Districte de Jhansi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Corregit: legitim -> legítim |
||
Línia 16:
Després del [[1766]] el nou governador maratha del nord del districte, Vishwas Rao Laxman, va esdevenir de fet independent excepte jurídicament; va governar fins al [[1769]] i el va succeir Raghunath Rao (II) Newalkar que fou un governador extremament capacitat que va incrementar els ingressos i va construir els temples de Maha Lakshmi i de Raghunath; també va construir com a residència el palau de Rani Mahal; a la seva mort el [[1796]] el va substituir el seu germà Shiv Rao Hari (Seo Bhao Rao). El peshwa es va posar sota control britànic en el [[Tractat de Bassein (1802)|tractat de Bassein]] el [[31 de desembre]] de [[1802]] i fou restaurat el [[1803]]. El 8 de febrer de 1804 per un sanad, els britànics van reconèixer al subadar o governador maratha Seo Bhao Rao i li van assegurar protecció, confirmat tot per un tractat signat l'octubre de [[1806]]. Seo Bhao Rao va morir el [[1814]] i el va succeir el seu nét Ramchand Rao.
El juny de [[1817]] el peshwa va cedir a la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] els seus drets sobirans sobre el [[Bundelkhand]] i el mateix anys (el novembre) els britànics van reconèixer al subadar o governador maratha com a sobirà amb títol de maharajà o subadar. El títol de raja fou concedit a la casa de Jhansi el [[1832]] pels serveis als britànics durant el setge de [[Bharatpur]]; però la seva administració era dolenta i els ingressos van caure sota el seu govern i es van produir diverses expedicions de tribus de l'altra costat del riu Pahuj. Ramchand Rao va morir sense successió el [[1835]] i es van presentar quatre candidats. Els britànics van reconèixer com a raja a Ragunath Rao III (o Raghunath Rao III), besoncle de Ramchand Rao, i segon fill de Seo Bhao Rao, sota el qual els ingressos van seguir caient fins a 1/4 dels del seu predecessor; era malgastador i extravagant; va hipotecar una part dels seus territoris a Orchha i Gwalior; el raja va morir sense successió legitima el [[1838]]. Altre cop es van presentar quatre candidats i es va nomenar una comissió per decidir en el plet successori. El [[1839]] l'agent polític al Bundelkhand va assolir el govern de l'estat per restaurar l'orde, a l'espera d'una decisió sobre el plet de successió; Raja Gangadhar Rao, germà del darrer raja, únic descendent mascle de Seo Rao Bhao, fou designat com hereu
El [[5 de juny]] de [[1857]] alguns sipais del 12è Regiment Natiu d'Infanteria es van apoderar del fort al "cantonment", on hi havia el tresor i els magatzems; molts oficials europeus foren assassinats i els que es va refugiar a una part del fot es van haver de rendir i tanmateix morts després amb les seves famílies tot i la promesa de respectar les seves vides feta sobre l'alcorà i el riu [[Ganges]]; en total van morir 66 persones. La rani va intentar assolir el poder suprem però no hi havia una direcció organitzada i les forces rebels a Orccha van saquejar tot el districte; els bundeles també es van aixecar al sud i [[Lalitpur]], capital del districte de Chanderi fou abandonada pels britànics que amb alguns problemes van poder salvar les vides. El raja de Chanderi es va proclamar independent i va estendre el seu domini a parts del districte de Saugor, peró fou expulsat aviat cap a Chanderi per Sir Hugh Rose (gener de 1858); el [[3 de març]] de [[1858]] les forces britàniques van forçar el pas al sud i es van dirigir al nord arribant a Jhansi el [[20 de març]]; durant el setge, el cap rebel Tantia Top que va intentar un atac de diversió, fou derrotat; la ciutat fou assaltada el [[3 d'abril]] i el fort capturat el dia 5.
|