Maku: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a
m Corregit: historia -> història,
Línia 9:
A la campanya de 1635 el sultà otomà [[Murat IV]] va inspeccionar personalment la fortalesa; el 1638/1639 va ordenar a Kara Mustafà Pasha negociar amb els perses la cessió de Maku i Kotur i pel tractat del 1639 els perses es van comprometre a arrasar Maku, Kotur i Maghazberd. Segons [[Ewliya Celebi]] foren els otomans els encarregats de la destrucció i van revocar al senyor local Mahmud Beg ja que Maku quedava dins el seu territori. Una inscripció del temps d'[[Abbas II]] diu que aquest xa va ordenar la destrucció de la fortalesa perquè estava a l'abast dels insubmisos (''mufsidan''), i l'hauria destruït un tal Akbar el 1642/1643, i es suposa que Maku quedava dins a zona persa. Però en tot cas, després de la mort de Murat IV, sota el seu successor [[Ibrahim I]] els perses van recuperar Maku i Kotur.
 
Vers el 1647 es va revoltar Mustafà Beg, senyor kurd de la fortalesa de [[Shushik]], dins de territori otomà però a la frontera persa. Amb aquesta avinentesa els perses van portar a Maku 2000 tiradors de [[Mazanderan]]. Els otomans van enviar un exèrcit de 72.000 homes a Shushik i Mustafà va fugir i es va refugiar a Maku. Els otomans en van demanar l'entrega que els fou concedida, però llavors Mehmed Pasha d'[[Erzurum]] va comminar als perses a evacuar Maku i destruir la fortalesa arranjada, tal com s'havia pactat, i si no ho feien atacaria la ciutat i la de [[Nakhitxevan]]. No es coneix com va seguir la historiahistòria, però que se sàpiga Maku va romandre en mans perses.
 
Des de 1747 fou capital d'un khanat conegut com a Khanat de Maku, o [[khanat Kangarli]] (del nom de la dinastia)