Èridu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Corregit: el cabanes de lamines -> en cabanes de làmines
Línia 11:
Adapa U-an, anomenat el primer home, meitat humà i meitat deu, que tenia el títol de Abgallu (ab=aigua, gal=gran, lu=home) d'Eridu, es considerat el fundador de la civilització que hauria portat des de [[Dilmun]] (probablement Aràbia oriental), i va servir a Alulim. A la mitologia sumèria Eridu fou la seu del temple d'Abzu del deu Enki la versió sumèria del deu accadi de l'aigua Ea. Com totes les deïtats Enki va començar com a deu local que va compatir amb Anu i Enlil el govern del univers; el seu regne eren les aigues que rodejaven al món sota les quals residia (Sumeri ab=water; zu=lluny). Text babilonis parlen de la creació d'Eridu pel deu Marduk, com la primera ciutat sagrada, residència dels altres deus.
 
La seva fundació s'hauria produït vers el 5.400 aC i llavors estava a la costa o molt propera, si be actualment esta a l'interior pels dipòsits al·luvials del [[Tigris]] i [[Eufrates]]. S'hauria format en un lloc de confluència de tres ecosistemes separats amb accés a l'aigua en un entorn desèrtic. La cultura inicial agrícola era d'explotació intensiva en regadiu derivada de la cultura de Samarra més al nord, amb canals i edificis de rajoles de fang. Les cultura d'Aràbia oriental eren de casadors i pescadors i junt amb influències de Samarra haurien estat els primers grangers en aquesta zona i per tant els primers sumeris. Vivien elen cabanes de lamineslàmines; també hi hauria hagut influències dels pastors nòmades semites d'ovelles i cabres que vivien en tendes a les zones semidesèrtiques. Aquestes tres influència apareixen implicades en els primers nivells d'Eridu. El establiment urbà va quedar centrat per un temple formant un gran complex de rajoles de fang dins una depressió que permetia acumular l'aigua. L'evolució cap als edificis de rajola dataria de vers el 5000 aC i va durar fins al 2.900 aC ocupant unes deu hectàrees.
 
Al final del tercer mil·lenni aC la ciutat havia declinat i hi ha poques proves d'ocupació després d'aquesta data. Divuit temples de rajoles un sobre l'altra formen un inacabat [[ziggurat]] anomenat d'Amar-Sin (vers 2047–2039 aC). S'han trobat extensos dipòsits de restes de peix que mostren una continuïtat amb la cultura d'Abzu del deu deu Enki, i una ocupació i observança religiosa tant prolongada mostra el origen indígena de la civilització sumèria.