Èridu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Corregit: el cabanes de lamines -> en cabanes de làmines |
||
Línia 11:
Adapa U-an, anomenat el primer home, meitat humà i meitat deu, que tenia el títol de Abgallu (ab=aigua, gal=gran, lu=home) d'Eridu, es considerat el fundador de la civilització que hauria portat des de [[Dilmun]] (probablement Aràbia oriental), i va servir a Alulim. A la mitologia sumèria Eridu fou la seu del temple d'Abzu del deu Enki la versió sumèria del deu accadi de l'aigua Ea. Com totes les deïtats Enki va començar com a deu local que va compatir amb Anu i Enlil el govern del univers; el seu regne eren les aigues que rodejaven al món sota les quals residia (Sumeri ab=water; zu=lluny). Text babilonis parlen de la creació d'Eridu pel deu Marduk, com la primera ciutat sagrada, residència dels altres deus.
La seva fundació s'hauria produït vers el 5.400 aC i llavors estava a la costa o molt propera, si be actualment esta a l'interior pels dipòsits al·luvials del [[Tigris]] i [[Eufrates]]. S'hauria format en un lloc de confluència de tres ecosistemes separats amb accés a l'aigua en un entorn desèrtic. La cultura inicial agrícola era d'explotació intensiva en regadiu derivada de la cultura de Samarra més al nord, amb canals i edificis de rajoles de fang. Les cultura d'Aràbia oriental eren de casadors i pescadors i junt amb influències de Samarra haurien estat els primers grangers en aquesta zona i per tant els primers sumeris. Vivien
Al final del tercer mil·lenni aC la ciutat havia declinat i hi ha poques proves d'ocupació després d'aquesta data. Divuit temples de rajoles un sobre l'altra formen un inacabat [[ziggurat]] anomenat d'Amar-Sin (vers 2047–2039 aC). S'han trobat extensos dipòsits de restes de peix que mostren una continuïtat amb la cultura d'Abzu del deu deu Enki, i una ocupació i observança religiosa tant prolongada mostra el origen indígena de la civilització sumèria.
|