un jutjat i prohibint-li la sortida d’Espanya. Les mateixes mesures cautelars rebé l’altre imputat, el testaferro de Nadal, Miquel Sard<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/17/juez-retira-pasaporte-miquel-nadal-le-prohibe-salir-espana/530857.html El jutge retira el passaport a Miquel Nadal i li prohibeix sortir d’Espanya] {{es}}</ref>
 
[[Miquel Sard Vicens]], un assessor fiscal i comptable, administrador de diverses societats i empresari també ell, va admetre davant el jutge que va pagar anualment sumes de diversos milers d'euros (uns 60.000 en total) a Miquel Nadal, parent polític seu. Miquel Sard és cosí de María José Sard, l'esposa de Nadal. Digué que eren els seus honoraris per treballs d'assessoria legal que li prestava per telèfon.<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/17/pariente-nadal-justifica-le-pago-60000-euros-asesorarle-telefono/530803.html El parent de Nadal justifica que li va pagar 60.000 euros per assessorar per telèfon] {{es}}</ref>
 
El mateix dia, el jutge instructor també va interrogar en qualitat d'imputades María José Sard, esposa de Nadal, i Cristine Alice Read, dona de Miguel Sard, cosí de María José. Ambdues encausades es van desvincular dels negocis dels seus marits, encara que Read va assenyalar que el seu marit va invertir en una productora perquè ella sempre havia treballat en el sector audiovisual.<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/17/nadal-detallo-patrimonio-juez-interrogo-esposa-mujer-sard/530802.html Nadal va detallar el seu patrimoni davant del jutge, que també va interrogar la seva dona i la dona de Sard] {{es}}</ref>
 
[[Miquel Àngel Grimalt]] va declarar davant el jutge d’instrucció el [[18 de desembre]] de [[2009]], tot i tenir la condició d’aforat per ser en el moment de declarar conseller de Medi Ambient del [[Govern de les Illes Balears]], es va desvincular de les presumptes irregularitats a l'asseverar que, si bé va autoritzar diversos pagaments a la productora Studio Media, va ser el llavors vicepresident de la institució, Miquel Nadal, qui li va entregar ja redactat el plec de condicions per a l'autorització d'aquests desemborsaments. Durant una compareixença que es va prolongar durant més de dues hores, va afirmar que va ser l'exvicepresident del Consell qui així mateix li va presentar al soci de Studio Media, Alfredo Conde, també encausat en el marc d'aquest procediment. Grimalt en el moment dels fets era coordinador de Serveis Generals al Consell.<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/18/grimalt-afirma-nadal-redacto-autorizacion-pagos/531221.html Grimalt afirma que Nadal va redactar l'autorització de pagaments] {{es}}</ref>
 
El [[22 de desembre]] de [[2009]], va declarar davant el jutge, [[Miquel Àngel Flaquer]] en aquell moment President d’ [[Unió Mallorquina]] i en el moment dels fets Conseller insular d'Hisenda i Pressupostos. Va manifestar que quan en la passada legislatura signava les subvencions que des del Consell de Mallorca es van concedir a la productora Studio Media, investigada en la causa per rebre contractes presumptament irregulars, li preocupava "tenir els diners per donar-les" i “no feia judicis de valor sobre si s'invertia bé o no".<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/22/flaquer-subraya-firmaba-subvenciones-studio-media-le-preocupaba-dinero-invertian/532292.html Flaquer subratlla que quan signava subvencions a Studio Media li preocupava “tenir els diners, no si s'invertien bé"] {{es}}</ref> Després de declarar durant més d’una hora, el Fiscal Anticorrupció [[Joan Carrau Mellado|Joan Carrau]] va demanar la retirada del passaport per Miquel Àngel Flaquer, petició que va acceptar el jutge. Aquest fet va suposar que presentés la seva dimissió com a president d’UM.<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/22/flaquer-presenta-dimision-presidente-um/532366.html Flaquer presenta la seva dimissió com a president d'UM] {{es}}</ref> D'altra banda, el mateix jutge va dictar una fiança de 100.000 euros per eludir la presó provisional euros a pagar en 24 hores contra [[Bartomeu Vicens Mir|Bartomeu Vicens]].
 
El jutge Lope Sola, titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Palma, també va decretar presó eludible amb una fiança de 200.000 euros per al presumpte testaferro de Vicens, Alfredo Conde, per possible risc de fugida.<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/22/prision-fianza-200000-euros-conde/532245.html Presó sota fiança de 200.000 euros per Conde] {{es}}</ref> L’endemà va abonar els diners, esquivant així la presó.<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/23/alfredo-conde-elude-prision-abonar-200000-euros-fianza/532518.html Alfredo Conde eludeix la presó després d'abonar els 200.000 euros de fiança] {{es}}</ref> Finalment, la dona de Conde, Elisabeth Diéguez, es va acollir al seu dret a no declarar davant del jutge per la seva imputació en el "Operació Maquillatge".<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/22/juez-retira-pasaporte-flaquer/532040.html El jutge retira el passaport a Flaquer] {{es}}</ref>
 
El [[26 de febrer]] de [[2010]], Miquel Oliver, la seva exdona Luisa Almiñana i Ramón Rullán de manera voluntària van comparèixer davant l'autoritat judicial i van confessar la seva intervenció en els diversos delictes que eren objecte d'investigació i van facilitar informació sobre aquests fets així com sobre altres transcendents per al descobriment de nous delictes que fins llavors, no es coneixien. L’[[11 de març]] de [[2010]], Miquel Sard, també de manera voluntària va comparèixer davant l'autoritat judicial i va confessar la seva intervenció en alguns delictes que eren objecte d'investigació i va facilitar informació sobre ells.
 
== Repercussions polítiques ==
La nova acusació a Miquel Nadal, imputat també en el cas de [[Cas Ca'n Domenge|Can Domenge]], va provocar la seva dimissió el [[3 de desembre]] de [[2009]],<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/Balears/nadal-dimiteix-i-de-moment-rebaixa-la-tensio.html Diari de Balears], 4/12/2009</ref> en mig d'una forta polèmica sobre la permanència d'Unió Mallorquina en el govern de [[Francesc Antich Oliver]], atès el gran nombre d'imputacions que acumulava la seva cúpula dirigent ([[Cas Son Oms|Son Oms]], [[Cas Ca'n Domenge|Can Domenge]], [[Cas Pla Territorial de Mallorca|Pla Territorial]], [[Cas Peatge|Peatge]]). Això va fer que els partits integrants del [[Govern_de_les_Illes_Balears_2007Govern de les Illes Balears 2007-...2011|Govern]] celebrassin una ronda de conversacions els dies 4 i 5 de desembre per decidir si el pacte es trencava o es recomposava d'alguna manera. Finalment, els socis n'acordaren la continuïtat, tot aprovant un '''codi ètic''' que regularia les situacions d'aquesta mena, obligant a cessar dels càrrecs executius i a demanar la dimissió dels electes (diputats, consellers insulars i regidors) als imputats per casos de suposada corrupció quan un jutge els imposi mesures cautelars o quan els obri un procediment de judici oral, que tampoc podran ser nomenats per ocupar càrrecs públics.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/Balears/el-pacte-tanca-un-acord-per-salvar-se-que-no-resol-la-crisi-de-palma.html Diari de Balears], 7/12/2009</ref>
 
El [[26 de febrer]] de [[2010]], Maria Antònia Munar va dimitir com a presidenta del [[Parlament de les Illes Balears|Parlament]] i com a diputada, després que [[Miquel Nadal i Buades|Miquel Nadal]] l'acusés d'entregar-li 300.000 euros en efectiu dins el seu cotxe oficial per comprar el 50% de les accions de Video U.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/Balears/munar-dimiteix.html ''Diari de Balears''], 27/02/2010.</ref>
 
== Fets provats ==
A mitjans de l’any [[2004]], [[Miquel Nadal i Buades|Miquel Nadal]] (aleshores Vicepresident del [[Consell Insular de Mallorca]]) i [[Maria Antònia Munar i Riutort|Maria Antònia Munar]] (aleshores Presidenta del [[Consell Insular de Mallorca]]) coneixent que aquest any el Govern trauria a concurs llicències de televisió local digital, van decidir adquirir conjuntament participacions de la productora audiovisual Video U (que posseïa un 86,67% de Badia Difusió-Palma TV) en proporció suficient per assegurar, pràcticament, el control de la mateixa i, conseqüentment, posseir un mitjà de comunicació i difusió dels interessos del partit polític d’[[Unió Mallorquina]].
 
A finals del [[2003]] o principis de l'any [[2004]] [[Margalida Sotomayor Vicens]], aleshores Directora Insular de Comunicació del [[Consell Insular de Mallorca]], va convocar, a un dinar al restaurant "El Parlament ", a [[Miquel Oliver Reus]], i [[Miquel Nadal i Buades|Miquel Nadal]]. En aquesta reunió informal Oliver, a més de manifestar la seva preocupació per un patit "veto" per a la contractació administrativa-que pel que sembla li havia imposat el govern dirigit pel partit popular- a les seves empreses audiovisuals, es va referir a la possibilitat que durant l'any 2004 es traguessin a concurs llicències per emissió digital de canals de televisió local.
 
Aproximadament un mes després, durant la primera setmana de [[febrer]] de [[2004]], és convocada un dinar al restaurant "La Cullera" pel lletrat [[Emili Gené Soler]], misser de Miquel Oliver, el mateix Oliver, Miquel Nadal i [[Joan Miquel Font Servera]]. Oliver va comentar la possibilitat de vendre el 50% de l'accionariat de Video U, participada per ell mateix i pels seus socis [[Ramón Cristóbal Rullan Castañer]] i [[Luisa Albiñana Aramburu]]. Així, Nadal comentà el contingut de les reunions a Munar, i els dos decidiren comprar les participacions socials de l’empresa Video U ofertes per Miquel Oliver.
 
Degut a ocupar càrrecs públics, per la llei d’incompatibilitats la qual prohibeix que càrrecs electes participin de més de un 10% en empreses subvencionades per l’administració que gestionen, els era impossible comprar a nom seu. Per tant, acudiren a persones pròximes a ells perquè els fessin de “testaferros”. Així Miquel Nadal acudí al seu amic [[Miquel Sard Vicens]] mentre que Maria Antònia Munar acudí a [[Víctor Francisco García González]], casat amb Coloma Munar, cosina política de Munar.
 
Així el [[22 de novembre]] de [[2004]] es va formalitzar l’escriptura pública de compravenda. Miquel Sard, testaferro de Nadal, a través de “Los Rincones de la Vega de Sotomayor” ( empresa de la qual Sard ostentava el 52,52%) adquirí el 25,23% de Video U, mentre que Víctor García, testaferro de Munar adquirí el 24,77%. El preu de venda del 50% de les participacions socials de Vídeo U va ser valorat en 300.000 euros. Fou lliurada davant notari a través de pagarés, un cop finalitzat l'acte el venedor els va tornar als seus titulars, i aquests li van lliurar la quantia econòmica del preu en metàl·lic.
 
Els 300.000 euros en metàl·lic havien estat lliurats per Maria Antònia Munar a Miguel Nadal el dia anterior, en un sobre i, pel que sembla provenia de fons d'origen desconegut del partit Unió Mallorquina. El mateix dia de la compra de les participacions Nadal va lliurar la quantia a Miquel Sard i Víctor García. En el mateix acte notarial es va procedir a la venda d'un altre 10% de les accions de Vídeo U a Gené i a Font. Per aquestes participacions no es van entregar doblers. Així, Oliver deixà de tenir participació a l’empresa, mentre que Almiñana i Rullán es quedaren amb un 20% cada un.
 
Al [[2008]], Miquel Oliver tornà a recomprar el 10% de Joan Font i Emili Gener, i un any després la quota proporcional de Miquel Nadal.
=== Temps d’esport ===
Una vegada Munar i Nadal ostentaren la meitat de Video U, es demanà una primera subvenció a nom de Vídeo U per una activitat que mai es realitzaria i que, un cop obtinguts els fons públics, aquesta quantia havia de ser repartida entre Vídeo U i [[Alfredo Conde Bonnin]], director de la ràdio del Consell, Ona Mallorca que des de l'any 2000 es trobava subvencionada al 100% pel Consell i que emetia les quatre hores del dia en català i que oferia, els diumenges a la tarda, programació esportiva en la qual s'informava entre altres, del [[Reial Club Deportiu Mallorca|Reial Mallorca]]. Alfredo Conde, administrador únic de la mercantil Studio Media Comunicació, empresa que explotava l'emissora de ràdio indicada, ja havia intentat, un any enrere, obtenir un contracte complementari per valor de 57.000 euros. La presidència del CIM en data [[9 d’agost]] de [[2004]] va ordenar una modificació de crèdits relativa als pressupostos del CIM del 2004 en concepte de "Patrocini Programa Video U SA" per import de 120.000 € destinat com a subvenció de patrocini del programa "Temps d'esport". En data posterior, [[27 d’agost]] de [[2004]] Margalida Sotomayor, directora general de Comunicació, confeccionà l’expedient de subvenció nominativa, i bona part de la seva tramitació material, ja que no comptava amb cap petició, ni sol·licitud, ni cap altre tipus d'informe previ. El [[13 de setembre]] de [[2004]] el ple del CIM va aprovar aquesta modificació de crèdit, amb el vot de Nadal i Munar.
 
El [[28 d’octubre]] de[[2004]], [[Ramon Cristóbal Rullan Castañer]] (Video U) presenta sol·licitud de subvenció adreçada a la presidenta del CIM. Acompanyava aquesta petició amb una memòria explicativa el contingut s'adaptava als informes que es van anticipar a la seva sol·licitud. Es fixava un pressupost de 135.000 €, la diferència de 15.000 € amb l'import de la subvenció es cobriria amb ingressos de publicitat.
 
El [[15 de novembre]] de [[2004]] el Ple del [[Consell Insular de Mallorca]] (amb els vots de Nadal i Munar) va aprovar els pressupostos del CIM per a l'any 2005 així com el Pla estratègic de subvencions. Allà es preveia una partida (abans de qualsevol sol·licitud) pel patrocini per Video U per un programa amb un valor de 120.000 €. Transcorreguts més de 4 mesos, el [[29 de març]] de [[2005]], Ramon Cristóbal Rullan Castañer, en representació de VIDEO U SA, va sol·licitar mitjançant instància dirigida a la presidenta del Consell aquesta segona subvenció de 120.000 € per idèntic concepte al de l'any 2004.
 
Des de l'any 2004 fins a l'any 2007 els fons públics, provinents d'organismes públics insulars, rebuts per l'entitat mercantil Video U va ascendir a 3.872.559 euros. En data [[29 de gener]] de [[2005]]el [[Consell Insular de Mallorca]] va transferir els 120.000 € de la primera subvenció al compte corrent titularitat de Vídeo U. El [[15 de feber]] de [[2005]], Video U va transferir els 120.000 € (120.001,5 €) rebuts al compte titularitat de Studio Media Comunicació SL. Des d'aquest compte en la mateixa data d'arribada, Alfredo Conde transfereix la quantitat de 120.000 € al compte de la seva titularitat. Un cop arriben els fons al seu compte personal, l'endemà, Alfredo Conde efectua un reintegrament en efectiu de 20.000 € del seu compte personal i 8 dies després torna fer un reintegrament en efectiu de 24.000 € del seu compte personal. En relació a la segona subvenció, en data [[30 de setembre]] de [[2005]] el [[Consell Insular de Mallorca]] va transferir els 120.000 € de la segona subvenció al compte corrent titularitat de Vídeo U. No es coneix la destinació final d'aquests fons encara que no s'acredita que sortissin fora de l'esfera del grup de societats i persones vinculades a Video U.
 
== Referències ==
{{referències|2}}
 
== Enllaços extern ==
* [http://www.diariodemallorca.es/elementosWeb/gestionCajas/DMA/File/maquillaje_1.pdf Sentència de l'operació Maquillatge de l’Audiència de Palma] {{es}} {{Pdf}}
* [http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2012/07/16/condenas-5-anos-munar-ano-tres-meses-oliver/780423.html Condemnes que van des dels 5 anys de Munar a l'any i tres mesos d'Oliver] {{es}}
* [http://www.diariodemallorca.es/especiales/juicio-a-munar/ Especial Judici a Munar del Diario de Mallorca] {{es}}
* [http://www.diariodemallorca.es/elementosWeb/gestionCajas/DMA/File/calificac%2520a%2520presentar.doc Escrit d’acusació de la Fiscalia] {{doc}}
* [http://dbalears.cat/actualitat/balears/misser-compra-video-confirma-nadal-interessa-per-empresa.html El misser que comprà el 10% de Vídeo U confirma que Nadal s'interessà per l'empresa]
 
{{Navegació corrupció Illes Balears}}