Obre el menú principal

Canvis

1 octet eliminats ,  fa 5 anys
m
Robot treu puntuació penjada després de referències
Per il·lustrar la seva posició, els compatibilistes expliquen casos clars en què la llibertat d'algú és negada, sigui per violació, assassinat, robatori, o altres formes de coacció. En aquests casos, el lliure albir no és aplicable, no perquè el passat estigui determinant causalment el futur, sinó perquè l'agressor està invalidant els desigs de les víctimes i les preferències sobre les seves pròpies accions. L'agressor coarta la víctima i, segons els compatibilistes, això és el que invalida el lliure albir. Així, argumenten que el determinisme no importa, el que importa és que les eleccions individuals siguin el resultat dels seus propis desigs i preferències, i que no siguin invalidats per una força externa (o interna).<ref name="Hobbes" /><ref name="Hume" /> Per ser un compatibilista, no cal adherir-se a una concepció particular del lliure albir, sinó tan sols negar que el determinisme estigui en conflicte amb el lliure albir.<ref name="CompSEP" />
 
La postura de [[William James]] fou ambivalent. Mentre ell creia en el lliure albir en l'aspecte ètic, no creia que hi hagués evidència d'aquest en l'aspecte científic, ni cap de les seves pròpies introspeccions hi donaven suport..<ref>Vegeu Bricklin, Jonathan, "A Variety of Religious Experience: William James and the Non-Reality of Free Will", in Libet (1999), ''The Volitional Brain: Toward a Neuroscience of Free Will'' (Thorverton UK: Imprint Academic).</ref> A més a més, no acceptava l'incompatibilisme tal com està formulat a continuació; no creia que l'indeterminisme de les accions humanes fos un prerequisit per a la responsabilitat moral. A la seva obra ''Pragmatisme'', va escriure que "es pot confiar amb certesa que l'instint i la utilitat entre ells porten al negoci social del càstig i la recompensa", més enllà de teories metafísiques.<ref name="JW">"Instinct and utility between them can safely be trusted to carry on the social business of punishment and praise" regardless of metaphysical theories. James, W. (1907) ''Pragmatism'' (1979 edition). Cambridge, MA: Harvard University Press</ref> Creia que l'indeterminisme és important com a "doctrina de l'alleujament" -permet creure que, tot i que el món pugui ser considerat en molts aspectes un lloc dolent, pot esdevenir, a través de les accions individuals, un lloc millor. El determinisme, argumenta, mina la idea que el progrés és un concepte real que porta a la millora en el món.<ref name="JW" />
 
Els "compatibilistes moderns", com [[Harry Frankfurt]] i [[Daniel Dennett]], argumenten que hi ha casos en què les eleccions d'un agent coartat segueixen sent lliures, perquè una coerció d'aquest tipus coincideix amb les intencions i desigs personals de l'agent.<ref>Frankfurt, H. (1971) ''Freedom of the Will and the Concept of the Person'' in "Journal of Philosophy"</ref><ref name="DD1">Dennett, D., (1984) ''Elbow Room: The Varieties of Free Will Worth Wanting''. Bradford Books. ISBN 0-262-54042-8</ref> Frankfurt, en particular, discuteix una versió del compatibilisme anomenada la "malla jeràrquica". La idea és que un individu pot tenir desigs en conflicte en un primer ordre, i també tenir un desig sobre els diversos desigs de primer ordre (és a dir, un desig de segon ordre), amb l'efecte que un desig preval sobre els altres. La voluntat d'una persona és la d'identificar-se amb el seu desig efectiu de primer ordre, és a dir, aquell sobre el que vol actuar. Així, per exemple, hi ha "addictes sense sentit", "addictes sense voler-ho", i "addictes que ho volen ser". Tots tres grups poden tenir el mateix desig de primer ordre de voler prendre la droga a què són [[addicció|addictes]] però alhora no voler prendre-la.
A la seva obra ''Sobre la llibertat de la voluntat'' (''On the Freedom of the Will''), Schopenhauer afirma, "Pots fer el que desitgis, però en qualsevol moment de la teva vida, pots voler tant una sola cosa definida, i absolutament res diferent a aquesta cosa"<ref>"You can do what you will, but in any given moment of your life you can ''will'' only one definite thing and absolutely nothing other than that one thing." Schopenhauer, Arthur, ''On the Freedom of the Will'', Oxford: Basil Blackwell ISBN 0-631-14552-4</ref>
 
[[Rudolf Steiner]], que va col·laborar en l'edició completa de l'obra d'Arthur Schopenhauer,<ref>{{cite web|title=Arthur Schopenhauers sämtliche Werke in zwölf Bänden. Mit Einleitung von Dr. Rudolf Steiner, Stuttgart: Verlag der J.G. Cotta'schen Buchhandlung Nachfolger, o.J. [1894-96]|author=Rudolf Steiner|url=http://www.pitt.edu/~kafka/k_s_bibII.html}}</ref>, va escriure ''La filosofia de la llibertat'' (''Philosophy of Freedom''), que se centra en el problema del lliure albir. Steiner (1861–1925) inicialment divideix la llibertat en dos aspectes: la llibertat de pensament i la llibertat d'acció. Argumenta que la llibertat interior s'aconsegueix quan aconseguim tendir un pont entre les nostres impressions sensorials, que reflecteixen l'aparença externa del món, i els nostres pensaments, que ens donen accés a la naturalesa interna del món. La llibertat exterior s'aconsegueix impregnant els nostres actes per ''imaginació moral''. Steiner vol mostrar que aquests dos aspectes de la llibertat interna i externa són integrals una amb l'altra, i que l'autèntica llibertat només es pot aconseguir quan estan unides.<ref> Steiner, R. (1964). Rudolf Steiner Press, London, 1964, 1970, 1972, 1979, 230 p., traduït de la 12ena edició en alemany de 1962, per Michael Wilson. [http://www.rsarchive.org/Books/GA004/ ((versió online))] (en alemany)</ref>
 
El filòsof contemporani [[Galen Strawson]] està d'acord amb Locke en què la veritat o falsedat del determinisme és irrellevant per al problema.<ref name="GStraw" /> Argumenta que la noció de lliure albir porta a un regrés infinit, i per tant no té sentit. Segons Strawson, si un és responsable del que fa en una situació determinada, aleshores un ha de ser responsable de com és en certs aspectes mentals. Però és impossible ser responsable de com s'és en qualsevol aspecte. Això és perquè per ser responsable de la forma que s'és en una situació "S", un ha de ser responsable de la forma que un era a la situació "S<sup>-1</sup>". Per ser responsable de com era en la situació "S<sup>-1</sup>", s'ha de ser responsable de com un era a la situació "S<sup>-2</sup>", i així indefinidament. En algun punt d'aquesta cadena, s'ha hagut d'originar una nova cadena causal, però això és impossible. L'home no pot crear per ell mateix els seus estats mentals ''[[ex nihilo]]''. Aquest argument conclou que el lliure albir és per ell mateix absurd, però no que sigui incompatible amb el determinisme. Strawson anomena el seu propi punt de vista com a "pessimista", però es pot classificar com a incompatibilisme fort.<ref name="GStraw" />
1.203.876

modificacions