Diferència entre revisions de la pàgina «Castell de Palafolls»

m
Robot treu puntuació penjada després de referències
m (enllaç no actiu)
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
És esmentat l'any [[968]] en la fundació del monestir [[benedictí]] de Sant Pau a la moderna [[Sant Pol de Mar]]. L'any [[1002]] apareix l'alou de ''Palazol'' en un document dels [[comtes de Barcelona]] [[Ramon Borrell]] i [[Ermessenda de Carcassona]], a favor del [[vescomte de Girona]] Sunifred. Això fa creure en l'existència d'una força estratègica prefeudal pertanyent als vescomtes de Girona, que dominaria la part baixa de la [[Tordera]] i la via d'accés a la costa del [[Maresme]] i a Barcelona.<ref name="geocities">{{format ref}} http://web.archive.org/20060506164324/es.geocities.com/castell_de_palafolls/historia.htm</ref>
 
L'any [[1035]] pertanyia a [[Humbert de Sesagudes]]. La seva filla Guisla es casa amb [[Bernat Gausfred]],<ref name="gegantsargentona">{{format ref}} http://gegantsargentona.com/2.html</ref>, el qual rep la castlania de Palafolls, juntament amb el [[castell de Montpalau]], al qual trobarem esmentat com a senyor al [[1104]]. Els seus descendents ja es cognomenaren Palafolls.<ref name="pobles">{{format ref}} http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3239</ref> El seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els [[vescomtes de Girona]] i d'aquests els de [[vescomte de Cabrera|Cabrera]].<ref name="gec" /> Així, l'any [[1129]], signa com a testimoni Berenguer de Palafolls. També en aquest [[segle XII]] s'esmenta a Bernat de Palafolls. Al segle següent ([[1229]]) [[Guillem de Palafolls]] acompanyà [[Guillem de Montcada]] a la conquesta de l'illa de [[Mallorca]] al costat de [[Jaume el Conqueridor]]. És en aquest segle XIII que es comença a eixamplar el primer recinte del castell i es construeix un segon recinte de dimensions considerables.
 
Quan la família Palafolls s'hagué afermat en el domini del castell de Palafolls, en quedà com a senyoria, si bé el domini superior o la jurisdicció criminal que competia al rei fou traspassat als poderosos [[vescomtes de Cabrera]], als quals el senyor de Palafolls havia de fer [[vassallatge]]. Segons consta en les constitucions dels dominis dels Cabrera de [[1358]], inicialment, el seu terme, amb cúria i notaria pròpies, comprenia la parròquia de [[Sant Genís de Palafolls]], part de la de [[Sant Pere de Pineda]], on es formà la de [[Santa Susanna]], i alguns masos de la parròquia de [[Tordera]], a la planura de [[s'Abanell]] i [[s'Auguer]], ara de [[Blanes]]. Això, dit en termes moderns, comprenia els actuals municipis de [[Palafolls]], [[Malgrat de Mar|Malgrat]], [[Santa Susanna]] i part del de Blanes, territori en aquella època poc poblat i boscós.<ref name="gegantsargentona" />
El primer nucli que va tenir carta de poblament per concessió de Berenguer de Palafolls i Constança, l'any [[1245]], fou Vilanova de Palafolls, que avui és [[Malgrat de Mar|Malgrat]]. La nova població, afavorida amb nous privilegis pels Cabrera els anys [[1382]] i [[1423]], s'independitzà parroquialment de Sant Genís de Palafolls el [[1559]], quan la població tenia ja cinquanta famílies. La plena independència civil l'obtingué avançat el segle XVIII. Santa Susanna no formà municipi propi fins al principi del segle passat i s'originà en una església situada a l'antiga vall d'Alfatà o [[vall de Santa Susanna]], sotmesa fins aleshores a la parròquia de Pineda. El centre administratiu d'aquesta baronia era el lloc de les Ferreries, dit també Palafolls.<ref name="gegantsargentona" /> El fill d'aquests senyors, Guillem, imposà, en alguns casos durament, als sues vassalls l'obligació de construir cases i camins. També va atreure persones per repoblar aquestes terres concedint franqueses. Al fogatge fet entre 1365 i 1370 el castell tenia declarats 202 focs.<ref name="geocities" />
 
Vers l'any 1370, en època de [[Pere el Cerimoniós]], i després d'un greu enfrontament entre la noblesa catalana i la petita noblesa sense dominis d'importància. El rei Pere donà suport a aquests darrers, que formaren una lliga anomenada convinença dels cavallers de Catalunya i designaren quatre conservadors per a dirigir la lluita, un dels quals fou Guillem de Palafolls. Aquesta contesa portà Guillem de Palafolls a convertir-se també en conseller d'armes del monarca, al qual va vendre el 31 de març de [[1381]] el castell de Palafolls, a canvi que el rei li vengués el [[castell d'Ariza]] ([[Aragó]]) amb els seus dominis pel preu de 30.000 lliures barcelonines. Així, l'antiga família senyora dels drets de Palafolls passà a residir a terres aragoneses on, amb els anys, es cognominaren Palafox i esdevingueren marquesos d'Ariza.<ref name="gegantsargentona" /> L'any següent, el 1382, el monarca va vendre el castell al vescomte [[Bernat IV de Cabrera]] per 21.000 lliures barcelonines. D'aquesta manera la fortalesa entrava a formar part de la poderosa família gironina. Aquest noble es casà amb [[Timbor de Prades]],<ref name ="CN"> http://fmg.ac/Projects/MedLands/CATALAN%20NOBILITY.htm#_Toc127616189</ref>, besnéta de [[Jaume el Just]], i el monarca pels serveis prestats, el nomenà [[comte de Mòdica]]. Serví també a [[Martí el Jove]] com a capità general de Sicília i al [[1400]] combaté a [[Xipre]].<ref name="geocities" />
 
Durant la [[guerra contra Joan II]] ([[1462]]-[[1472]]) les poblacions del Maresme es posaren al costat de Barcelona. Els seguidors de la Diputació del General varen ocupar els castells de Montpalau i de Palafolls a [[Bernat Joan de Cabrera]], molt addicte a la causa del rei, i els varen donar al navarrès [[Bertran d'Armendaris]], que havia estat un acèrrim partidari del [[príncep de Viana]] i que per això se li va confiar la vigilància de la terra, en favor del conestable de Portugal, [[Pere IV de Catalunya]].<ref name="gegantsargentona" /> Bertran d'Armendaris morí l'any [[1474]], i els seus hereus acceptaren compensacions econòmiques d'[[Anna de Cabrera]] per la possessió de Palafolls. Així, el [[1477]] el castell tornà s ser propietat dels Cabrera.
1.207.405

modificacions