Abu-Bakr ibn Úmar al-Lamtuní: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: darrera -> darrere
m Corregit: noticies -> notícies
Línia 5:
A la mort de Yahya ibn Ibrahim el 1042/1043, Abd Al·lah ibn Yassín era el cap espiritual o imam de la comunitat i va nomenar com a successor a Yahya ibn Umar ibn Talakakin que va morir el [[1056]] en una incursió contra els ""infidels" al Sudan occidental; el imam va designar al seu germà Abu-Bakr ibn Umar ibn Talakakin, reputat per la seva valentia i la seva fe. El nou emir va rebre l'encàrrec de conquerir l'[[serralada de l'Atles|Atles]] marroquí. La seva primera campanya va acabar el 1057/1058 amb la conquesta de la població d'[[Aghmat]], capital dels masamides, Des de aquest prestigiós centre urbà el imam va decidir llançar-se contra els [[barghawata]] del Marroc, considerats herètics, però va actuar de manera imprudent a la batalla i va resultar mort ([[1059]]) i Abu-Bakr va quedar llavors com líder únic dels ''murabitun'' o almoràvits. Va aplanar als [[barghawates]] i va retornar carregat de botí a Aghmat on va establir la seva capital, i es va casar amb la rica vídua de l'antic governant de la població, la tunisiana Zaynab bint Ishak al-Nafzawiyya, de gran bellesa i intel·ligència. Llavors va confiar el comandament de l'exèrcit al seu nebot [[Yússuf ibn Taixfín]] que ja s'havia destacat per la seva habilitat militar i política i que va iniciar la conquesta del Marroc.
 
La vida a Aghmat no fou fàcil. Els nòmades que l'havien conquerit no gaudien vivint darrere els seus murs i els habitants locals se sentien conquerits. Finalment Abu-Bakr fou convençut de fundar una nova capital més al nord. Va establir la seva nova capital al lloc de la moderna [[Marràqueix]] i el trasllat oficial fou el [[7 de maig]] de [[1070]]. Els primers treballs foren construir una ''kasaba''(el ''Kasr al-hadjar'') i un castell de pedra pel tresor, l'harem i les armes. El gener del [[1071]] va rebre noticiesnotícies alarmants del desert, i va anar en ajut de la seva tribu deixant el govern del Marroc al seu nebot Yússuf amb seu a la vila en construcció; li va cedir també una gran part de l'exèrcit i la seva dona, que per consell d'ella mateixa, fou repudiada i passat el termini establert al islam per la viudetat, es va poder casar amb Yússuf per que aquest pogués aprofitar la seva experiència dels afers marroquins.
 
Abu-Bakr va anar al desert, va posar orde, i vers el [[1073]] estava altre cop al Marroc però es va instal·lar a Aghmat sense anar a Marràqueix, ja que intuïa que Yússuf ni li tornaria la ciutat ni renunciaria al comandament. Després d'una entrevista en ple camp, asseguts en barnús, Abu-Bakr va acceptar els importants regals que Yússuf li va oferir, i va salvar la cara al conservar el títol, retornant al seu país d'origen per reprendre la guerra contra els negres infidels. Va morir en aquesta lluita el 1076 <ref> G. Deverdun a l'Enciclopèdia de l'Islam, article "al-Lamtuni" </ref> o 1087 <ref> T. Lewwick a l'article "Lamtuna", Enciclopèdia de l'Islam </ref> al nord del riu Senegal, al massís de Tagant, on s'ha trobat el seu epitafi lapidari.