Maria de Padilla: diferència entre les revisions

En la mort de Maria Padilla mostra en Pedro ''El Cruel'' molt sentiment, i davant les Corts que reuní a Sevilla el [[1362]] declarà solemnement que Maria Padilla havia sigut la seva legitimalegítima esposa, donant el nom dels testimonis d'aquell enllaç, a saber: Juan Fernández d'Hinestrosa, [[Juan García de Padilla]] i [[Joan Alfons de Mallorca]], i el de l'abat de [[Santander]] Juan Pérez d'Orduña, capella major de rei que actuà de ministre del [[Sagrament]]. Tots aquests personatges, a excepció del primer que ja havia mort, declararen en aquesta ocasió esser veritat el declarat pel monarca, el qual s'excusà davant el país de la seva tardança en rebel·lar aquell matrimoni pel temor que se li revoltessin els seus súbdits. En vista d'això, sol·licità de les mencionades Corts que es donés a Maria Padilla el títol de reina de Castella i Lleó, i que fossin reconeguts com a legítims els fills que ella havia tingut amb el sobirà: Alfons (llavors només tenia dos anys), Beatriu, Constança i Isabel.