Ports púnics de Cartago: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
isbn incorrecte
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 2:
[[Fitxer:Reconstrucció_del_port_púnics.jpg|thumb|Recreació del port púnic]]
[[Fitxer:Reconstrucció_del_port_púnic.jpg|thumb|right|Recreació del port púnic]]
Els '''ports púnics de Cartago''', a la moderna [[Cartago]], són avui dia dues llacunes de contorns imprecisos; la més petita era el port comercial rectangular i la mes gran, circular, quasi tancada a la part de la costa, era el port de la [[marina cartaginesa]],<ref> Hugo o'Donnell, ''[http://www.uib.es/depart/dha/prehistoria/docs/jul09/2.pdf Historia militar de España]'' {{es}}</ref>, i al mig de la llacuna hi havia el palau de l'almirall. El terme de ports púnics de Cartago serveix per designar als antics ports de la ciutat de [[Cartago]] que van estar en funcionament durant l'[[Història antiga|Antiguitat]]. Cartago era abans de res una potència que es podria denominar com un ''Imperi dels mars'', és a dir, una [[talassocràcia]],<ref>François Decret, ''Carthage ou l'empire de la mer'', ed. de Seuil, París, 1977.</ref> que el seu poder es basava principalment en la magnitud del seu [[comerç]]. El poble cartaginès no era l'únic que seguia aquesta política de domini dels mars, ja que diversos dels pobles de l'Antiguitat «van viure per i per al mar».
 
Producte d'una [[colonització]] oriental, [[Cartago]] o ''Qart Hadasht'' (Ciutat Nova) té el seu origen en la filla del rei de la ciutat de [[Tir]], [[Dido]]. Aquesta princesa tíria va ser la fundadora i la primera reina de la ciutat en el 814 a.C. (data convencionalment més admesa) tal com relata la seva llegenda recollida a l'''[[Eneida]]''.