|
'''Primer Concili de Constantinoble''' ([[381]], ''2n. general o ecumènic'') fou convocat per l'emperador [[Teodosi I el Gran]]. El '''Primer Concili de Constantinoble''' celebrat l'any [[381]] va confirmar el credo aprovat al [[Concili de Nicea I]] i es va centrar en l'anàlisi de la natura de l'[[Esperit Sant]], per justificar la doctrina de la [[Santíssima Trinitat]]. Aquest concili va augmentar el poder de la seu, [[Constantinoble]], enfront Roma i la va proclamar ''de facto'' capital del cristianisme oriental. Es van declarar heretgies les idees del [[priscil·lianisme]] i dels corrents sorgits de l'arrianisme, com les defensades per [[Macedoni de Tràcia]] o [[Apol·linar de Laodicea]].
Fou convocat en virtut de lletres del [[Papa]] i presidit primer per [[Meleci d'Antioquia]], i a la mort d'aquest per [[Gregori Nazianzè]] i per [[Nectari]] successivament. Concorri-renConcorregueren al concili, 150 bisbes catòlics i 36 d'herètics. Les seves actes varen desaparèixer quasi del totcompletament, peli per qualaixò el procesprocés de lales seves tasques s'ha de treure de Sòcrates, [[Zozomen]] i [[Teodoret]]. Abans de tot, es confirmà l'elecció de Gregori Nazianzè com a bisbe de [[Constantinoble]]:; després es procedí a omplircomplir altres finsfinalitats pelper queles quals s'havia convocat, que eren: confirmar lael [[credo de Nicea]], reconciliar els [[semiarrianisme|semiarrians]] amb l'esglésiaEsglésia catòlica i posar fi a l'[[heretgia macedoniana]].
Hi ha raons per creu-rea creure que en aquest concili es redactà un tractat formal envers desobre la doctrina catòlica de la [[Santíssima Trinitat]] i contra l'apol·linarisme; però aquest important document no ha arribat fins avui. siNomés nomésha arribat el primer canoncànon del concili i la fórmula del famós credo nicena-constantinopolitànicenoconstantinopolità, al qualque és com una amplificació del nicenade Nicena i sembla que la data més remota, havent sigut probablement composta, de [[369]] a [[373]], per [[Ciril de Jerusalem]].
Els cànons d'aquest concili són, segons els grecs, set, i segons els més antics texts llatins. quatre. El primer és un anatema contra els matis-susmatisos de l'arrianisme (eunomians, eudoxians, fotinians, apol·linaristes, i macedonians); el segon dictà lleis vers el govern de les diòcesis pels bisbes; el tercer declarà que sent Constantinoble la nova [[Roma]], el bisbe d'ella havia de gaudir d'una certa preeminència després del bisbe de Roma. Aquest Canon fou molt debatut: els llegats pontificis del [[concili de Calcedònia]] el refusaren, i sant [[Lleó el Magne]] (Ep. CVI in P. L. LIV, 1003, 1005) diu que el tal cànon no fou mai sotmès a la l'aprovació de la seu apostòlica; a més, els correctors romans de [[Gracià]] ([[1582]]) digueren d'ell: ''canon hic ex iis est, quos apostolica Romana sedes a principio et longo post tempore non recipit'' (Dist. XXII, t. 3).
El canoncànon quart donadóna per invalidainvàlida la consagració de [[Màxim I de Constantinoble|Màxim]], bisbe de Constantinoble. El caràcter ecumènic d'aquest concili de Calcedònia ([[451]]); Gregori el Magne, seguint l'exemple dels papes [[Virgili]] i [[Pelagi II]], el reconegué per un dels quatre concilis generals, però només en les seves declaracions dogmàtiques.
== Bibliografia ==
{{Commonscat|Council of Constantinople}}
* [[Enciclopèdia Espasa]] Tom núm,. 14, pàg. 1516 ISBN 84-239-4514-6
{{concilis ecumènics}}
|
