Exploració entrellaçada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: diferencia -> diferència |
m Corregit: industria -> indústria |
||
Línia 150:
A mitjans dels 80 aquests sistemes van començar a quedar obsolets per als monitors. La companyía [[Apple]] amb el seu model Apple IIGS va tenir moltes dificultats per emprar el sistema antic en altes resolucions (640x200) que deformaba notablement la imatge real (per l'efecte de no tenir [[píxel quadrat]]). Ja que no eren sistemes per a difusió, l'ample de banda no era una limitació i per tant es podia passar la barrera establerta per NTSC o PAL. Apple va treure la seva versió de 342p i EGA per a [[IBM]] el seu de 350p. L'empresa Amiga va crear un senyal NTSC (com una variació del [[senyal RGB | RGB]]) i això va fer que Amiga dominés la producció de video fins a metitats dels 90. Però el fet d'utilitzar exploració entrellaçada va comportar problemes de flickering per a aplicacions típiques de PC. Al 1987 els ordinadors es van estandaritzar amb [[VGA]] i Apple va trigar una mica més fins que l'estàndard de VGA va adaptar-se a la versió estàndard de 24 bits de color (també introduïda al 1987).<br>
A finals dels 80 i principis dels 90, els fabricants de monitors i de targetes gràfiques van innovar amb un sistema que de nou utilizava el sistema d'exploració entrellaçada. Aquests monitors funcionaven amb freqüències més altes, cosa que alleugeria el flickering. En el seu moment foren impopulars; mentres els problemes de parpelleig no eren tan evidents al principi, el cansament de la vista i la falta d'atenció es van convertir en un problema greu. Els fabricants immediatament van desistir amb l'entrellaçat i la resta dels anys van haver de donar garantía que els seus monitors eren "sense-entrellaçat". Aquest motiu és pel qual la
== Enllaços externs ==
| |||